Cinc joves del municipi de la Sénia emprenen diverses iniciatives vinculades al cultiu d’oliveres amb l’objectiu de facilitar la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual i, d’aquesta manera, evitar el despoblament de la comarca ebrenca.
Ja fa tres anys d’ençà que la cooperativa Terram va iniciar la seva activitat a la Sénia, una població de 5.700 habitants situada a la punta de la comarca del Montsià, a les Terres de l’Ebre. Des d’aleshores, treballa per combatre els dos factors que laminen aquelles contrades apartades de la metròpoli. Primer, un procés continuat de despoblament que, a partir del daltabaix econòmic registrat el 2008, s’ha agreujat a causa de les escasses oportunitats laborals que ofereix la zona.
Cal recordar que el Montsià és un territori especialitzat en el sector del moble i l’embalatge, i és força estrany descobrir altres ofertes que no siguin aquestes. A tot això, cal sumar-hi la falta de recursos per atendre les persones aturades -la majoria acaben treballant o estudiant fora- i la manca de relleu generacional al camp, fet que provoca l’abandonament dels camps d’oliveres que tant abunden en aquella demarcació de Catalunya.
Terram sorgeix després que diversos joves de la Sénia es conjuressin per revertir aquestes dues dinàmiques. Són Òscar Pla (educador social), Rubèn Prades (pagès), Enric Martí (financer), Eli Bermúdez (psicopedagoga) i Martí Vinyals (enginyer). Un equip que, des de la posada en marxa de la cooperativa, que va tenir l'empenta del Projecte Lliures -impulsat per Coop57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)-, ha recuperat els camps suficients per donar feina a vuit persones. No sols això: el passat mes de març, van posar a la venda el seu primer oli d’oliva verge extra, de la varietat morruda, batejat com a Astacler.
Un dels principis que motiva aquests joves és el compromís amb el futur de la comunitat i el medi que envolta la Sénia. Així ho explica Òscar Pla, per qui “és molt important reivindicar que, darrere de qualsevol producte que consumim, hi ha persones ocupades gràcies a l’acte polític de comprar. I d’això ens oblidem sovint, quan la feina dels pagesos té moltes jornades invisibles”.
A tot plegat, Pla afegeix que la cooperativa pretén plasmar que el producte del conreu està fonamentat, des de l’inici fins al final, en la dedicació de persones amb discapacitat intel·lectual i salut mental. “És el col·lectiu a qui volem proporcionar treball, ja que de tots, és el més exposat a baixes o xocs emocionals”, indica, per tot seguit concloure: “volem crear un espai on se senti a gust”.
Al marge d’això, la cooperativa gestiona amb altres entitats de l’Ebre les iniciatives que emanen del departament de Treball i Economia social de la Generalitat. “L’objectiu és establir una xarxa que ens permeti desenvolupar projectes complementaris a la tasca educativa i els tallers amb què relacionem agricultura i ciència i que, sobretot, van adreçats als infants o organitzem a recintes firals”. A aquest conjunt d’activitats s’hi inclou després l’elaboració de bosses de plantes aromàtiques i medicinals, com poden ser el romaní o la farigola. “Són les grans oblidades”, diu Pla, “quan expliquen part de la història de les nostres àvies”, d’aquí que Terram busca agents per difondre-les en els mercats locals.
Astacler és una paraula típica de la Sénia. Significa “cridar l’atenció” o “fer-se veure”. Un mot del qual els joves cooperativistes se senten plenament identificats, perquè “mirem de visualitzar aquelles persones que han estat invisibilitzades durant molt temps”, explica Òscar Pla. Però, a més a més, consideren que astacler també és el que distingeix l’oli, un líquid que, si alguna cosa té de particular, és que “no et deixa indiferent”.
Pla assenyala que el procés d’elaboració del producte estrella passa primer per Terram, tot seguit per la Cooperativa Agrícola del Camp Santa Bàrbara, on “fem anar el molí, extraiem l’oli i l’empaquetem”, per tornar finalment a les oficines, on els diferents treballadors preparen la seva distribució.
“També hem volgut que a l’ampolla hi sortissin dues mans, com a símbol que el procés d’elaboració és manual", explica Pla, que detalla com una pertany a una noia amb la idea de recordar “que les dones eren qui feien la recol·lecta, per això se les anomenava plegadores d’olives”. A l’etiqueta també hi apareixen les ungletes, els objectes metàl·lics que s’utilitzaven per recollir les olives que havien caigut a terra i que evitaven que les plegadores es lesionessin les falanges dels dits. De manera, doncs, que amb l’etiqueta la cooperativa hi condensa tota una declaració de principis.
Així, mentre va fent camí amb una labor social encomiable, Terram no deixa de buscar maneres per consolidar el projecte, del qual els seus integrants consideren que els tallers mereixerien un reconeixement públic. “A la cooperativa emetem uns certificats professionalitzadors, però si tinguessin el reconeixement d’alguna administració, guanyarien molta més validesa”. És d’aquesta manera, sense perdre pistonada i difonent la tasca de regeneració del camp, com Terram es va consolidant com una referència d’emprenedoria transformadora. No només a la Sénia; també al conjunt de les Terres de l’Ebre i, per extensió, al territori català.
