Sorgida enmig d’una escassetat de ciment, la constructora Coboce s’erigeix, amb els seus 28.000 socis, en un dels pilars fonamentals del desenvolupament del país sud-americà.
La presència durant 57 anys de Coboce a Cochabamba, una de les ciutats més populoses de l’Estat plurinacional de Bolívia, està plasmada en un dels símbols més reconeguts del país: el Crist de la Concòrdia, una estàtua que rep els seus visitants amb els braços oberts. L’obra, que té una mida aproximada de 35 metres d’altura i que supera en les seves dimensions al Crist Redemptor de Rio de Janeiro, va ser construïda amb ciment de la cooperativa.
La Cooperativa multiactiva Coboce R.L., el seu nom oficial, es dedica a la producció de ciment, guix i morters, materials de construcció presents en ponts, carreteres, autopistes i carreteres de Cochabamba i de tota Bolívia.
Més significatiu, encara, és un dels productes que li han permès tenir una gran acceptació entre el poble bolivià: el Ciment Popular, el qual la població més depauperada pot adquirir-lo a un preu veritablement assequible. “Amb aquests 57 anys de vida, podríem considerar-la una de les indústries més grans i rellevants de tot el país”, explica Raúl Solares, el seu president, conscient que, gràcies a generar més de dos mil ocupacions directes i cinc mil indirectes, “hem esdevingut una referència entre el sectors productius de Bolívia i, en general, a Amèrica del Sud”.
Solares explica que, si bé Coboce va néixer com una indústria cimentera, ha anat diversificant la seva cartera de productes i serveis, fins a integrar set empreses que depenen directament i són part del grup. El president fa especial menció a les seves unitats productives que, a més de Coboce Cemento, operen actualment en el marc de la cooperativa: Ceramica Coboce, fabricadora de pisos i revestiments ceràmics esmaltats; Coboce Ceramil, fabricador de ceràmica vermella i maons; Coboce Hormigón, que proveeix formigó prebarrejat; Coboce Metal, dedicada a la fabricació i muntatge d’estructures metàl·liques; i Coboce Construcciones, unitat constructora d’habitatges unipersonals i multifamiliars.
A més a més, el grup compta amb un periòdic de circulació nacional anomenat Opinión, mitjançant el qual difon els principis cooperatius, les activitats que desenvolupa periòdicament i temes vinculats al món cooperativisme”, comenta Solares, per qui la condició d’accionistes dels seus treballadors constitueix el gran secret, i alhora la fortalesa, Coboce hagi resistit i s’hagi projectat com un model d’èxit des de fa gairebé sis dècades. “El capital humà ha estat fonamental per tirar endavant, però sobretot per adaptar-nos a les diferents situacions i crisis i a les necessitats que han aparegut pel camí”, afegeix el president de la cooperativa.
Ara com ara, i enfront de les dificultats econòmiques per les quals travessa el país altiplà, Coboce està esdevenint una font neta d’ocupació, no sols per garantir el progrés del Departament de Cochabamba; també pel desenvolupament i el futur de l’estat Sud-americà.
En aquest sentit, Solares insisteix que el sentiment de pertinença dels 28.000 socis és un factor determinant per a mantenir dempeus l’activitat, més i quan la competència en el sector industrial s’ha incrementat els darrers anys: “Hi ha cimenteres de projectes de capitals estranger, a més d’una empresa estatal cimentera que té el palanquejament de l’Estat i altres que estan adscrites o depenen directament de la resta d’institucions públiques”.
Aquest nivell de competència, però, no ha fet desistir Coboce. Al contrari: més aviat l’ha encoratjat a replantejar contínuament les seves estratègies en tots els àmbits, sempre amb la voluntat de generar ocupació i diversificar les seves utilitats. “Treballen cada dia per millorar les nostres prestacions i oferir el servei més adequat a les necessitats de la ciutadania, la qual cosa ens omple d’orgull”, conclou
Coboce, fundada l’any 1966 amb un capital de poc més de mil dòlars, ha sabut revertir l’escassetat de ciment que frenava el creixement de Bolívia. Però, més enllà d’això, el model cooperativista i democràtic que van impulsar els seus fundadors ha aconseguit un repte tant o més important: vèncer el monopoli que fins aleshores ostentaven les grans transnacionals de la construcció.
