Activista, investigadora sociocultural i professora al Carleton College de Minesota (Estats Units), Palmar Álvarez-Blanco centra el seu estudi en les comunitats autogestionades d’orientació no capitalista. Fruit de la seva recerca lidera el projecte Constel·lacions dels Comuns (http://constellation.carletonds.com/es/), que mapeja i difon aquestes cooperatives que discorren amb valors alternatius a la globalització neoliberal.
Són el conjunt d’experiències que aposten pel model cooperatiu, la presa de decisions en comú i la distribució de recursos de manera democràtica i no jerarquitzada. També advoquen per eliminar l’explotació i extracció de plusvàlua i actuen en base als principis d’igualtat i justícia social. Per a la immensa majoria, créixer fora del marc capitalista significa apostar per polítiques públiques accessibles a qualsevol persona i traduïble a tots els contextos. Però també significa decréixer en productivitat per viure sota un paradigma centrat en la vida i no en l’acumulació de riquesa.
Amb el moviment del 15M algunes van germinar, però altres ja participaven en la lluita anticapitalista des de posicions anticolonials, feministes, pacifistes, ecologistes, sindicalistes, anarquistes, republicanes o llibertàries. Aquell esdeveniment, però, va despertar un fil vermell que connecta amb el procés històric de lluita per la terra, el pa i el treball.
Allà on la consciència sobre la insostenibilitat de l’actual sistema és més forta. Situar-les en un espai geogràfic resulta impossible, més encara si pensem en la dimensió digital del seu abast.
Sobretot la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i els processos que, els darrers anys, han curtcircuitat l’ordre burocràtic des de dins del sistema. Comunitats com Passatge Segur Ja, Gea21, Pandora Mirabilia, Argos o Ecologistes en Acció serien exemples d’aquesta pràctica que vol incidir i monitorar les agendes públiques. Altres, en canvi, s’inclinen per establir mecanismes de cogestió institucional o expandeixen el concepte d’autonomia obrint una tercera via que permeti l’entrada de la ciutadania en la presa de decisions. Serien els grups que reformulen l’escola pública i no formal, com Alsar a Cantàbria, el Col·legi San José Obrer de Sevilla, a banda de La Voràgine, Zemos98, Metromuster, Observatori de Vídeo no Identificat (OVNI), Unitària, La Libre, Fundació dels Comuns, etc.
És la segona més freqüent, sobretot en les vinculades a la cultura, els serveis de mediació, el consum energètic, el treball o el finançament. Es tracta de cooperatives administrades pels seus treballadors i integrades, formalment o informalment, en les xarxes d’economia social i solidària.
Prioritzen els valors de corresponsabilitat, cures, justícia, igualtat i solidaritat. Perquè, al capdavall, aspiren a sostenir el mitjà de producció amb la finalitat de forjar un lucre social i incidir en la millora de la comunitat. Com que no són models de creixement infinit, fan feines amb les millors condicions possibles, per bé que encara tendeixen a l’autoexplotació. En tot cas, intenten caminar cap a un creixement no basat en termes acumulatius sinó en la possibilitat d’assolir una vida justa i digna.
Estan als dos llocs. Hispacoop (www.hispacoop.com) és una mostra d’aquestes experiències de consum crític (alimentós i energètic) que compleix amb els requisits de qualitat, ètica i sostenibilitat. Igual que ho compleixen la Tribu Sugurú, Selecta, Vital Alsar, El Arenero, Trabensol, L’Ortiga i Las Gildas.
L’ideal seria que es transformés en les dues direccions. Però les estadístiques confirmen que el canvi de sistema, en aquest moment de la història, depèn d’un lideratge polític capaç de buidar l’àmbit estatal d’interessos financers i deshumanitzadors. I això fa que la batalla estigui en qui és capacitat de regular, legislar i cuidar l’interès col·lectiu.
Com explica l'activista Elena Zamora, el gènere, la interculturalitat, l’habitatge i avançar cap a models econòmics més socials. En definitiva, fer normal que qualsevol persona tingui cobertes les seves necessitats elementals. Des d’aquest posicionament es van obrint petites escletxes tant en el teixit social com institucional, convertint-se en una escola de pensament crític que practica formes de vida i governança basades en la democràcia directa.
