Com s'han comportat les cooperatives actives en indústria i serveis a escala mundial?

L'Organització Internacional de les Cooperatives de Producció Industrial, Artesanal i de Serveis (CICOPA), en l'anàlisi qualitativa de la situació econòmica dels membres de la CICOPA que obté de les enquestes anuals que executa, extreu les diferents situacions en què es troben les cooperatives arreu del món i els mecanismes que tiren endavant per solucionar els seus problemes. A l'enquesta del 2012 s'evidencia la diferència de context en què es troben les cooperatives europees i les de la resta del món.

Des de 2009, CICOPA ha estat duent a terme un procés de consulta anual amb els seus membres sobre la situació econòmica de les seves empreses i calibrant les mesures engegades en resposta a la crisi econòmica i financera que va esclatar el 2008.

Aquest any, CECOP-CICOPA Europe va elaborar l'informe “The resilience of the cooperative model” (La resiliència del model cooperatiu, disponible en anglès i francès, juny de 2012) en el marc de “Cooperate”, projecte cofinançat per la Comissió Europea com una contribució a l'Any Internacional de les Cooperatives 2012 engegat per les Nacions Unides. Aquest informe, elaborat juntament amb la pel·lícula documental “Junts - Com les cooperatives resisteixen millor a la crisi”, se centra en les experiències aportades per membres europeus durant les quatre enquestes anuals successives anteriorment esmentades i analitza els factors en els quals radica la resistència mostrada per les seves empreses en resposta a la crisi.

Tenint en compte la complexitat de la situació econòmica actual a escala mundial i la gran diversitat existent entre els diferents contextos regionals i subregionals, aquest any hem engegat una nova consulta CICOPA, específicament dirigida als membres no europeus de CICOPA. Aquest treball té com a objectiu avaluar la situació econòmica general que van afrontar els membres de CICOPA i les seves empreses afiliades l'any 2011, tenint també en compte els resultats de les consultes dels últims anys.¹

Igual que en les enquestes anuals anteriors, els principals temes analitzats en l'enquesta són la situació econòmica i laboral, les condicions financeres (solvència creditícia, liquiditat i problemes de deute), les mesures adoptades per les cooperatives per al seu desenvolupament i les expectatives futures quant a les mesures governamentals que podrien crear un entorn més favorable. Aquest treball es basa en part en l'informe esmentat “La resiliència del model cooperatiu”, que representa la situació a Europa, i en una enquesta extraeuropea elaborada uns mesos més tard. En el primer trimestre de 2013 es publicarà l'Informe Anual de CICOPA de 2012, més exhaustiu, destinat a proporcionar més informació sobre les cooperatives de treball associat, socials i d'artesans a escala mundial.

SITUACIÓ ECONÒMICA GENERAL DE LES EMPRESES

En termes generals, les organitzacions membre no europees confirmen les mateixes tendències que les descrites en la consulta de 2011, concretament una situació econòmica estable o fins i tot millorada (en relació amb la producció, les vendes i els nivells d'ocupació) entre les seves empreses afiliades en comparació dels anys anteriors (en particular, aquest és el cas dels membres d'EUA, Xina, Argentina, Brasil, Corea del Sud, Japó i Canadà). El nostre membre nord-americà USFWC indica que, fins i tot encara que les empreses cooperatives del sector de la construcció van sofrir molt el 2009 i 2010, les xifres de 2011 han augmentat fins als nivells anteriors a 2008. El membre canadenc CWCF assenyala que, fins i tot per a la minoria d'empreses cooperatives que segueixen sofrint una recessió en la seva producció, vendes i ocupació, la situació és relativament millor que en un altre tipus d'empreses.

Cal destacar que la majoria dels membres no europeus assenyalen un creixement sobretot en el sector serveis, en particular pel que fa a la creació de noves empreses: assistència mèdica en la llar, neteja, jardineria i tecnologia (EUA); programari, comunicació, serveis audiovisuals i de consultoria (Argentina); reciclatge (Corea del Sud); serveis per a infants amb discapacitat i assistència laboral (Japó); reformes (Canadà).
Aquest és un altre element de continuïtat amb el passat, tenint en compte que el sector serveis va registrar l'increment més elevat de la seva taxa d'ocupació d'acord amb l'enquesta de CICOPA de 2011.

Per contra, els membres d'Uganda i Colòmbia van comunicar una situació pitjor el 2011 pel que fa al 2010. Segons UCA (Uganda) s'ha produït un fort procés d'inflació en aquest país (més del 30 per cent) que afecta negativament tots els sectors (però amb més tancaments al sector industrial i del transport). Els membres colombians ASCOOP i CONFECOOP van assenyalar recents mesures legals que han tingut un impacte fortament negatiu per a les cooperatives de treball associat, especialment aquelles que presten serveis a les empreses. Aquestes mesures legals van ser creades en resposta a un augment sobtat de cooperatives de treball associat a Colòmbia durant els primers anys de la present dècada atribuït a un abús parcial d'aquesta llei per les anomenades “falses cooperatives”. Segons els membres colombians, aquesta legislació, que tenia com a objectiu regular el mercat laboral i empresarial, ha reduït notablement la gamma d'activitats en les quals participen les cooperatives, i les afecta a totes sense cap distinció i per tant impacta negativament en la reputació d'aquest model de negoci.²

Referent als membres europeus, en el seu informe “La resiliència del model cooperatiu” CECOP-CICOPA Europa indica un descens general de la producció i les vendes entre les cooperatives afiliades, que afecta principalment la construcció, manufactura, transport i logística. La majoria dels membres europeus es queixen de la persistència dels efectes de la crisi i el consegüent debilitament gradual de les cooperatives en aquesta segona onada (des de final de 2011), que afecta principalment el sector de la construcció, segons el que informen els membres d'Itàlia (ANCPL), República Txeca, França i Eslovàquia. El retard en els pagaments de les autoritats públiques, assenyalat principalment per membres italians i espanyols, és també un dels majors problemes que afecta les cooperatives que tenen associacions regulars amb les administracions públiques.

Segons els informes aportats pels membres suecs i finlandesos, als països nòrdics la crisi no sembla estar afectant les cooperatives amb tanta força: en general, la taxa de creació d'empreses entre les cooperatives és més alta que entre altres tipus d'empreses. S'han registrat alguns signes de recuperació entre final de 2010 i començament de 2011 pels membres francesos, espanyols i txecs. Pel que fa a cooperatives socials, l'ocupació ha crescut el 4,5% el 2010 en les cooperatives socials afiliades a Federsolidarietà (Itàlia), en comparació de l'any anterior, i aquesta tendència també s'ha observat el 2011. En general, en comparació de les empreses convencionals, les cooperatives socials i de treball associat europees són més resistents en països amb un alt nivell d'implantació i experiència cooperativa, com Espanya, França i Itàlia, encara que alguns sectors específics estan sent especialment afectats, com la construcció a Itàlia.

SOLVÈNCIA CREDITICIA, LIQUIDITAT I PROBLEMES DE DEUTE
Com a resultat de les consultes prèvies de CICOPA, la majoria dels membres no europeus encara comparteix les mateixes dificultats en relació amb la negociació de préstecs bancaris, a excepció dels membres brasilers, canadencs i japonesos. Pel que fa al tipus de préstecs més difícils d'obtenir, la situació difereix d'un país a un altre: crèdits a llarg termini (Uganda), crèdits a curt termini i flux de caixa (EUA), tot tipus de préstecs bancaris (Argentina i Colòmbia). Segons els membres colombians, aquest problema sembla estar relacionat amb la forta estigmatització esmentada anteriorment que afecta les empreses cooperatives en aquest país, com a conseqüència d'un marc legal desfavorable. Segons ha informat FECOOTRA, les cooperatives argentines sofreixen dificultats per accedir als préstecs bancaris, però, al seu torn, el govern de la Província de Buenos Aires va establir un fons de solidaritat específic amb la finalitat d'atorgar crèdits a les cooperatives.

Malgrat aquestes dificultats en l'accés al finançament, la majoria dels membres no europeus informen que el nivell d'endeutament de les empreses no ha augmentat el 2011, al contrari del que havia passat l'any anterior, la qual cosa indica una millora general en aquest camp. La situació és diferent a Uganda, que ha experimentat un augment en les taxes d'interès (del 15% fins a més del 30%) i Argentina, on l'esmentat fons de solidaritat atorga préstecs amb taxes d'interès subsidiades i requisits administratius menys estrictes que els de els bancs.

Diferents membres europeus també van informar d'una actitud generalment desfavorable per part de les institucions bancàries, que no és molt diferent en comparació amb altres tipus d'empreses: les PIME europees en general, sofreixen d'un accés molt limitat al crèdit. Al seu torn, s'ha observat que no hi ha consens entre els membres europeus sobre el nivell d'endeutament, encara que la tendència predominant sembla ser que les cooperatives estan menys endeutades que la mitjana de les empreses.

MESURES ENGEGADES
Pel que fa a les mesures engegades amb la finalitat de desenvolupar les cooperatives, la situació és bastant heterogènia, la qual cosa fa difícil esbossar una imatge general.

L'establiment de grups de cooperatives i consorcis encara es considera un fenomen marginal entre els membres no europeus, en part depenent de l'absència d'un marc normatiu en aquest àmbit en molts països. Malgrat aquest obstacle, hi ha algunes experiències interessants que destaquen que els membres estan molt interessats a organitzar-se horitzontalment en empreses cooperatives a escala local, per exemple: el Grup Cooperatiu Evergreen, una xarxa integrada de negocis propietat dels seus empleats a Cleveland (EUA), creat el 2008 en amb la finalitat de promoure la creació d'ocupació a través d'empreses de base comunitària; i la creació d'una xarxa de comerç i producció a Argentina (per exemple, Xarxa Metal·lúrgica, Xarxa Tèxtil i Xarxa Gràfica). A més, el membre sud-coreà informa de la creació de diverses xarxes sectorials (construcció i reciclatge entre altres) i la creació de fons d'inversió anomenats “good saving” en el sector de la petita construcció. El membre canadenc informa que les cooperatives de treball associat de Torontó i Winnipeg han intensificat els seus intercanvis reunint-se per compartir experiències.

Altres cooperatives de treball associat estan engegant diferents fons d'inversió i instruments financers: segons USFWC, a EUA nombroses empreses s'ofereixen préstecs informals entre elles per donar suport al flux de caixa i aporten un percentatge del seu excedent al desenvolupament cooperatiu local.
Segons CONFECOOP (Colòmbia), s'estan engegant mesures específiques en aquest país on, en resposta a les fortes limitacions imposades pel marc legal abans esmentat, les cooperatives de treball associat estan explorant diverses alternatives per seguir desenvolupant els seus negocis, com ara la seva participació en activitats no essencials i l'enfortiment de les relacions amb els seus clients.

A escala de la federació nacional, les organitzacions membres no europees han estat donant suport a les seves cooperatives afiliades de diferents maneres, i en particular:
• exercint pressió política per aconseguir un context jurídic més favorable: els membres colombians ASCOOP i CONFECOOP coordinen conjuntament un Comitè Nacional de Cooperatives; UCA, el membre ugandès, està exercint pressió per aconseguir un accés més fàcil al finançament per a les cooperatives; el membre nord-americà USFWC està exercint pressió per aconseguir l'aprovació de la Llei de Desenvolupament Cooperatiu Nacional;

• garantint un suport legal i comptable; subministrant serveis de formació i desenvolupament de capacitats (per exemple JWCU, el membre japonès va celebrar un “National Forum on Good Work” (Fòrum Nacional sobre el Bon Treball) al setembre de 2011, dirigit a intercanviar experiències sobre creació d'ocupació);

• promovent instruments financers cooperatius, com en el cas del WOF, “Worker Ownership Fund” (Fons de Propietat dels Treballadors), un fons nacional gestionat pel Fondo per al Desenvolupament Cooperatiu Northcountry (NCDF, Northcountry Cooperative Development Fund) en nom de la Federació de Cooperatives de Treball Associat d'EUA (USFWC, US Federation of Worker Cooperatives), per augmentar l'accés al finançament per a cooperatives de treball associat emergents o ja existents en EUA)

Diversos membres europeus van informar de diferents estratègies per fer front a la crisi econòmica. Seguint els tres diferents nivells de anàlisi (micro, meso i macro) adoptats a l'informe «La Resiliència del Model Cooperatiu» de CECOP-CICOPA Europe, podríem resumir aquestes estratègies de la manera següent:

• A escala micro, els socis treballadors defineixen una sèrie d'estratègies empresarials amb l'objectiu de defensar els seus llocs de treball i les activitats econòmiques de les seves empreses. Juntament amb diferents mesures d'emergència provisionals (com la reducció de salaris, etc.), les cooperatives se solen esforçar per adoptar mesures orientades cap al llarg termini, com la inversió en tecnologies i altres canvis estructurals en el procés de producció (sovint utilitzant les seves reserves financeres que són el resultat d'una disciplina d'acumulació del capital sistemàtica consagrada en el seu principi de funcionament). La mobilització de la participació de la comunitat en general (especialment en el cas de les cooperatives socials) fa que les cooperatives siguin especialment propenses a la innovació social, combinant la resposta a les noves necessitats emergents i la competitivitat al mercat.

• A escala meso, la intercooperació s'implementa a través de diferents entitats, tals com els instruments financers del moviment cooperatiu, institucions de suport a les empreses, consorcis i federacions, i exerceix un paper essencial en el desenvolupament sostenible de les cooperatives, fins i tot en plena crisi. Els grans grups horitzontals com MONDRAGÓN al País Basc i CGM, que cobreix una part substancial de les cooperatives socials italianes, han estat particularment resistents a la recessió econòmica, gràcies a fortes polítiques de mutualització dels recursos, economies d'escala, recerca, innovació i, en el cas de MONDRAGÓN, la internacionalització.

• A escala macro, es pot observar que els països europeus en els quals les cooperatives socials i de treball associat i altres tipus de empreses propietat dels empleats s'han desenvolupat més en termes de nombre i capacitat de resistència d'empreses i llocs de treball, són també aquells en els quals existeix un sistema jurídic nacional eficaç amb disposicions específiques que són particularment propícies per al desenvolupament d'aquestes empreses; (per exemple, fer reserves indivisibles obligatòries, establir instruments financers i grups horitzontals no bancaris, regular les cooperatives socials i/o de treball associat i altres empreses propietat dels empleats).

EXPECTATIVES FUTURES I MESURES POTENCIALS
La majoria dels membres no europeus esperen que la situació econòmica sigui millor el 2012 en comparació del 2011. En alguns casos, aquest optimisme és el resultat dels assoliments jurídics, com és el cas de Brasil, on aquest any ha estat aprovada una nova llei que regula les cooperatives de treball associat. En termes generals, els membres no europeus sol·liciten:

• més reconeixement legal i el respecte del model cooperatiu de treball associat (especialment als països en els quals aquest model sembla passar per dificultats com a Colòmbia); a Argentina, on les adquisicions per part dels treballadors han augmentat, es necessita una llei d'expropiació nacional (a part de les lleis municipals ja existents).

• una regulació clara que faciliti l'accés als préstec;³

• un enfortiment del control sobre les “falses cooperatives” i les empreses injustes que no respecten les qüestions ambientals i ètiques; un mercat d'accés preferent per a les activitats socials i ambientals;

• incentius fiscals (per exemple en favor de les reserves indivisibles);

• suport econòmic específic per a la indústria;

• més inversions en recerca i desenvolupament.

Pel que fa als membres europeus, s'espera que la situació sigui pitjor en el futur, accentuada pels recents programes de austeritat. Per tant, CECOP-CICOPA Europa veu la urgent necessitat de coordinar les polítiques econòmiques, financeres i monetàries destinades a rellançar el creixement econòmic d'Europa. Perquè això ocorri, es necessiten polítiques per ajudar a les PIME a créixer, crear agrupacions i grups horitzontals entre si (com les cooperatives han fet), i desenvolupar habilitats i forces de treball dedicades (en les quals les cooperatives tenen, de nou, una important experiència que compartir).

DIFERÈNCIES ENTRE MEMBRES EUROPEUS I NO EUROPEUS
Si comparem els resultats obtinguts entre els membres europeus i no europeus en les successives enquestes anuals, semblen destacar-s'hi algunes tendències:

• Els membres no europeus informen d'una millor situació general en comparació dels membres europeus: de fet, les quatre enquestes successives anuals, que cobreixen el període 2008-2011, indiquen un descens general de la producció i les vendes entre les cooperatives europees actives en indústria i serveis,encara que en general aquestes organitzacions han comunicat més nivell de resistència i adaptació al canvi en comparació d'altres tipus d'empreses de similar grandària i de sectors similars. Una dada igualment important és que les cooperatives socials i de treball associat europees semblen mantenir millor els llocs de treball que la mitjana de les empreses;

• mentre que per als membres no europeus la desacceleració en la producció, les vendes i l'ocupació semblen ser insignificants i, en tot cas estrictament vinculada a factors específics del context nacional (com en el cas de Colòmbia i Uganda), la crisi econòmica europea és el resultat combinat de factors a escala mundial i regional i, en particular, “la recent deterioració econòmica a Europa ha estat causat en un grau substancial per les mesures de reducció del dèficit públic amb la imposició de polítiques d'austeritat”;

• els serveis socials semblen ser un sector en expansió, tant en països europeus com en països no europeus;

• tots els membres de CICOPA (dins i fora d'Europa) denuncien una actitud en general desfavorable per part de les institucions financeres;

• els membres no europeus tendeixen a expressar expectatives més optimistes per al futur, mentre que els membres europeus en general esperen que la situació empitjori en un futur proper, a causa dels programes d'austeritat en curs.

CONCLUSIONS
Al llarg de les successives enquestes amb els membres de CICOPA, les organitzacions de fora d'Europa (incloent-hi les de les economies importants, com EUA, Xina i Brasil) informen de més confiança de cara al futur, malgrat les contínues dificultats econòmiques entre els membres d'Europa.

Al mateix temps, mentre que les cooperatives estan demostrant ser empreses més viables i resistents que la mitjana, aquests resultats suggereixen que les cooperatives de tot el món s'enfronten al desafiament comú de veure reconeguts els seus valors i el seu model específic. Un marc legal més favorable, sobretot en relació a l'accés al finançament i la competència lleial amb altres tipus de negocis, sembla ser una prioritat per a tots. Així mateix, és molt necessari un major suport a les PIME en general amb programes específics per al finançament de cooperatives de nova creació, un millor accés al crèdit, la reducció de les taxes d'interès, solucions per superar els problemes de retard de pagament, mesures destinades a afavorir el traspàs de l'empresa als empleats, mesures per facilitar la internacionalització de les cooperatives i un millor accés als contractes públics.

NOTES
1. Les dades proveïdes pels membres són de 2011. 10 membres no europeus de CICOPA de nou països han participat en aquesta enquesta:
OCB (Brasil), UCA (Uganda), ASCOOP i CONFECOOP (Colòmbia), USFWC (EUA), ACFHIC (Xina), FECOOTRA (Argentina), KAASE (Corea del Sud), JWCU (Japó), CWCF (Canadà)
2. Més concretament, la Llei n.1429 sobre la Formalització i Generació d'Ocupació aprovada el 2010 prohibeix a les entitats privades i públiques col·laborar amb cooperatives de treball associat que exerceixin qualsevol tipus d'intermediació laboral, i el Decret n. 2025 del Ministeri de Protecció Social aprovat el 2011 prohibeix a les entitats públiques i privades formalitzar qualsevol contracte amb unes altres cooperatives de treball associat.
3. Més específicament, una llei que permet a les cooperatives accedir a préstecs bancaris en les mateixes condicions que altres tipus d'empreses (Argentina); una regulació determinant que les cooperatives de treball associat són elegibles per rebre préstecs per l'Administració de Petites Empreses (EUA)

ANNEXOS

Sobre CICOPA

CICOPA, l'Organització Internacional de les Cooperatives de Producció Industrial, Artesanal i de Serveis, és una organització sectorial de l'Aliança Cooperativa Internacional. Els seus membres de ple dret són organitzacions representatives de cooperatives de producció de diferents sectors: construcció, producció industrial, serveis generals, transport, activitats intel·lectuals, activitats artesanals, salut, assistència social, etc. Els seus membres associats són organitzacions que donen suport a la promoció de les cooperatives d'aquests sectors. Moltes d'aquestes cooperatives són cooperatives de treball associat, és a dir, cooperatives en les quals els socis són alhora treballadors de l'empresa, i s'anomenen socis treballadors. CICOPA té dues organtizacions regionals CECOP-CICOPA Europa i CICOPA Amèriques.

Membres de CICOPA

ACFHIC - China Federation of Handicraft Industry Cooperatives, XINA
AGCI - Produzione e Servizi di Lavoro, ITÀLIA
AGCI - Solidarietà , ITÀLIA
ANCPL - ASSOCIAZIONE NAZIONALE DELLE COOPERATIVE DI PRODUZIONE E LAVORO, ITÀLIA
ASCOOP - Asociación de Cooperativas de Colombia, COLÒMBIA
Canadian Worker Cooperatives Federation, CANADÀ:
CGSCOP - CONFÉDÉRATION GÉNÉRALE DES SOCIÉTÉS COOPÉRATIVES ET PARTICIPATIVES, FRANÇA
COCETA - CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA DE COOPERATIVAS DE TRABAJO ASOCIADO, ESPANYA
CONFCOOPERATIVE - CONFEDERAZIONE COOPERATIVE ITALIANE, ITÀLIA
CONFECOOP - Confederación de Cooperativas de Colombia , COLÒMBIA
Confederación Nacional Cooperativa de Actividades Diversas de la República Mexicana, MÈXIC
CONPACOOP - Confederación Paraguaya de Cooperativas, PARAGUAI
Coompanion , SUÈCIA
COOP FINLAND, FINLÀNDIA
Co-operatives UK, REGNE UNIT
CNCT - Confederación Nacional de Cooperativas de Trabajo, ARGENTINA
CPS - Coop Product Slovakia, ESLOVÀQUIA
ESTCOOP - Estonian Union of Worker Cooperatives, Participative Enterprises and Social Economy Organisations, ESTÒNIA
FCPU - Federación de Cooperativas de Producción del Uruguay, URUGUAI
FECOOTRA - Federación de Cooperativas de Trabajo, ARGENTINA
FENACERCI - Federação Nacional de Cooperativas de Solidariedade Social, PORTUGAL
ICCIC - International Committee for the Promotion of Chinese Industrial Cooperatives, XINA
JWCU - Japan Workers’ Cooperative Union, JAPÓ
KAASE - Korean Association of Social Economy Enterprises , COREA DEL SUD
KOOPERATIONEN DET KOOPERATIVE FÆLLESFORBUND, DINAMARCA
Kooperattivi Malta, MALTA
Legacoop Servizi, ITÀLIA
LEGACOOPSOCIALI, ITÀLIA
NAUWC - NATIONAL AUDITING UNION OF WORKERS’ CO-OPERATIVES, POLÒNIA
NUWPC - NATIONAL UNION OF WORKERS’ PRODUCTIVE CO-OPERATIVES, BULGÀRIA
OCB - Organização das Cooperativas Brasileiras, BRASIL
PCU - Central Productive Cooperative Union, EGIPTE
SCMVD - UNION OF CZECH AND MORAVIAN PRODUCERS’ COOPERATIVES, REPÚBLICA TXECA
Tanzania Federation of Cooperatives, TANZÀNIA
UCA - Uganda Co-operative Alliance, UGANDA
UCECOM - NATIONAL UNION OF HANDICRAFT AND PRODUCTION CO-OPERATIVES OF ROMANIA, ROMANIA
UNCAAPSS - Union Nationale des Coopératives Artisanales d´Art, de Production et de Service du SENEGAL
United States Federation of Worker Cooperatives, EUA
UNISOL - Central de Cooperativas e Empreendimentos Solidários, BRASIL
VDP - MITUNTERNEHMEN- UND GENOSSENSCHAFTSVERBAND E.V. ALEMANYA