Apunts per a l’aprofundiment democràtic
En la humanidad reside el no dar en equivalencia a algo,
el dar sin contrapartida (Gorz, 1995: 215)
Vivim moments d’expansió feminista i, malgrat els obstacles i els contracops que massa sovint comporten els ressorgiments de les lluites per la justícia social i les noves preses de consciencia, sembla que, a poc a poc, aquesta reaparició pren força, es multiplica i torna per quedar-s’hi.
Des dels segles de la seva existència, el feminisme ha pres cos com a moviment social i com a pensament teixit entre moltes per l’alliberament de les dones, per la igualtat de tracte i per l’equitat entre sexes. Darrerament s’ha enriquit amb plantejaments que es formulen a partir del creuament del gènere amb altres categories que poden produir desigualtats. Són les experiències d’opressió i explotació derivades de la classe, l’origen de les persones, el seu moment en el cicle de vida, les discapacitats o la seva posició en qüestions LGTBIQ, etc.
Per tant, el feminisme són vindicacions i lluites, també vivències i teories polítiques, a la vegada que eines i propostes pràctiques per a la transformació social. És a dir, instruments per a canviar i modificar la cultura, les lleis, les estructures, les organitzacions, les empreses i, és clar, també oportunitats per al model cooperatiu.
Aquest article aporta apunts per a l’aprofundiment democràtic de la gestió cooperativa des d’una perspectiva feminista. En primer lloc, i sempre en breu, es plantegen algunes de les eines amb les que es compta des dels estudis de gènere i la pràctica feminista per a aquesta transformació organitzativa imprescindible. En segon lloc, es fa un succint repàs de la situació de les dones i de l’equitat de gènere en l’economia cooperativa. En tercer lloc, es plantegen fórmules per a la millora del model amb la integració d’aquestes premisses.
Economia cooperativa i economia feminista
Com a pràctica social i econòmica, el cooperativisme es caracteritza per organitzar estructures que posen l’accent en uns valors i formes de fer –suport mutu, igualtat i equitat, solidaritat, responsabilitat, democràcia directa…– compromeses amb el benestar de les persones i del medi ambient; sense situar el lucre per davant de tot i qüestionant les lògiques capitalistes. Des d’aquesta perspectiva, l’economia cooperativa presenta semblances amb l’economia feminista. De fet, l’autogestió i l’economia cooperativa no s’haurien de poder entendre sense el foment de la igualtat o l’equitat de gènere.
Un dels trets més significatius de l’economia feminista és que no només allò mercantil és econòmic. Per al feminisme és indispensable pensar allò que succeeix en l’esfera productiva o monetària des dels vincles existents amb els treballs domèstic i de cures. I no només amb aquests, també amb les tasques de subsistència, les participatives de construcció del bé comú, les d’autocura, oci o dedicació a una mateixa. L’economia feminista convida a no considerar tan sols com a treball allò que presenta una contrapartida monetària.
Un altre eix transformador de l’economia feminista és la voluntat de situar les persones, la vida en el centre de l’actuació econòmica. Això necessàriament passa per la descentralització del mercat (el capital, els espais mediatitzats per relacions monetàries), per treure-li privilegis. Així l’economia feminista busca una doble desestabilització: la patriarcal i la capitalista. De fet, la divisió sexual del treball és la criatura de tots dos sistemes, i bé que se’n beneficien: ‘ma d’obra’ cuidada per cadenes de cures a preu de saldo, femení i racialitzat, invisibilització de més del 40% del treball necessari per al manteniment de la vida…
Un darrer element per destacar que resulta fonamental per a l’economia feminista és la necessitat de redistribuir temps i treballs de manera equitativa, i sempre en conjunció amb la divisió sexual del treball, que estableix una assignació (fèrria) de tasques segons el sexe a partir d’una jerarquia entre elles. Això, d’una banda, implica aconseguir un mercat laboral sense desigualtats ni discriminacions de gènere; i d’altra banda, suposa generar una coresponsabilitat a l’entorn del treball domèstic i de cures per part de totes les membres d’una llar –segons edats i capacitats i amb una crida especial als homes–, però també l’estat entès com l’administració pública, les empreses i l’àmbit comunitari – organitzacions, associacions…
Aquestes aproximacions aporten un marc des d’on establir eines i instruments per posar fre a les desigualtats, les discriminacions i les injustícies de gènere en contextos econòmics. Des de l’inici de les actuacions publiques d’igualtat de gènere, allà pels anys setanta del segle passat, s’han ideat i posat en marxa mesures d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, accions positives i també estratègies de transversalitat de gènere amb l’objectiu d’aconseguir aquesta l’equitat. Mentre les dues primeres se centren en els desequilibris entre dones i homes, el tercer enfocament problematitza el gènere, té una visió holística i estructural que busca possibilitar una reorganització de tots els processos per a integrar la perspectiva de gènere de forma sistemàtica en tots els espais i temes i per part de tots els actors. Això no vol dir deixar de portar a terme actuacions d’igualtat de tracte i especifiques envers les dones, sinó més aviat anar combinant totes les possibilitats existents segons les necessitats. En el tercer apartat d’aquest article il·lustrem aquesta estratègia amb exemples concrets per a aplicar-los en l’economia cooperativa.
Dones i equitat de gènere en l’economia cooperativa
A Femení Plural. Les dones a l’economia cooperativa (2014), es diagnostica el paper de les dones en les cooperatives prenent dades i experiències de Barcelona, Catalunya i Espanya. També es detecten necessitats i carències a partir de l’anàlisi d’estructures cooperatives des de la perspectiva de gènere. L’estudi ressalta la importància de l’autoocupació i l’organització col·lectiva per a les dones i per a la transformació del sistema patriarcal del treball.
Les dades mostren que tres de cada cinc persones que treballen en el sector són dones, ocupades especialment en serveis i indústria. La meitat d’elles compten amb estudis universitaris, tenen una mitjana de 1,9 criatures per dona i quasi en el 87% dels casos són sòcies treballadores. En un 30% de cooperatives no hi ha cap dona, mentre que el 17% està format només per elles. Malgrat ser la majoria del personal que hi treballa, les dones només ocupen el 18% dels llocs de responsabilitat. Les autores diferencien entre un model cooperatiu solidari i un de mercantilitzat. A tots dos espais es poden portar a terme mesures d’equitat de gènere, però només el primer, en combinació amb accions d’igualtat, tendeix a un model d’economia feminista. I tots dos repliquen dinàmiques que promouen desigualtats i discriminacions de gènere (Mansilla, G. Grenzner i Alberich, 2014).
La igualtat de gènere també ha estat part de la perspectiva d’alguns articles apareguts al llarg del temps en aquesta revista. La reflexió i la discussió està latent i present en la literatura que tracta de l’economia social i solidària. La igualtat de gènere es concep com a part dels valors que sustenten el cooperativisme i com a necessària per a una gestió democràtica i transparent de les cooperatives (Duran, Valls i Sánchez, 2017). Només el 25% de les organitzacions d’economia cooperativa té un pla o polítiques d’igualtat, l’11% protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe, i només el 3% presenta mecanismes d’avaluació d’aquestes eines. Per contra, la conciliació sí que sembla la gran política que es vesteix com a igualtat de gènere, quan quasi un 45% de les cooperatives preveuen actuacions de conciliació (Duran, Valls i Sánchez, 2017). Amb tot, es detecta que les polítiques de coresponsabilitat estan condicionades pel sector d’activitat (Mansilla et al, 2014).
Transversalitzant el gènere a l’economia cooperativa
Encara que el món cooperatiu pateix de les mateixes desigualtats i discriminacions de gènere que el model convencional d’organització capitalista empresarial, a l’economia cooperativa trobem bones pràctiques en matèria d’equitat, d’oportunitats i, sobretot, de voluntat d’aprenentatge i canvi.
La transversalitat de gènere contribueix a articular la consecució de la igualtat de gènere. Aquesta estratègia presenta una dimensió operativa d’integració de la perspectiva de gènere que és efectiva i completa, i a la vegada promou el bon govern a les organitzacions. La transversalitat hauria d’abastar tot els processos funcionals, econòmics i del treball. També multiplica els beneficis en els mateixos termes: aprofundint en aspectes democràtics, ampliant el que es pensa com a econòmic i redistribuint i reconeixent treballs.
I què vol dir això d’integrar la perspectiva de gènere en totes les actuacions, els processos i els objectius d’una cooperativa? Significa, entre d’altres, situar al centre les persones i el seu benestar, en harmonia amb el planeta, i també implica tenir present les desigualtats i discriminacions existents per a transformar-les. A més, vol dir repensar i actuar de forma constant sobre les relacions de poder també des del prisma interseccional. Per tant, significa garantir que les cooperatives siguin espais lliures de violències masclistes en qualsevol de les seves formes, des de les més subtils de sexisme fins a l’assetjament sexual, per raó de sexe o de gènere i altres agressions.
En l’estudi Femení Plural, les autores, d’una banda, analitzen la composició per sexes del teixit cooperatiu, i de l’altra tenen en compte elements de política laboral en el si de les organitzacions (igualtat retributiva, conciliació, segregació vertical i horitzontal, i accés i ús de les TIC). Finalment es pregunten pel grau de gènere en les fórmules d’organització del treball (el temps-jornades, conciliació..., la noció de cura, arrelament al territori i aspectes comunitaris, prevenció de conflictes, presa de decisió i funcionament en xarxa) (Mansilla et al, 2014). Aquesta és una proposta, en primer lloc, per analitzar el grau d’integració de la perspectiva de gènere en les cooperatives i, en segon lloc, per entreveure les actuacions que ja s’estan portant a terme i aquelles que s’haurien de posar en marxa.
Per analitzar aquests aspectes i materialitzar canvis feministes estructurals en les cooperatives, aquí es proposa projectar actuacions a l’entorn de tres eixos organitzatius: el de gestió democràtica, econòmica i dels treballs. El nombre de dones en les cooperatives és sempre important, la paritat o l’accés de les dones als llocs de responsabilitat també ho és, i a la vegada, la lluita contra les desigualtats i les discriminacions de gènere, el feminisme, ha d’estar incorporat en totes les dimensions d’una cooperativa.
La gestió democràtica es focalitza en elements de la governança de la cooperativa. És l’existència d’estructures específiques (comissions, per exemple) o persones referents i responsables de l’anàlisi i el foment de la igualtat de gènere, així com mecanismes de revisió de tots els processos i funcionaments. Incloent-hi, és clar, el model de presa de decisions, buscant potenciar l’horitzontalitat, la redistribució i la rotació de lideratges, de tota representació i també dels llocs de responsabilitat. Una gestió democràtica des de la perspectiva de gènere passa per posar l’accent en el nombre de dones als espais, la seva visibilització i la de les seves necessitats, i a la vegada per plantejar-se també la infrarepresentació masculina en les tasques quotidianes. Significa la difusió de la informació equitativa i realitzada des de la comunicació inclusiva, així com l’accés igualitari als recursos.
Així mateix, per garantir la igualtat de gènere en tots els processos organitzatius interns de la governança de la cooperativa és fonamental fomentar la formació sobre el funcionament cooperatiu i posar en marxa mecanismes de correcció de les desigualtats en la presa de paraules, en les assemblees i els horaris i temps en què es realitzen les reunions. Els aspectes d’aliances amb altres entitats i l’arrelament amb el territori o el treball comunitari des d’una perspectiva de gènere són elements que poden millorar la gestió democràtica d’una cooperativa.
La transversalitat de gènere en la gestió econòmica està vinculada a la gestió democràtica anterior i també en gran part a la laboral, en cas que hi hagi personal remunerat. Les decisions i els objectius pressupostaris de la cooperativa tenen una incidència directa en el foment de l’equitat de gènere, poden contribuir a mantenir relacions desiguals, a incrementar-les o a reduir-les. Aquí les orientacions generals envers el benestar de qui compon la cooperativa i la societat en general enfront dels guanys monetaris són essencials. Entre els temes econòmics que convé tenir present es troba també la política de contractació de subministraments, béns, serveis i obres de la cooperativa.
I l’últim dels eixos d’actuació és el de l’organització del treball. Aquest s’ha d’entendre des de l’accepció més àmplia possible com les activitats remunerades i les no remunerades. Així s’ha de tenir present les ocupacions, les de cures i el treball polític o activista de la mateixa cooperativa. Per tant, una distribució equitativa del temps en relació amb tots els treballs és desitjable i necessària. És a dir, les polítiques de coresponsabilitat, on l’organització també sigui un agent coresponsable més, són imprescindibles per a la consecució de la igualtat de gènere en una cooperativa. És important atorgar al treball de cures ―també de la cura entre les diferents membres de l’organització― el lloc que es mereix. Així, quan no hi ha problemes de jerarquies la redistribució equitativa del temps és molt més senzilla. Aquesta organització del temps més equitativa entre treballs i entre dones i homes també té una lectura en les condicions contractuals. Les dones són la gran majoria de les titulars dels contractes a temps parcial i temporals, fet que genera un augment de la pobresa i la precarietat femenines.
La promoció de la igualtat de gènere en el marc laboral està molt més normativitzada i treballada. L’existència tant de plans d’igualtat com de protocols de prevenció i actuació d’assetjament sexual i per raó de sexe facilita molt la diagnosi de les desigualtats i l’operativització de mesures. Aquestes han d’abastar com a mínim els àmbits següents: accés, manteniment, promoció en les ocupacions i accés a la formació, d’una banda; de l’altra, el tractament de les desigualtats vinculades a la segmentació horitzontal i vertical. La bretxa salarial de gènere és una de les principals desigualtats laborals que pateixen les dones en l’actualitat. Creix amb l’edat i amb la responsabilitat, i massa vegades està vinculada a complements i a elements que es presenten com a subjectius. La bretxa salarial de gènere produeix pobresa per a les dones, i no tan sols menys en els ingressos –22% de mitjana a Barcelona–, sinó que també té un impacte en les prestacions per atur i en les de jubilació. Per acabar i com s’esmentava a l’inici d’aquest darrer apartat, tota organització on hi ha persones treballadores està obligada a tenir, com a mínim, mesures per prevenir i eradicar l’assetjament sexual i per raó de sexe.
Formar, assessorar i ajudar a portar a terme mesures d’igualtat és un pas que pot impulsar de manera determinant l’equitat de gènere en el món cooperatiu. Les xarxes de suport mutu de l’economia social i solidària són espais on el feminisme pot arrelar de manera sòlida i harmònica. Les bases hi són i el moment és ara.
Bibliografia
Duran, Mireia, Valls, Jordi i Sánchez, Joan Manel (2017) “Tenim incorporats els principis i valors cooperatius al dia a dia de les nostres cooperatives?”, Revista Nexe. Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.
Gorz, André (1995), Metamorfosis del Trabajo, Madrid: Editorial Sistema
Mansilla, Elba, G. Grenzner, Joana i Alberich, Silvia (2014), Femení Plural. Les dones a l’economia cooperativa, Diputació de Barcelona.
