Neix a Eivissa una cooperativa de mares i pares de dia que acullen a casa seva nadons d’entre 0 i 3 anys.
Cada matí, Pedro Cano acull quatre infants a casa seva. Les pròximes sis hores les passarà amb ells, entre rutines d’higiene, menjar, son i esbarjo. Ell és un pare de dia i també és el portaveu de la Cooperativa de Mares i Pares de Dia d’Eivissa.
Aquesta iniciativa, creada l’octubre del 2021, sorgeix del Grup d’Educació Alternativa d’Eivissa (GEA) com a una forma de coordinar una figura que, a l’illa, encara està en procés de regularització. No així a altres comunitats autònomes de l’Estat, com Galícia, Madrid i Navarra, on fa temps que està implementada. També, des dels anys setanta, la figura dels pares i mares de dia funciona en normalitat en països com Anglaterra, França, Suècia, Holanda o Alemanya.
Però, en què consisteix aquesta iniciativa? En el cas d’Eivissa, es tracta de persones que acullen a casa seva un màxim de quatre infants d’entre 0 i 3 anys. Per això, han de tenir les cases amb lavabos adaptats als nens, espais de descans i àrees de joc, ja que la idea és que els petits se sentin l’espai com l’extensió de la seva llar; un lloc, doncs, on sentir-se segurs, cuidats i on es respecten els seus ritmes i necessitats.
“La primera infància acostuma a estar força descuidada i és la més important, de manera que aquí els donem un espai per créixer de forma orgànica i amb un acompanyament respectuós”, opina Pedro Cano, titulat en Educació Infantil. Com ell, a tothom qui dedica a ser mare o pare de dia se li exigeix tenir alguna titulació, sigui de magisteri, psicologia o pedagogia, i que compti amb una assegurança de responsabilitat civil, títol de manipulador d’aliments, coneixements en primers auxilis i certificat de negació de delictes sexuals, entre altres.
Actualment, la cooperativa eivissenca té quatre sòcies que cuiden de quatre infants cadascuna. “Vam acordar que els tindríem sis hores al dia, perquè entenem que l’ideal d’aquesta etapa és que estiguin amb la família com més temps millor”, explica Cano. En el seu cas, cada matí, a les 8.30 hores, rep els quatre infants a Can Porquet, la seva casa, ubicada enmig del camp. Allà, també hi viu la seva filla Abril, de gairebé tres anys.
Després d’un breu ritual de benvinguda, els infants prenen l’esmorzar que els han preparat les seves famílies; seguidament, realitzen les rutines d’higiene de rentar-se les mans i les dents i anar al lavabo; i, un cop estan llestos, disposen de dues hores d’esbarjo a l’aire lliure. En aquest entorn, poden trobar ovelles, arbres fruiters, boscos amb elements per a jugar i on fins i tot tenen la possibilitat de visitar la veïna, una dona de vuitanta-sis anys que els fa d’àvia. Ja cap a les 11 hores, els infants tornen cap a casa, on fan les rutines d’higiene i lavabo i es preparen per dinar a l’aire lliure, fins que arriba l’hora de dormir, que es prolonga cap a les 14.30 hores, moment en què les famílies els passen a recollir.
Segons el portaveu de la cooperativa, tota aquesta rutina es fa seguint els principis de la criança conscient. “Quan treballes amb nens ets com un mirall, has de pensar què és el que vols mostrar i quin exemple has de ser per ells”, comenta Pedro Cano. Per aquest motiu, totes les mares i pares de dia vetllen per estar en “permanent observació”. “Però no des del cap, sinó des del sentir. Intentem crear aquella presència que tant necessiten els nens”, afegeix. En aquest acompanyament, la funció pedagògica es fa a través de la prova-error i anar repensant les coses segons cada moment.
Els integrants de la Cooperativa de Mares i Pares de Dia d’Eivissa asseguren que cada vegada hi ha més interès en aquesta mena de criança, però que no tothom se la pot permetre. “Per cada infant cobrem una tarifa, quan a altres estaments i espais hi poden anar gairebé gratis", indica Cano, que no obstant això, espera que algun dia hi hagi les ajudes necessàries perquè totes les famílies, independentment del seu nivell econòmic, puguin escollir on porten els seus fills.
