Amb el llibre Adéu, capitalisme. 15M-2031, de Jordi Garcia Jané, es confirma la idea que el capitalisme no és rebutjable pels seus excessos, sinó per la seva lògica d’acumulació sense límits i la seva tendència a la cosificació i mercantilització de totes les esferes de la vida.
Vivim el final d’un món conegut, aquell inaugurat pels temps moderns i caracteritzat per les nocions de competició, de separació subjecte-objecte, de temps lineal, d'equilibri espontani, de creixement indefinit.
Com sortir dels vells esquemes culturals i mentals que han aportat un model de desenvolupament basat en la idea de progrés, però que ens submergeixen igualment en una greu crisi sistèmica, ecològica, econòmica, social, moral? Cal recordar el que deia Gramsci: “La crisi es produeix quan el vell món triga a desaparèixer i el món nou triga a néixer. I en aquest clarobscur, els monstres poden aparèixer”. Amb el llibre Adéu, capitalisme. 15M-2031, Jordi Garcia assaja els escenaris de futur desitjables des de l’aposta per la democràcia econòmica i el cooperativisme.
Quina és aquesta era nova on entrem?
Tal com diu l’autor: del no res no neix mai res. Si podem seguir acariciant la possibilitat de crear una societat més justa, lliure i sostenible que el capitalisme és perquè, en el seu si, ja ara, s’estan gestant moltes petites formes de treballar, consumir, relacionar-nos, habitar, aprendre, estimar… que prefiguren aquest hipotètic dia de demà.
La por d'un final dels temps és sempre reveladora d'un període històric que va morint. Un període s'acaba, però un altre es llaura ple d’esperança i oportunitats amb la força de la solidaritat i l’esperit de cooperació.
Passar de la lògica “ego-competitiva” a l’“alteritat cooperativa”
Allò que diferencia l'actitud dels resignats fatalistes de la dels creadors-cooperadors és que els primers no veuen el declivi de la civilització industrial i la caiguda del model de capitalisme global, mentre que els segons pressenten la germinació creadora mateixa al cor de les mutacions i de les realitats embrionàries carregades de futur perquè ja són realitats.
Adéu, capitalisme. 15M-2031 ens convida igualment a no separar la lluita sobre els terrenys ecològics, socials, econòmics i financers de l’esforç per construir societats decents i democràtiques presidides pel respecte a la idea de bé comú i dels drets humans.
Insisteix sobre la necessitat de l'energia ciutadana i de les associacions cíviques i cooperatives per fer propostes i provocar així canvis institucionals regenerant el poder i constituint poder popular i democràtic. D'observador, el ciutadà/ana ha d'esdevenir actor i protagonista: el poder no és una cosa a prendre; el poder el creem, ens donem mútuament poder quan l’exercim.
Al pròleg, Federico Mayor Zaragoza escriu: “El gran desafiament que avui afronta la humanitat en conjunt és inventar el futur. És urgent utilitzar plenament la facultat creadora distintiva de l’espècie humana. Ara aquesta gran inflexió històrica, de canvi radical de rumb, és possible. Estem vivint una crisi sistèmica que requereix transformacions profundes per iniciar una nova era, tan esperada després de segles de poder absolut masculí i, en el millor dels casos, de democràcies fràgils i vulnerables.”
Pensem en les pujades electorals de l'extrem dreta avui a Europa i en particular a Grècia. Hem de fer una aposta per superar les impotències i les pors, orientant les nostres mirades i les nostres reflexions en la direcció de la cooperació i la generació creativa del món nou que emergeix amb múltiples iniciatives i xarxes.
Un sistema socialment injust, políticament antidemocràtic, ecològicament insostenible i estructuralment violent
En el llibre s’afirma que el capitalisme no funciona:, però hi ha alternativa? L’autor pensa que sí i per això proposa un esbós de model social no capitalista que anomena Ecodemocràcia cooperativa, basat en un sistema econòmic democràtic, social i solidari, i en un sistema polític de democràcia participativa i inclusiva. I dibuixa, a més, una estratègia per arribar-hi, l'empoderament popular, resultat de combinar la creació de contrapoders socials, la mobilització popular noviolenta i la via electoral.
La intenció de la proposta no és construir una suposada societat ideal, sinó fer un canvi prou significatiu a vint o trenta anys vista perquè, d’una banda, arribem a temps d’aturar la catàstrofe climàtica i social a què ens aboca el capitalisme senil, i de l’altra, obrim la possibilitat de desenvolupar plenament societats més justes, democràtiques, sostenibles i pacífiques.
Què pot aportar el cooperativisme, en concret, i l'economia social o solidària, en general, per sortir de la crisi del capitalisme i, fins i tot, per sortir del capitalisme en crisi?
En primer lloc, el sector constitueix una font d'inspiració per pensar com podrien funcionar algunes de les institucions fonamentals d’una economia postcapitalista. Les cooperatives, les societats laborals, les associacions que gestionen serveis socials; però també la banca ètica, els grups de compra responsable, els projectes per Internet basats en el treball col·laboratiu o les xarxes d'intercanvi amb moneda social, és a dir, el conjunt de les pràctiques econòmiques gestionades de manera democràtica i basades en la satisfacció de necessitats per sobre de la maximització de beneficis, són realitats que inspiren les sortides econòmiques progressistes a la crisi actual, en la mesura que demostren diàriament la viabilitat d'una economia que giri entorn del treball cooperatiu (en la producció), la comercialització justa (en la distribució), el consum responsable (en el consum), l'ús ètic i solidari de la inversió (en el crèdit), la distribució solidària (en la distribució de l’excedent) i els béns comuns (en la propietat dels recursos).
El valor de la cooperació i la reciprocitat
Les cooperatives, així com les altres entitats de l'economia social, milloren les condicions de vida de la població: proporcionen aliments a baix preu, generen ocupació estable i de qualitat, augmenten les rendes agràries i contribueixen a mantenir el món rural, atorguen crèdits als sectors populars, faciliten habitatges assequibles, permeten que petits negocis sobrevisquin a la competència de les grans cadenes comercials, etc. Però, a més, promouen el desenvolupament local, mentre que són empreses que no poden deslocalitzar-se i que fan recircular els diners dins del territori. Sense oblidar també que constitueixen un laboratori diari on assajar altres formes de treballar, consumir i invertir, i un aparador que mostra als ulls de qualsevol que vulgui veure que és possible fer empreses eficaces que siguin, al mateix temps, democràtiques, equitatives i sostenibles.
Ara mateix, quan tot sembla conduir a la catàstrofe, la complexitat de la realitat i la condició humana pot donar naixement a situacions inesperades. Llavors, estiguem preparats per acollir l'improbable, romanguem amatents a l'ús positiu d'aquesta crisi, vegem-hi una possibilitat d'una nova relació amb el poder democràtic, amb la riquesa monetària i amb el sentit de la nostra existència en convivència. De cara a la crisi que travessem, l’autor ens convida a prendre distància, combinant serenitat i intensitat; a viure aquest moment en el marc més ample de les grans mutacions que hem conegut a la història; a percebre el cicle que s'acaba i el nou ordre que es llaura explorant les possibilitats de l’ecodemocràcia cooperativa.
En el llibre trobem elements per afrontar aquest període crític, on els reptes són crucials i, si bé som conscients que el pitjor és possible, cal guardar a la ment una altra certesa fonamentada en la esperança: allò improbable es pot esdevenir.
El repte és difícil però no impossible, sobretot perquè ja avui existeixen milers d’experiències d’èxit, algunes descrites en el llibre, que ens demostren que és perfectament factible viure d’una altra manera.
L’autor defineix criteris i exposa reflexions per comprendre aquest món que ve. També s’interroga sobre les eines a posar en marxa per tal que el desenvolupament econòmic de les nostres societats s'acompanyi d'un creixement en humanitat.
Davant de la crisi estructural del capitalisme, en Jordi s’esforça per redefinir finalment el món en què desitgem viure partint de la condició humana, de les seves febleses i limitacions.
L’improbable pot succeir
L’autor obre una finestra al futur per fer-hi transitar la nostra imaginació i ens recorda els mots de Mark Twain: “Com que no sabien que era impossible, ho van fer”.
Adéu, capitalisme. 15M-2031 convida a organitzar maneres de treballar i viure del costat de l'essencial, és a dir, del costat d'un desenvolupament en l'ordre de l'ésser, en lloc d’un creixement en l’ordre del tenir. Aquesta distinció fonamental, tradicionalment considerada com una qüestió filosòfica reservada a una petita minoria, esdevé una qüestió política massiva. Inútil d'esperar una transformació social sense transformació personal, Jordi Garcia llança una crida a la reflexió i a l'acció comuna per construir un nou món.
Unes lliçons que aprenem del llibre:
Recompondre el nostre imaginari dels vells models i mites que ens empresonen. Cal trencar amb al pensament fatalista que no hi ha res a fer, que no hi ha cap alternativa.
Cal posar fre a la desmesura i saber acceptar els límits optant per la sostenibilitat i el dret a una vida digna i justa per a tothom.
Cal també donar exemple de l’esperança positiva, de l’alegria de viure i conviure que tenen les fórmules cooperatives i d’economia social i solidària.
I especialment cal utilitzar la força del desig en l'ordre del ser davant del paradigma de l'estar i del tenir.
Allò que trobo mes suggeridor i que et deixa un bon regust després d’assaborir-lo i llegir-lo és que t’ajuda a trobar el millor de la humanitat, a redescobrir el significat de “valor” com a força de vida i de “riquesa” com a potència creadora. L’economia hauria d’estar subordinada als nostres valors de cooperació i als drets humans.
En definitiva, l’aposta d'Adéu, capitalisme. 15M-2031 consisteix a articular la resistència creativa amb la visió transformadora i l’experimentació anticipatòria.
