L’acadèmica canadenca Leslie Kern estudia els discursos que legitimen, defensen o naturalitzen la gentrificació, el fenomen conegut per la substitució de comunitats senceres i dels seus teixits comercials. I ho fa examinant la realitat dolorosa, gairebé distòpica, que significa la ciutat neoliberal, on una necessitat humana esdevé l’oportunitat per l’extracció de rendes i valor.
Kern cita alguns efectes d’aquest fenomen, com ara el fet que l’expulsió de comunitats senceres i l’explotació d’individus i col·lectius vulnerables s’ha normalitzat, alhora que afegeix casos de brutalitat policial al servei de les propietats. Ens parla de persones deleroses de desnonar les dones de família monoconjugal amb nens, tot recordant-nos que la presència de criatures pot afectar el valor de la propietat o obligar a fer reparacions per eliminar la presència de tòxics en les conduccions d’aigua.
L’autora parteix de la realitat que li és més propera: l’Amèrica del Nord, específicament Canadà i els Estats Units, un territori on les poltrones lobbistes i els altaveus mediàtics demanen l’adopció d’aquests marcs a casa nostra. Però, tot i aquest sedàs americanocèntric, la seva voluntat és advertir-nos dels impactes tan terribles que la gentrificació provoca a qualsevol altra latitud del planeta.
La mirada interseccional de Kern, que integra les perspectives feminista, decolonial i antiracista, transcendeix les simplificacions, els dualismes i els maniqueismes a l’hora d’abordar aquesta xacra. Lluny d’això, ofereix una mirada complexa, per la qual les històries de bons i dolents no serveixen per abordar realitats tan àmplies i multifactorials. I per exemplificar-ho, posa dos casos: els artistes i altres col·lectius precaris es poden convertir en integrants involuntaris de primeres onades gentrificadores; de la mateixa manera que les millores mediambientals, siguin de la qualitat de l’aire o de l’aigua, poden encarir els preus dels habitatges i, en conseqüència, propiciar l’expulsió de part del veïnat.
En un passatge del llibre, Leslie Kern cita Foucault: “No és que tot sigui dolent, sinó que tot és perillós”. Amb tot, l’objectiu de l’acadèmica és estimular les resistències a la gentrificació, d’aquí que acabi el volum repassant les mesures legislatives que han ajudat a preservar les comunitats i el dret efectiu a l’habitatge. Una manera de tancar el relat que, tot i ser amarg, no deixa d’invitar-nos a la mobilització individual, grupal i col·lectiva.
LLIBRE
TÍTOL: La gentrificación es inevitable y otras mentiras
AUTORIA: Autoria: Leslie Kern
TRADUCCIÓ: Maria Gabriela Raidé
EDITORIAL: Bellaterra, 2022
PÀGINES: 99
