Gestionar la terra no és senzill, però se’n pot aprendre de forma col·laborativa i amb valors si juguem al primer joc de cartes de la cooperativa Eixarcolant.
Expliquen a les instruccions que “Tros és un joc de taula basat en els sistemes agroalimentaris de Catalunya, on gestionareu diverses finques agrícoles i intentareu sobreposar-vos a algunes de les adversitats socioeconòmiques, fenòmens meteorològics, factors ambientals i desequilibris d’origen humà que afecten el nostre territori.”
Ideat per Marçal Bayona i Arnau Comas, amb il·lustracions de Daniel Rodríguez i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el joc consisteix a anar superant esdeveniments que es produeixen en la realitat pagesa i els diferents paisatges que configuren la nostra geografia. Les instruccions detallades i una primera partida tutorial molt ben dissenyada ajuden a introduir-se en la seva mecànica.
Tros és el primer joc d’Eixarcolant, una cooperativa agrícola que treballa per la recuperació d’espècies silvestres i les varietats tradicionals de llavors, alhora que aposta per un model de producció, distribució i consum d’aliments i desenvolupament econòmic més sostenible, ètic i just. S’ha gestat al llarg de dos anys de processos cooperatius, en paral·lel a aquelles mecàniques i narratives que es plantegen. El resultat és lúdic, pedagògic, divertit i assequible per a la gent no convençuda -o no tan familiaritzada- amb la filosofia del col·lectiu.
Per al funcionament i la narrativa de Tros, la cooperativa s’ha inspirat amb Autonomia Zapatista (2021), un joc que, segons explica Bayona, proposa la construcció col·lectiva d’un territori autònom, la qual cosa s’aconsegueix assolint les tretze demandes d’aquesta comunitat, d’acord amb el seu principi de “manar obeint”, i esquivant grups paramilitars, plans de govern, megaprojectes i desastres naturals.
En aquest cas, Tros posa en circulació 180 cartes de diferents categories; al centre, s’hi disposen les de coneixement i millora, recursos i esdeveniments, i al seu entorn cartes de transport i de paciència, de paisatge, de trobades festives, així com els recordatoris i els recomptes de puntuació. Amb aquestes categories, Eixarcolant busca que els participants millorin els diferents trossos i paisatges mentre se superen esdeveniments (que compten amb tres solucions possibles) a partir d’una bona gestió dels recursos i decidint, amb molta paciència, què es fa acada moment.
“Ens pot passar un incendi, una sequera o una població de senglars, però també una mala gestió personal que faci que no ens comprin els productes; els esdeveniments s’han de combatre no només en clau mediambiental sinó també econòmica i socialment”, indica Marçal Bayona, que posa un altre exemple: “Si et construeixen un parc eòlic i no tens recursos per aturar-lo, podem intercanviar o regalar-nos-en… de manera que tothom veurà com, si ens hem ajudat a progressar, podrem ser més resilients a les adversitats”, recorda Bayona, per qui “si no, pot ser que el sistema col·lapsi”.
A les cartes de Tros, que es distingeixen per codis de colors, hi apareixen referències sobre l’autoexplotació, les vacances i fins i tot el postureig (per la gent que es fa fotos als camps eòlics). I, com a mostra de l’àmbit que tracta el col·lectiu Eixarcolant, també hi ha cartes sobre les eines tradicionals i les plantes oblidades, les quals les contenen dites i refranys.
Al capdavall, Tros és un joc cooperatiu en el fons i la forma, ja que, a més de les accions individuals i col·lectives, no s’arriba mai a perdre. Tan sols s’obté més o menys puntuació segons les dinàmiques i en sintonia amb els valors d’Eixarcolant, que reivindica treballar el camp amb respecte envers els ecosistemes i les persones. Tant és així que, un dels punts finals, s’obté per consens, en reconeixement al fet que a la partida hi ha hagut llibertat d’expressió i escolta entre totes les jugadores.
Amb tot, el joc s’ha concebut com una eina pedagògica per abordar diferents temàtiques, amb la gràcia que cada partida pot ser diferent de l’anterior. Poden jugar-hi de dues a sis persones (i fins a vuit) i l’edat recomanada és a partir de 12 anys.
