I si som massa optimistes quan imaginem la fi?

Un cementiri nuclear ubicat a les illes Marshall, que van ser escenari d’una insensata proliferació de proves nuclears, corre el risc de quedar submergit a causa de l’augment del nivell del mar causat per l’escalfament global. A partir d’aquesta realitat inquietant, Srecko Horvat (El Sur pide la palabra) ens recorda els encavalcaments de l’emergència climàtica amb l’amenaça nuclear a l’assaig Después del apocalipsis. L’autor escriu, a més, des del confinament pandèmic.

L’assaig del filòsof croat és una anàlisi a vista d’ocell de dinàmiques estructurals que afecten la realitat contemporània, poc atent als detalls de les nostres vides, de la qual extreu el diagnòstic que el capitalisme extractivista, expansiu i embriagat pel fum dels combustibles fòssils, ens condueix cap a un panorama catastròfic de climes inhabitables. En aquest context, poc importa que aquesta cursa cap al desastre tingui lloc en un món amb xarxes socials o sense elles, amb Wallmart o Amazon.

Pel camí, Horvat s’obre a l’expressió autobiogràfica amb una prosa suggeridora, força rica i algun moment exigent. Potser per aquest motiu, exposa alguns dels conceptes i idees ja explicats com si els presentés per primera vegada. Siguin errades d’edició o decisions conscients, el fet és que aquestes insistències faciliten que les persones lectores entrin a la seva xarxa terminològica i analítica.

A diferència d’aquells discursos que esperaven donar per tancada la crisi pandèmica i anhelaven la tornada a allò que anomenàvem “normalitat”, el filòsof no creu que s’hagi de passar pàgina de la Covid-19. Al contrari: considera la pandèmia una advertència d’allò que vindrà. I, a diferència dels pensadors que adverteixen sobre la seducció vers l’apocalipsi, ell aporta una visió complementària. Segons diu, l’emergència climàtica (i social, i antiautoritària) és tan monumental que resulta inimaginable, ja que, quan s’aborda en llibres i pel·lícules, només s’exposen dosis homeopàtiques i tranquil·litzadores, lluny de la magnitud catastròfica que vindrà si no s’actua.

D’alguna manera, Srecko Horvat beu del llegat del filòsof polonès Günther Anders, assumint la crítica que aquest feia sobre l’experimentació nuclear: “Sembrar el pànic és la nostra obligació”. Per Horvat, l’optimisme humà pot ser un problema, si bé també rebutja el que qualifica de pessimisme paralitzador. Segons el seu parer, no hauríem de fer un dol ordenat ni resignat per una Terra en transformació, sinó que hem de rebel·lar-nos contra aquest canvi encara que sigui gairebé inaturable. En aquesta línia, el filòsof croat s’alinea amb la tesi d’Slavoj Zizek a El coraje de la desesperanza, per qui cal actuar des de la consciència de la dificultat i sense triomfalismes. “La impossibilitat d’acceptar la pèrdua, unida a una acció política sense precedents, ens ofereix una sortida a l’actual estancament”, conclou Horvat.