Intentant omplir els buits que ofereix la societat, la cooperativa del Vallès Occidental compleix el tercer aniversari consolidant-se com una eina d’emancipació i empoderament comunitari.
La comunicació pot ser una eina molt poderosa, i Marta Ribera, Paula Solís i Míriam Vila en són ben conscients. Elles tres van fundar Crisàlide, una cooperativa de comunicació amarada de l’expertesa i la inquietud de les seves fundadores: Ribera és narradora visual, pel qual s’ha dedicat a la fotografia i el vídeo; Solís és periodista especialitzada en conflictes socials, i Vila és documentalista, especialista en producció. “Utilitzant les eines que tenim a l’abast, transmetem missatges socials, culturals i sobre el medi ambient”, explica Solís.
Crisàlide neix l’any 2020, després que totes tres compartissin diversos neguits. “Buscàvem fer projectes que ens omplissin, a banda que vam adonar-nos que hi havia un buit important en el sector mediàtic”, afirma Vila. La seva voluntat és clarament sensibilitzadora i persegueixen un canvi en les estructures, visibilitzant col·lectius i problemàtiques que fins ara no han tingut veu. Tal com detalla Ribera, la cooperativa aspira a aportar “una visió diferencial d’aquests temes” des dels seus coneixements i àmbits de domini i oferint un treball el màxim de global possible.
Al llarg d’aquests tres anys de vida, Crisàlide ha desenvolupat diversos projectes, molts d’ells encara en funcionament, en què la clau és la implicació i la seva perspectiva coral. “Tot el que fem es basa a escoltar i tenir molt en compte els altres, que al capdavall és la mateixa base del cooperativisme, raó per la qual tenim una clara vocació social i col·laborativa”, indica Míriam Vila.
La iniciativa més recent són les sortides fotogràfiques, una dinàmica força diferent de tot el que havien fet fins ara. “És la primera activitat experiencial”, comenta Solís, “per qui per nosaltres suposa un repte nou en la nostra trajectòria”. L’objectiu de les sortides és promoure la consciència mediambiental mitjançant la captura fotogràfica de diferents entorns verds i sostenibles que es troben a prop de zones urbanes, com ara l’Anella Verda de Terrassa.
Un altre dels projectes, també basat en la imatge fixe, s’anomena Retícula, consistent en la creació d’un banc d’imatges sense drets mitjançant el qual la cooperativa pretén fomentar la inclusió de col·lectius invisibilitzats i fugir d’estereotips. Una primera part es va centrar en fotografies que s’englobaven dins del concepte de l’economia social i solidària (ESS), mentre ara es focalitzen en el col·lectiu LGTBIQ+.
Quant al camp audiovisual, en canvi, la cooperativa s’ha centrat en documentals, reportatges o la web sèrie que, sota el nom Invisibles, busca una manera transmèdia d’abordar la salut mental, pel qual compta amb la col·laboració de l’activista Maria Aran, i, pròximament, dos àmbits que impacten de ple en el col·lectiu migrant, com és l’habitatge o l’accés al mercat laboral.
Cures i eines comunicatives
També en aquesta òptica versa Cures en la diàspora, un documental que explica cinc històries diferents de dones migrades. “Els hem donat veu perquè transmetin que els ha suposat canviar de país i quines dificultats encara han d’afrontar”, assenyala Paula Solís. Segons la cooperativista, el més destacat d’aquesta experiència és la resposta que ha sorgit de les mateixes implicades, que “ara estan acompanyant a altres nouvingudes a cobrir les necessitats que el sistema no els proporciona”. Cures en la diàspora ja s’ha pogut veure a diversos espais públics, com centres cívics i biblioteques del territori, així com en cinemes a l’aire lliure durant els passats mesos d’estiu.
Més enllà d’això, Crisàlide compta amb el seu propi podcast, El focus, que en aquestes dues temporades ha mostrat diverses creadores culturals que mantenen un compromís en diverses lluites socials. En particular, recomana les dones que treballen des de formats i idees de tota mena.
Amb tot, l’activitat de Crisàlide és el resultat d’allò que volen traslladar al públic la Marta, la Paula i la Míriam. “Tenim la sort que cada una domina un determinat àmbit, de manera que podem treballar amb expressions creatives molt diferents”, afirmen, si bé admeten que la preocupació no és tant el format que utilitzaran com vehicular històries i continguts que poden generar una actitud crítica i militant respecte la realitat que ens envolta. “En el cas dels temes mediambientals, per exemple, la fotografia creiem que és el millor sistema amb què apreciar la naturalesa, mentre que la denúncia social l’eina més potent és el vídeo. A fi de comptes, busquem en cada projecte quin és el millor instrument per expressar un missatge contundent”.
