Un centenar d’investigadors, promotors i treballadors de l’economia social i solidària francesa han elaborat una bateria de propostes per impulsar el sector des de tres funcions diferents, però complementàries: una funció amortidora de les urgències socials i mediambientals, un paper regulador d’una futura economia plural i un rol de transformació social.
Le labo-ess.org és un procés iniciat el 2009 per Claude Alphandéry, president d’honor de France Active, en col·laboració amb Laurent Fraisse i Tarif Ghezali, i que té com a objectiu mobilitzar els actors de l’economia social i solidària al voltant de 50 propostes en favor del sector, així com instal·lar el debat en la societat. En la confecció de les propostes hi ha participat més d’un centenar de persones, entre elles, Jacques Delors, Edgar Morin, Edgar Pisani i Patrick Viveret. Tot seguit us oferim una síntesi del document, que podeu baixar-vos en versió íntegra (150 pàgines) a www.lelabo-ess.org.
Estem experimentant una crisi de civilització; necessitem, doncs, un nou projecte civilitzatori. El retorn al creixement, que és l’objectiu dels Estats, no garanteix una recuperació dels llocs de treball perduts, precaritzats o deslocalitzats. I, amb tot, no seria altra cosa que un creixement descontrolat que pot fer perillar el medi ambient i el futur dels nostres fills. Assalariats, emprenedors, consumidors, inversors, voluntaris, activistes..., centenars de milers d’actors de la “societat civil”, de totes les classes socials, i milers de professionals de totes les edats, estan creant alternatives i respostes per canviar el món des de la quotidianitat.
Assalariats, emprenedors, consumidors, inversors, voluntaris, activistes..., centenars de milers d’actors de la “societat civil”, de totes les classes socials, i milers de professionals de totes les edats, estan creant alternatives i respostes per canviar el món des de la quotidianitat.
Molts d’aquests individus formen part de l’economia social i solidària (ESS). Aquest sector, amb profundes arrels històriques, però també plenament inserit en la modernitat, reuneix una àmplia gamma d’iniciatives econòmiques que no pertanyen estrictament ni al camp capitalista ni al del sector públic. Aquestes iniciatives obren noves vies: intenten produir, consumir i decidir d’una altra manera, més respectuosa amb les persones, el medi ambient i els territoris.
Consum responsable i comerç just, agricultura pagesa i productes orgànics, serveis a grans i infants, inserció sociolaboral, promoció del patrimoni, accés a la salut i a l’habitatge social, monedes complementàries i circuits curts de comercialització, eco-construcció i cooperatives d’habitatge, solidaritat internacional i turisme solidari, finances ètiques, cooperatives de producció i de serveis, centres de recuperació i reciclatge, ús compartit del cotxe i suport a la mobilitat, internet cooperatiu i associacions de programari lliure, associacions culturals..., hi ha un munt d’activitats desenvolupades en els territoris des de fa anys pels actors de l’ESS. N
L’ESS, una realitat plural amb fonaments comuns
Aquesta diversitat és sectorial i de formes legals (associacions, cooperatives, mutualitats, fundacions, SA, SARL (1)...); algunes organitzacions són completament mercantils mentre que d’altres adopten formes no mercantils ni monetàries; algunes són molt grans i d’altres molt petites; etc. Diferents, doncs, en les seves realitats, totes aquestes iniciatives comparteixen, però, algunes característiques essencials: un projecte econòmic al servei d’una finalitat socialment útil, governança democràtica i gestió ètica, un desenvolupament dinàmic arrelat en una base territorial i la mobilització ciutadana.
En el sentit més ampli, l’ESS representa 200.000 empreses i més de 2 milions de treballadors, és a dir, gairebé el 10% de l’ocupació a França. Per la seva capacitat de resposta i la solidaritat que practica, l’ESS constitueix una reacció immediata als greus efectes de la crisi. Però més enllà del necessari desenvolupament quantitatiu i qualitatiu de l’ESS, els seus valors i les seves pràctiques poden inspirar la reforma de les relacions econòmiques que tant necessitem i encoratjar governs, empreses i ciutadans a avançar cap a una economia més inclusiva, equitativa i responsable.
Hem identificat cinc qüestions clau que caracteritzen un altre projecte de societat, sobre les quals les pràctiques d’ESS tenen molt per aportar: 1) Invertir en sectors d’interès general per crear activitats útils i llocs de treball de qualitat; 2) Sortir de la desmesura: posar límits al mercat i a l’acumulació, reduir les desigualtats; 3) Integrar els problemes socials en el desenvolupament sostenible; 4) Restituir el poder econòmic als ciutadans: democràcia econòmica, i 5) Fer del territori el cor de l’economia real.
Propostes per als agents de l’ESS
1) Desenvolupar un llenguatge de la prova. Enmig de la proliferació d’etiquetes, certificacions i normes socials i mediambientals, l’EES ha de tenir les eines per afirmar la seva identitat, per demostrar que “funciona”, per donar compte del seu pes i la seva eficiència econòmica, de la qualitat dels seus llocs de treball, de la seva utilitat social i del seu impacte ambiental, en especial a escala dels territoris.
2) Desenvolupar processos de mutualització i d’intercooperació entre les empreses de l’ESS. Es dóna una paradoxa: l’ESS encarna els valors de cooperació i solidaritat, però les eines i les experiències d’intercooperació i intercanvi entre les empreses de l’ESS encara són escasses. La cooperació entre organitzacions de l’ESS és crucial per sortir de l’aïllament, reforçar el sentiment de pertinença a un mateix sector i assolir una massa crítica.
3) Posicionar-se com la punta de llança d’una economia local inclusiva i sostenible. Posicionar l’ESS com a motor de desenvolupament territorial permet sortejar moltes dificultats com són el confinament en un localisme estret o la reducció de la contribució de l’EES en els territoris a activitats subsidiàries dins el mercat (activitats d’inserció de poblacions amb dificultats i en zones desfavorides) i desconnectades dels motors de l’economia globalitzada. Ajuda també a anar més enllà de la innovació institucional que representen les polítiques de planificació de l’ESS per avançar cap a una economia plural. L’ESS pot i ha de ser productora de territori, en el sentit de tenir capacitat de construir sistemes locals amb els nous protagonistes d’activitats solidàries i sostenibles.
4) Fer moviment, ser actor d’un doble projecte, empresarial i polític. Al costat de la lògica institucional, que és essencial per al seu reconeixement, cridem a desenvolupar una lògica de moviment. Això implica, en primer lloc, desenvolupar un sentit de pertinença, avui encara desigualment present al si de les estructures que objectivament pertanyen a l’ESS, i d’altra banda, combinar projecte empresarial amb projecte polític. La conjunció d’ambdues dimensions és essencial: sense projecte empresarial, el projecte polític no arribarà més enllà dels convertits (perill de “marginació”); sense projecte polític, el projecte empresarial pot ser recuperat i fagocitat pel capitalisme (risc de “banalització”). Per últim, el projecte també ha de fer èmfasi en les tres funcions de l’ESS i mostrar la seva complementarietat: una funció amortidora de les urgències socials i mediambientals, un paper regulador d’una economia plural i un rol de transformació social.
5) Establir noves aliances al voltant d’un projecte de societat, amb tots els actors del canvi. L’ESS no pot ni ha d’estar aïllada. Per exercir plenament la seva funció i trobar el seu lloc en una economia plural, ha de forjar noves aliances amb tots els agents transformadors: representants polítics, sindicats, ONG, moviments socials, consumidors, empresaris socialment responsables, etc.
Propostes per als decisors polítics
Tot seguit presentem 15 exemples de propostes sintètiques i immediatament realitzables:
1) Elaborar una llei marc per invertir en serveis d’interès general
2) Proporcionar un fonament jurídic a l’“acord de partenariat d’interès general” per assegurar la col·laboració entre poders públics i ESS
3) Sistematitzar les clàusules socials i mediambientals en la contractació pública
4) Integrar de manera significativa l’ESS en els convenis Estat-Regions (o altres col·lectivitats)
5) Establir cent pols de cooperació territorial al servei del desenvolupament local solidari i sostenible
6) Experimentar l’emissió de nous serveis d’interès públic local mitjançant la inversió en empreses socials i solidàries (incloent-hi les SCIC (2))
7) Modular les ajudes estatals a les empreses en funció de criteris socials i ecològics
8) Implantar un CRA (Community Reinvestment Act)(3) a la francesa
9) Orientar cap a les finances solidàries una petita part (1-5%) del Fons de Reserva de Pensions
10) Crear un fons públic-privat d’inversions per a la innovació social de 100 M€ en 3 anys
11) Desenvolupar la moneda social SOL(4) en cent territoris juntament amb 10.000 empreses associades i 100.000 usuaris
12) Introduir els mòduls de sensibilització i de formació en ESS per a tots els ensenyaments secundaris i superiors
13) Enfortir la participació dels treballadors i els seus representants en el govern de les empreses i sobretot els de l’ESS
14) Construir una eina que avaluï la utilitat social de les organitzacions de l’ESS, garantit pel govern, i co-construït amb els actors de l’ESS
15) Establir un fòrum tipus “Grenelle”(5) per construir, amb els actors de l’ESS, l’Estat, els ajuntaments i les organitzacions de la societat civil, un pla d’acció per desenvolupar l’ESS i promoure una sortida a la crisi que ens deixi en millor posició que abans
50 propostes per canviar de rumb
Es tracta de propostes que tenen una llarga tradició social i que estan relacionades amb el paper que avui exerceix l’ESS en una economia greument desequilibrada. Estan associades també a la necessitat de sortir de la crisi mitjançant una profunda revisió de les nostres formes de produir, comercialitzar, consumir i invertir. Són propostes que no es poden considerar per separat i que, a més, prenen tot el seu sentit si es donen amb una educació contínua que ressalti el vincle entre l’acció personal i col·lectiva per a una societat que respecti l’ésser humà i el medi ambient, i amb una acció informativa i educativa ciutadanes per tal de reconsiderar la riquesa i reavaluar les activitats humanes. És així com cal entendre la bateria de propostes que fem, agrupades en dotze apartats:
1. Per un nou New Deal en polítiques d’interès general: un estat partenaire per una acció pública renovada. Propostes: reorientar el pla de recuperació econòmica cap a projectes sostenibles i les necessitats dels territoris; reinvertir i desenvolupar els convenis Estat-Regions (o municipis), que incorpora de manera significativa l’ESS; aplicar sistemàticament clàusules socials i mediambientals en la contractació pública; etc.
2. Per un Estat que faci d’inversor social Propostes: invertir, professionalitzar i assegurar el futur de les empreses i activitats d’interès general; condicionar els ajuts públics als serveis personals a millorar la qualitat de l’ocupació; etc.
3. Crear llocs de treball de qualitat que no impliquin més creixement Propostes: mantenir els llocs de treball de l’ESS en aquest període de crisi; invertir en formació; contribuir a la reconversió ecològica dels llocs de treball; facilitar la relocalització de certes activitats econòmiques (agricultura, transport col·lectiu, energies renovables, serveis relacionals...); etc.
4. Desenvolupar la cooperació sobre els territoris entre els actors d’una economia plural i solidària Propostes: experimentar els pols de cooperació territorial que permetin intercooperar entre empreses de l’ESS i establir aliances en el territori amb altres agents econòmics; definir i establir un diàleg econòmic i social territorial entre diversos grups d’interès per tirar endavant projectes a l’estil de les corporacions de desenvolupament econòmic comunitari (CDEC) del Quebec; experimentar l’oferiment de nous serveis d’interès general local amb les fórmules mixtes de l’ESS com ara les SCIC; desenvolupar la compra pública local responsable i condicionar les ajudes públiques a les empreses al compliment de clàusules socials i ambientals; etc.
5. Obrir la governança de les empreses als altres grups d’interès Propostes: reforçar la participació dels assalariats i els seus representants en la governança de les empreses; garantir una justa representació de les dones en els Consells d’Administració; organitzar una governança multigrups d’interès al si de les empreses; reduir les diferències salarials; etc.
6. Avaluar els impactes ambientals i socials de les empreses i afavorir les bones pràctiques Propostes: impulsar un referent públic europeu, construït amb els grups interès, sobre els indicadors econòmics, socials i ecològics de l’empresa; elaboració per les empreses d’un informe de desenvolupament sostenible que sigui públic, per tal de passar comptes de les seves actuacions econòmiques, socials i ecològiques, i de la seva governança; modular les ajudes públiques a les empreses seguint criteris socials i ecològics; etc.
7. Desenvolupar unes finances solidàries i responsables Propostes: desenvolupar nous fons de garantia com els impulsats per France Active Garantie; millorar l’accés a finançament europeu per a la formació i per facilitar la tresoreria; orientar cap a les finances solidàries una part (de l’1 al 10%) dels fons d’inversió “sobirans” o a llarg termini; crear un mecanisme “1% economia social i solidària” com ara fa l’ONG “1% for the Planet”, que agrupa més de mil empreses; visibilitzar mitjançant una etiqueta a les empreses socials i solidàries o a través d’algun informe social per tal que siguin identificades pels inversors; crear un Community Reinvestment Act a la francesa; etc.
8. Fer emergir una nova generació d’emprenedors socials i solidaris Propostes: Desenvolupar accions de sensibilització sobre l’emprenedoria social i solidària; desenvolupar els dispositius que permetin localitzar projectes i emprenedors solidaris; etc.
9. Desenvolupar la innovació social Propostes: obrir les estructures públiques de suport i acompanyament a les empreses innovadores almenys al 10% de les empreses d’ESS innovadores; crear un fons públic/privat d’innovació social per finançar la R+D de l’ESS.
10. Desenvolupar i democratitzar el consum responsable Propostes: etiquetatge social i ambiental dels productes de consum; desenvolupar els circuits curts solidaris; crear dispositius de suport al consum responsable entre les famílies modestes; generalitzar en el sistema educatiu la presència de mòduls de consum responsable i els seus reptes; desenvolupar a gran escala la moneda social SOL; etc.
11. Promoure la vigilància i la participació ciutadana en el debat econòmic i social Propostes: impulsar les experiències de democràcia econòmica a escala local com ara els pressupostos participatius; augmentar l’eficàcia de la despesa pública mitjançant la participació ciutadana cogestionant projectes i serveis; etc.
12. Desenvolupar nous indicadors de la riquesa a escala local, nacional i europea Propostes: adoptar nous indicadors de riquesa i de progrés social; associar els ciutadans i la societat civil en la tria dels indicadors; socialitzar les experiències i les bones pràctiques d’indicadors territorials de riquesa i socials, implicant els agents de l’ESS; etc.
Notes del traductor:
1: Les SARL són societats de responsabilitat limitada; per constituir-les cal un capital social d’1 euro.
2: Les SCIC són societats cooperatives d’interès col·lectiu. És una cooperativa propietat de diversos grups d’interès: treballadors, voluntaris, usuaris, ajuntaments, empreses, associacions, particulars... En aquests moments n’hi ha més de 130 i treballen en camps com els serveis socials, la cultura o les energies renovables.
3: El Community Reinvestment Act (CRA) és una llei federal vigent des de 1977 que promou que les entitats financeres d’un territori prestin diners a persones i empreses d’aquest mateix territori.
4: El SOL va ser un projecte de moneda complementària, desenvolupat des del 2006 en set regions franceses, finançat per la Comissió Europera a través d’Equal 2 i les cooperatives Chèque Déjeuner, Credit Cooperatif, Maif i Macif. Actualment ha esdevingut una xarxa de projectes d’economia solidària i alguns d’aquests projectes segueixen promovent aquesta moneda social. Vegeu www.sol-reseau.org.
5: El Fòrum de Grenelle pel Medi Ambient va consistir en un projecte participatiu que es va dur a terme al llarg de 2007 i que va involucrar ciutadans, representants de la societat civil i institucions per elaborar un pla nacional de sostenibilitat ambiental.
