Veïns i col·lectius socials de Barcelona impulsen un itinerari d’activitats escèniques per salvar l’històric teatre de l’avinguda del Paral·lel, pendent de ser rehabilitat.
Espectacles de carrer, jornades de reflexió, intervencions artístiques i un arxiu de memòries. A través d’aquestes i altres propostes, la Plataforma Recuperem l’Arnau apropa a la ciutadania la història de l’Arnau i la demanda perquè l’antiga sala barcelonina es remodeli per esdevenir novament un aparador de creacions escèniques.
Inaugurat a les acaballes del segle XIX, a la confluència entre els carrers Tàpies i Nou de la Rambla, el Teatre Arnau va patir el 1999 el primer tancament a causa del deteriorament de l’edifici i va ser gràcies al suport popular que es va aturar l’enderrocament de l’estructura.
Més tard, el 2004, l’immoble va ser ocupat per membres de la Plataforma Arnau-Paral·lel, en una acció simbòlica que reclamava destinar l’espai a usos culturals alternatius. Fruit de la pressió social, el 2010 l’Ajuntament va comprar l’edifici, que dos anys després encara mostrava un estat ruïnós del bastiment que anticipava un imminent enderroc.
Va ser aleshores, davant la situació de paràlisi, que 18 plataformes veïnals, 9 gestores culturals, 10 periodistes, 7 equipaments, 8 cooperatives, 4 entitats d’àmbit acadèmic i desenes de professionals van signar un manifest mitjançant el qual la Plataforma Recuperem el Teatre Arnau va desplegar una campanya per dignificar l’edifici i exigir una actuació urgent de l’administració que garantís la pervivència d’aquest enclavament arrelat a la gent, nòmada i acollidor. Entre 2015 i el 2016, aquesta plataforma, hereva de la lluita que havien impulsat grups com Salvem l’Arnau o l’Associació Talia Olympia, va celebrar quatre gales i accions tan vistoses com la pintada d’un grafit al mur que envolta l’immoble, iniciativa del col·lectiu Arnau Gallery.
Arran d’aquesta nova mobilització, el 2016 el consistori es va comprometre públicament a donar una sortida a l’equipament, pel qual va obrir un procés participatiu a fi que l’Arnau tornés a brollar de disciplines escèniques de tota mena.
Així, mentre el teatre continua tancat a l’espera que es defineixi el seu ús definitiu i s’executin les obres de rehabilitació i adequació pressupostades en 11,6 milions d’euros, un grup d’entitats i veïns dels barris del Poble Sec, Sant Antoni i el Raval han posat en marxa un calendari d’accions itinerants que giren entorn de la memòria, la comunitat i les arts escèniques. Segons Recuperem el Teatre Arnau, dotar d’un valor immaterial al teatre també comporta la recuperació dels records i imaginaris compartits pels i les veïnes, cosa que s’ha traduït en un Arxiu Virtual.
Construït a partir de trobades veïnals, gràcies a aquest arxiu els interessants poden conèixer com eren els populars entrepans amb mosca, l’estampa que el teatre oferia a la dècada dels anys 50 o descobrir la història de Madame Arthur, el primer artista que es va transvestir durant el règim franquista. També, a força de publicitar la campanya en els diferents punts dels voltants, s’han pogut recollir desenes de relats, vivències, experiències, fotografies de l’època i altres records de què va suposar l’Arnau per a la cultura i les arts de la capital catalana.
És així, en connexió amb la trama comunitària, que l’Arnau malda per sobreviure i encarar el futur sense témer la seva desaparició. No sols exhibint el seu llegat històric; també per esdevenir aquella àgora que, després de dècades de letargia, aspira a aixoplugar les creacions artístiques que emergeixen a casa nostra.
