Comunicació No Violenta a l’aula: una pràctica transformadora

El 30 de gener és el Dia Escolar de la No-violència i la Pau, i un dels aspectes cabdals a treballar és prendre consciència de com ens comuniquem amb l’altre i si podem canviar registres per tenir relacions més saludables i diàlegs intergeneracionals entre petits i grans en totes les esferes de la vida.

Aquesta és la filosofia del mètode de la Comunicació No Violenta que, segons Marshall Rosenberg, el seu creador a mitjans dels anys 60, explica aquella “manera de comunicar-nos que ens permet establir una connexió empàtica amb nosaltres mateixos i amb l’altre”. Rosenberg determina que el mètode se centra en quatre passos senzills que comporten una gran transformació en el diàleg comunicatiu entre les persones: Observació, consistent a descriure la situació objectivament, sense filtres de judici; Sentiment, que vol dir expressar què sentim quan experimentem una situació; Necessitat, que implica reconèixer a què obeeix la nostra reacció o la dels altres; i Petició; és a dir, demanar allò que ens agradaria que passés d’acord amb els sentiments i les necessitats reconegudes, tenint en compte que el “no” és un escenari possible.

MOMO, l’escola cooperativa i viva d’Esplugues de Llobregat, ha incorporat la CNV fins a convertint-la en un dels seus pilars. Per Marisa Blanco, facilitadora global i cofundadora del centre, “és una eina molt potent perquè cadascú es conegui través de la informació que ens proporcionen les emocions i a partir d’aquí, poder connectar amb l’altre i trobar camins pacífics d’entesa”.

Per l'escola, la CNV és "una eina molt potent perquè cadascú es conegui través de la informació que ens proporcionen les emocions i trobi camins pacífics d’entesa"

Blanco recorda que el càstig, els retrets, les amenaces, les advertències i les suposicions generen malestar per la persona que ho rep i poden entorpir un escenari de solució, tant en les persones adultes com en infants. En aquest sentit, indica que la CNV facilita mecanismes com parlar des del jo vs. parlar des del tu; expressar el que observem vs. expressar els nostres judicis; identificar pensaments vs. no expressar emocions o culpabilitzar els altres de les nostres; expressar la necessitat vs. expressar l’estratègia; i fer una petició acceptant un no per resposta vs. formular una exigència sense acceptar un no per resposta.

El mètode de CNV va entrar a MOMO per millorar la manera en què es relacionen i comuniquen els adults entre ells i amb els seus fills i filles, però aviat es va aplicar en el dia a dia, tant en el plantejament de les dinàmiques pensades perquè els infants tinguin cobertes les seves necessitats -base del benestar, segons Marshall Rosenberg-, com amb jocs concrets, entre els quals el joc de cartes CNV (www.simple.cat), que es fan servir en moments de resolució de conflictes.

“Els infants entenen perfectament l’idioma de les emocions; és com si portéssim de base un programa que, amb la CNV, el comencem a utilitzar”, afirma Marisa Blanco

“Els infants entenen perfectament l’idioma de les emocions i les seves necessitats, és com si portéssim de base un programa que, amb la CNV, el comencem a utilitzar”, afirma Marisa Blanco, que amb vista a conèixer exercicis pràctics de la Comunicació No Violenta, recomana el llibre de Adele Faber i Elaine Mazlish Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d'escoltar perquè els fills parlin (Ediciones Médici, 2004).

ESCOLA COOPERATIVA I VIVA MOMO