Els valors que la ciutadania associa amb el cooperativisme, com el compromís, la responsabilitat social i la proximitat, cotitzen a l’alça. Però fer que els productes i serveis de les cooperatives arribin al consumidor final ja és una altra història. En aquest article repassarem els canals de comercialització específics de les cooperatives que aquestes fan servir per ampliar horitzons i accedir a més clients. Alguns d’aquests canals són directes (una agrobotiga, posem per cas) i altres indirectes (una distribuïdora cooperativa de productes d’altres cooperatives, per exemple).
Els valors que la ciutadania associa amb el cooperativisme, com el compromís, la responsabilitat social i la proximitat, cotitzen a l’alça. Però fer que els productes i serveis de les cooperatives arribin al consumidor final ja és una altra història. A continuació, coneixerem alguns canals de comercialització específics de les cooperatives que aquestes fan servir per ampliar horitzons i accedir a més persones.
La meitat de la població catalana afirma haver adquirit recentment productes o serveis de cooperatives i tres de cada quatre catalans assegura que els productes i els serveis de les cooperatives responen a criteris de responsabilitat social. Són dues de les grans conclusions que es poden extreure de l’Estudi del perfil de les persones consumidores o usuàries de cooperatives, elaborat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) el setembre de 2015. L’informe també revela que l’empresa cooperativa està relacionada amb valors positius com la confiança, el compromís i el fet de ser un agent de proximitat.
Hi ha més dades per ser optimistes: si ens fixem en les compres dins del circuit de mercat social de l’Informe del mercat social 2015, en termes absoluts se n’havien realitzat per valor de 3 milions d’euros, equivalents a uns 28.000 euros de mitjana per organització: el 16,76% del total de les compres realitzades. És una realitat incipient, però que va avançant a mesura que les cooperatives entren en més sectors productius. En aquest apartat, les cooperatives de consum i serveis, i les cooperatives i associacions de segon grau, són alumnes avantatjades dins de la gran família de l’economia social i solidària: són les que aconsegueixen percentatges més elevats, precisament per la seva orientació al consum o pel fet de ser estructures de segon grau on les organitzacions sòcies en són les proveïdores principals.
Durant els darrers anys, els productes i serveis amb segell cooperatiu han anat guanyant terreny i, a més, gaudeixen de bona premsa entre el consumidor final, que és qui acaba jutjant la qualitat global de l’oferta. Ara bé, perquè aquests productes i serveis puguin ser apreciats i valorats per capes més àmplies de la població cal que arribin a les prestatgeries dels mercats i siguin accessibles. En aquest article ens aturarem a conèixer quins canals tenen les cooperatives per comercialitzar millor els seus productes i serveis.
CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DIRECTES
Una cooperativa produeix un bé o servei i ella mateixa s’encarrega de comercialitzar-lo entre la seva xarxa de clients. Existeixen exemples en tots els sectors productius, com per exemple les cooperatives agràries, que fan venda directa mitjançant les agrobotigues, les de serveis a les persones (com el Grup Cooperatiu TEB o Suara) i qualsevol de les cooperatives de treball que posen a disposició del gran públic els fruits de la seva feina.
Al sector alimentari, hi ha projectes que han unit esforços per créixer i fer que els seus productes siguin més coneguts. És el cas de la cooperativa de serveis 2147 Mans, sorgida de la Xarxa Agrosocial, formada per onze empreses de l’àmbit de la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual. Els productes de 2147 Mans es poden trobar a les cistelles d’empreses com Can Perol i la Tavella, que disposen d’horts gestionats per persones amb diversitat funcional; però també són presents a supermercats com Bonpreu i Esclat.
ALTRES CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DIRECTES
En aquest cas, els productes o serveis s’ofereixen a la ciutadania directament, però mitjançant estratègies o espais on, normalment, les cooperatives no podrien arribar soles. L’exemple més clar són les fires, com ara la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana: habitatge, alimentació, oci, coneixement, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc.
Les cooperatives que hi assisteixen no només poden donar-se a conèixer (individualment i com a integrants d’un sector més ampli), sinó que també ho aprofiten per vendre els seus productes i serveis. D’aquesta manera, una cooperativa com Arç contacta amb persones interessades a contractar una pòlissa d’assegurances, i més tard formalitza el procés, un cop acabada la fira. Per la seva banda, Fiare ofereix serveis bancaris ètics i Som Energia subministrament elèctric de fonts renovables. Fires com la Fesc o les que, més recentment, s’han celebrat a altres poblacions com Sant Cugat, Sabadell o Terrassa s’han convertit en nous canals de comercialització per a les cooperatives.
Una altra opció que agafa embranzida són les Install parties –inspirades en el moviment del programari lliure–, unes trobades per desconnectar-se dels proveïdors convencionals i passar-se a proveïdors alternatius més ètics i solidaris. Ja se n’han celebrat unes quantes arreu del territori català, amb la participació de cooperatives com Eticom-Som Connexió (telefonia i Internet) i Alternativa 3 (alimentació), a banda de les esmentades al paràgraf anterior. Amb aquest format, el consumidor final rep assessorament i ajut per fer la tramitació en línia dels serveis que es vulgui instal·lar, com ara el telèfon i la llum, per exemple. N’hi ha prou amb la darrera factura i un número de compte corrent.
CANALS DE COMERCIALITZACIÓ INDIRECTES
Hi ha cooperatives que distribueixen productes i/o serveis d’altres cooperatives. En el sector alimentari, per exemple, tenim experiències com Quèviure, la primera cooperativa distribuïdora majorista de consum responsable que ofereix,al mateix temps, productes ecològics, de comerç just i fets percooperatives.Per la seva banda, Altermercat i les botigues de CoopMercat, del TEB, es dediquen a vendre producte d’altres cooperatives les quals, molts cops, tenen dificultats per distribuir-lo més enllà dels seus cercles més propers.
En el camp cultural també s’estan articulant nous espais de comercialització i distribució d’obres cooperatives. Hi ha algunes llibreries que són cooperatives de treball (La Caníbal, Cabraboc, La Ciutat Invisible, Aldarull, Rocaguinarda, Els nou Rals...) o que funcionen de manera similar, com l’Espai Contrabandos (Barcelona), gestionat per Pol·len Edicions, una cooperativa de treball. Des d’aquest establiment es promouen editorials de pensament crític, algunes d’elles cooperatives, com ara la mateixa Pol·len Edicions, Tigre de Paper i altres que estan fent el pas a cooperativa (Virus Editorial).
Per tancar aquest apartat, no podem deixar d’esmentar els nous mitjans de comunicació cooperatius (Alternativas Económicas, La Directa, Crític, Setembre, Malarrassa...): les seves pàgines –de paper o virtuals– promocionen productes i serveis d’altres cooperatives gràcies als codis ètics que afavoreixen les empreses responsables i no permeten contractar publicitat a empreses que vulneren els drets humans i laborals. D’aquesta manera també es contribueix a moure l’engranatge del mercat social.
PLATAFORMES VIRTUALS
L’era d’internet ha provocat canvis en la forma de vendre i consumir, i ha fet que el comerç electrònic es generalitzi. Les cooperatives també utilitzen aquests aparadors virtuals. Alguns són directes, com ara Konsumo Responsable, que ofereix productes i serveis de l’economia social i solidària, o indirectes com Més Opcions, una cooperativa mixta de consum i serveis que fomenta el consum responsable mitjançant acords d’intercooperació i convenis de col·laboració.
Hi ha altres plataformes que no ofereixen la possibilitat de realitzar transaccions econòmiques, però són eines de visibilització de les cooperatives i altres empreses de l’economia social i solidària. Una de les més consolidades és Pam a Pam, un mapa col·laboratiu de consum responsable on es localitzen unes quatre-centes d’aquelles entitats, iniciativa de SETEM i la Xarxa d’Economia Solidària (XES).
Hi ha moltes cooperatives que estan combinant totes aquestes vies pròpies per accedir a un nombre més gran de consumidors. D’aquesta manera, la ciutadania pot comprovar que els valors positius associats al cooperativisme no són una qüestió abstracta, sinóun ampli ventall de béns i serveis dels quals poden gaudir.
