El darrer any s’han estrenat a Barcelona nous espais que ofereixen préstec d’objectes per a usos esporàdics, amb beneficis ambientals i socials.
Des que Nusos i Rezero van inaugurar la primera botiga de les coses del país, al barri de Sant Martí de Barcelona, han proliferat altres iniciatives, algunes de les quals han estat assessorades per les dues entitats. La Bibliocoses de Poble-sec és una de les iniciatives que també s’han instal·lat a Barcelona. Va obrir el novembre de 2023 gràcies a l’impuls de Cooperasec, associació referent de l’economia social i solidària al barri i que, com la resta d’experiències, demostra els cinc beneficis d’obrir un espai d’aquestes característiques
D’entrada, cal recordar que tothom té més objectes dels que necessita i que, a més de fer-los servir poc, ocupen espai i costen diners. Un exemple paradigmàtic seria un trepant, que s’utilitza de mitjana 13 minuts durant la seva vida útil. Quin sentit té, doncs, que n’hi hagi un a cada casa?
Al capdavall, acumular objectes que es fan servir de forma esporàdica -i que en un moment o altre esdevindran residus- és una clara ineficiència del model de consum actual. Es tracta d’un malbaratament de recursos no sostenible en un planeta que es troba immers en una crisi ecològica, quan la producció de tots aquests objectes mobilitza energia i recursos.
Però no només: darrere de tot consum, hi ha emissions de gasos amb efecte d’hivernacle: es generen en l’extracció i transport de matèries primeres, en la fabricació, en el transport i també en la recollida i tractament dels residus associats al producte.
Precisament, per evitar aquest malbaratament i disminuir les seves vendes, amb el consegüent impacte ecològic que suposa, tenen importància les biblioteques de les coses, ja que en deixar a préstec un objecte, s’evita la compra i, en conseqüència, es contribueix a mitigar l’emergència climàtica.
Aquesta és la funció de la Biblioteca de les Coses de Sant Martí, que gràcies als 412 préstecs que va oferir el 2023, va permetre l’estalvi de 1.447 quilos de residus, sense comptar els que rep pel seu catàleg en comptes d’anar directament llançats al punt verd. Ara com ara, ja compta amb 742 usuàries. De la mateixa manera que, només el darrer any, la Bibliocoses de Poble-sec ha evitat 6.690 quilos d’equivalent de CO2.
Una biblioteca de les coses és un espai únic per contribuir al necessari canvi d’hàbits de consum. Encara avui, malgrat les evidències de la crisi ecològica, davant de cada nova necessitat personal, sovint la resposta és satisfer-la amb la compra d’un objecte.
En canvi, les biblioteques de les coses trenca amb nefasta associació, posant en relleu els importants avantatges del lloguer. Són espais des dels quals es difon la idea que l’important per cobrir una necessitat és tenir accés a l’objecte, no pas tenir-lo en propietat, la qual cosa ens conviden a adquirir-lo mitjançant el lloguer.
Cal assenyalar que els preus de compra de molts dels productes de les biblioteques són un impediment per a les persones amb menys poder adquisitiu. És cert que, tret d’alguns d’ortopèdia i aparells de climatització, la majoria es podrien descriure com a productes de primera necessitat, per bé que poder usar una màquina de cosir per arreglar una peça de roba, una màquina de netejar amb vapor per fer dissabte a casa o una raqueta per jugar un partit de tennis, ens poden servir en un moment puntual i, de retruc, millorar la nostra qualitat de vida.
Una altra de les característiques de les biblioteques de les coses és la seva dimensió comunitària. No es tracta d’un servei de lloguer, sinó d’un catàleg d’objectes mancomunats, de propietat compartida. Igual que també és compartida la governança del projecte, de manera que veïns i veïnes poden tenir gestionar i donar veu en la presa de decisions.
Tots els objectes que integren el catàleg de la Bibliocoses de PobleSec han estat donats per veïnes i veïns del barri o per la mateixa Biblioteca de les Coses de Sant Martí, la qual cosa ha evitat que se n’haguessin de comprar.
De tota manera, aquests projectes confessen que, per consolidar-se i ferr un pas més, és necessari que les administracions públiques locals posin els recursos suficients per promoure’ls com una eina al servei d’un consum més responsable i ecològic. És, en aquest sentit, que les interpel·len a tenir voluntat política, perquè només a la ciutat de Barcelona ja han aparegut els darrers anys sis biblioteques de les coses.
