Malgrat les retallades de sou i altres efectes sobre el treball, la crisi provocada pel coronavirus ha fet aflorar la gestió col·laborativa de l’activitat laboral.
Devallada d’ingressos i projectes postposats sense data concreta. Aquest és el panorama que afronten les cooperatives de comunicació just quan albiraven un repunt de la feina. Així ha passat amb La Clara, una petita cooperativa formada per tres sòcies ubicades en un cotreball al barri de Gràcia, a Barcelona. Una d’elles, Marina Reig, calcula que les pèrdues podrien oscil·laran entre el 70 i el 80% dels ingressos. “Amb l’administració teníem tres licitacions concedides i comptabilitzades en 80.000 euros que ara s’han aturat i ignoren si es reprendran algun dia”, indica Reig.
També la cooperativa La Pera travessa una problemàtica similar. Creada fa dos anys per tres dones provinents del periodísme, tenia en marxa un projecte a Marsella (França) que ha quedat suspès arran del confinament i la por que les seves responsables no poguessin tornar a Barcelona. Així ho comenta Alba Arnau, una de les integrants, per qui també han quedat afectats diferents encàrrecs vinculats a l’economia social, dels quals plana el dubte si hi haurà prou pressupost per assumir-los. A més d’això, Arnau afegeix que és mare de dos nens amb custòdia exclusiva. “No tinc més hores de feina que aquelles que pugui fer de nit, per tant hem eliminat la meva jornada laboral i les companyes estan distribuint-se les tasques com poden”, assegura.
En aquests moments, totes les cooperatives treballen en la gestió de xarxes socials i la redacció de textos des de casa, cosa que porta els seus socis a buscar maneres de compaginar la vida laboral amb la familiar. És el cas de L’Apòstrof. Per a la històrica cooperativa, que compta amb tretze membres, el teletreball no els ha agafat desprevinguts, però com indica Jordi Garcia, un dels impulsors, és cansat per les persones que tenen fills o perquè -recorda- “passar-se moltes hores davant la pantalla o fer reunions via Skype causa estrès i alguns problemes físics”.
Davant d’aquests entrebancs, han optat per ajustar els seus comptes a efectes d’arribar a final de mes. Les sòcies de La Clara, per exemple, han acordat quina d’elles pot cobrar menys i fer menys feina, mentre ha dividit els projectes entre les dues restants per suplir la manca d’encàrrecs.
Reig assegura que ho viuen amb “certa angoixa”, però que miren de gestionar-ho de forma consensuada. “Intentem que ens afecti el menor possible i assegurar que cadascuna tingui cobertes les necessitats bàsiques”, aclareix. D’aquesta manera, la cooperativa valora els avantatges de no quedar supeditades als horaris que tenen les empreses tradicionals, sinó adaptar-se a les circumstàncies que han d’encarar en aquest període.
Els socis de les cooperatives busquen noves maneres de compaginar la vida laboral i familiar.Qui també pateix alts i baixos és La Pera, la qual fa “malabarismes” perquè tot quadri. “Des del primer moment vam acordar una rutina consistent en “parlar” de tot. I això vol dir com portem les tasques o ens trobem en l'àmbit emocional; així evitem que es generin pics de tensió entre nosaltres”, explica Alba Arnau.
Quant a L’Apòstrof, tot i haver intensificat l’acció comercial per buscar nous productes i serveis de comunicació, els efectes derivats del coronavirus l’ha obligat reduir la jornada. “No farem cap acomiadament i, encara que cobrarem el 60% del que percebíem, les proporcions es distribuiran entre qui més necessiti i qui pugui passar amb menys. Després, quan hi hagi beneficis, la diferència anirà a deute respecte a les que hagin contribuït més”. Un sistema que, segons Jordi Garcia, permetrà que “cap persona no ho passi malament”.
Amb tot i això, des de L’Apòstrof estan preocupats pel que pugui venir, d’aquí que hagi posat en funcionament un diari virtual al blog de l’entitat (https://apostrof.coop/es/blog/) en què cada soci explica com se sent, treballa i aprèn del confinament.
Passada la crisi sanitària, les diferents cooperatives creuen que vindrà una recessió econòmica que pot ser representar una oportunitat de canvi. “Hauria de ser una oportunitat per replantejar la renda bàsica universal, el consum responsable i altres qüestions”, afirma Marina Reig.
També Alba Arnau considera que es tracta d’una finestra per abordar el tema de les cures. “Quan et trobes davant d’una crisi com aquesta, hi ha dues possibilitats: que el capitalisme ens arrossegui a una dinàmica més salvatge o redirigim aquesta força a fer una comunitat i repensar les necessitats què tenim”, opina. Al seu torn, Jordi Garcia creu que la pandèmia del coronavirus no deixa de ser “una conseqüència” del maltractament envers la natura, de manera que, si la humanitat l’afronta bé, podria ser una palanca per revertir els seus efectes.
