Coopnet és una cooperativa de treball que ofereix neteja ecològica, cures i gestió d’espais. Neix el 2017 com a projecte d’economia auxiliar d’Arcàdia, l’escola autogestionada del barri de Sants, a Barcelona. Arran de la pandèmia van desenvolupar una línia de desinfecció, plans de reobertura, condicionament d’espais i assessoraments en mesures d’higiene i prevenció. Sobre la seva activitat i la seva participació en la xarxa ‘Cura Digna’, en parlen Rita Figueras i Fernanda Mosquera.
RITA FIGUERAS (R.F.): Ens vam constituir com a projecte auxiliar de l’escola autogestionada Arcàdia, quan algunes membres de l’equip educatiu, van pensar maneres de garantir l’accés a l’escola tot incorporant unitats de convivència a l’equip. La idea va quallar en una jornada que va organitzar l’Impuls Cooperatiu de Sants.
FERNANDA MOSQUERA (F.M.): Treballem amb productes ecològics, que en el moment de començar, no existien. Va ser una aposta per nosaltres, perquè econòmicament són més cars, i encara més si defensem la filosofia que la majoria dels proveïdors siguin de proximitat.
R.F.: Tradicionalment, entre les tasques en el sector de la neteja i les cures, algunes estan més associades als homes i d’altres les dones. Aleshores, aquelles típicament masculines, intentem que siguem les dones qui les liderem, i a la inversa: que ells facin les més feminitzades, com el canguratge o les cures a gent depenent.
F.M.: Trenquem amb rols i estereotips i, per bé que la majoria som dones, ens formem en l’ús de maquinària que normalment és utilitzada per homes, sigui una polidora, una netejadora de vapor o una fregadora industrial.
R.F.: Fa un any érem totes dones, ja que els biaixos dins de l’equip es donaven més per ser dona migrada o racialitzada, de manera que, si anàvem a fer una visita, miràvem que fossin les dones migrades qui portessin la veu cantant. Des de fa un any, també tenim un noi.
F.M.: Fem molta pedagogia, perquè creiem important que la gent que ens contracta sàpiga que un projecte alimenta un altre. La part comercial no es basa en “contracti’m, costi el que costi”. Va més enllà, també diem: “això és el que nosaltres fem. Per tant, si vols formar-hi part, encantades; però si no, trobaràs gent molt més barata”.
F.M.: Pel que fa als serveis de neteja, és interessant entendre que, en ser una tasca que mai no ha estat remunerada per les dones de les llars, quan passa a ser-ho, no forma part del pressupost que contempla la gent dels pisos. Per això, sembla car haver de pagar. Aquí, doncs, també cal una reformulació global.
R.F.: Sí. Per exemple, quan l’escola està tancada, una de nosaltres té el dia lliure i pot quedar-se amb les criatures; fem el canguratge intern en períodes no lectius. Així, no ha de dependre d’altres unitats de convivència o deixar de treballar per fer-se càrrec de la seva criatura. Era un dels reptes i crec que l’hem pogut resoldre orgànicament.
F.M.: El món de la cura és un sector fet per dones, migrades i ocupades en l’economia submergida. Doncs bé: hem de visualitzar aquesta realitat, formar-nos i tenir sous dignes. Però aquest canvi no el podem fer soles, és important tenir mecanismes com la xarxa ‘Cura Digna’, que ens permet fer la feina de manera conjunta.
R.F.: A mi m'ha donat il·lusió i esperança. Veig gent que està fent la mateixa feina amb problemàtiques similars i que pots unir forces. A banda que, com a Coopnet, podem aportar la nostra forma de treball cooperatiu, on totes les treballadores som sòcies.
R.F.: Exacte, perquè moltes de les entitats de la xarxa han sorgit de persones que feien tasques de cures de manera individual, fins a contactar després amb l’economia social i solidària. Nosaltres, en canvi, venim d’un entorn militant dins de l’ESS i hem creat la cooperativa.
F.M.: Sobretot que es destinin ajuts directes al sector de les cures: la majoria som dones migrades que ho tenim molt difícil, bé perquè tenim criatures o perquè hem de fer un mínim d’hores obligatòries per aconseguir la renovació dels papers o altres tràmits administratius.
R.F.: Sens dubte, perquè encara no s’assumeix que ha de ser un servei econòmicament just per a les treballadores. Més que pensar que l’administració ajudi, seria més important que s’assumís de manera col·lectiva i transformar l’actual mirada assistencialista per una més comunitària i tan autogestionada com sigui possible.
