L’agrupació biocultural, declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat el 2021, s’erigeix en un referent per la seva tasca social i ecològica a la capital de Veneçuela.
Els carrers del municipi de Caracas de Chacao reben, any rere any, una tradició que es remunta al segle XVIII. Cada divendres previ al Diumenge de Rams, com a part de les tradicions arrelades per Setmana Santa, una autèntica germanor s’aplega per participar en una jornada de música i balls populars al ritme del cuir dels tambors. Són els Palmeros de Chacao, que gràcies als seus centenars de voluntaris, dinamitzen i revitalitzen el popular municipi de l’est de Caracas, la capital de Veneçuela.
Els Palmeros provenen del turó Ávila, una carena muntanyenca que envolta la vall de Caracas, on hi ascendeixen per retallar acuradament branques de plantes arecàcies, també conegudes com a palmeres, que han anat sembrant durant els anys anteriors. “Vull ser un palmero i pujar al turó”, és el cant d’homes i nens que avancen pels carrers de Caracas portant branques de palmeres, batent els tambors i exhibint imatges al·legòriques.
La tradició es remunta al 1776, quan enmig d’una epidèmia de febre groga, que va provocar centenars de morts, el rector de la capital veneçolana, José Antonio Mohedano, va prometre que cada divendres, vigília de la Setmana Santa, organitzaria amb palmes reals una processó per a evocar el passatge bíblic de l’entrada de Jesús a Jerusalem.
Els Palmeros de Chacao, que el 2021 van ser declarats per la Unesco Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a favor de les Bones Pràctiques, són molt més que una confraria vinculada a una festa religiosa. La seva tasca comprèn una dimensió social i ecològica que s’estén tot l’any i arriba a les escoles i zones populars d’aquest i altres municipis de Caracas. De la mà dels seus integrants, visiten els centres educatius per promoure en els nens i als joves conceptes com el cooperativisme, el treball social i la cultura ecològica, en una tasca que persegueix allunyar-los de les drogues i la delinqüència.
A banda de la tasca més pedagògica, els Palmeros de Chacao inculquen la importància de la democratització de les polítiques culturals, fomentant els projectes en el si del municipi. Un d’ells és l’esplai biocultural, en què els anomenats “Palmeritos de Chacao”, integrat per nois i noies dels barris, ressalten les tradicions culturals, la qual cosa permet enfortir l’economia popular vinculada al turisme i, de retruc, beneficiar una comunitat que fa vida entorn dels parcs nacionals.
“Som palmeros cada dia. Sembrem, netegem la muntanya fins a l’últim desaprofitament, alhora que ens desplacem a altres parcs amb la finalitat de retribuir a la natura allò que ens lliura”, explica el palmero Jimmy Pérez, per qui “les palmes que tallem són de palmeres. És una tradició sostenible”.
Pérez, que enguany durà a terme l’activitat per quarta vegada, apunta que el treball d’arranjament del turó exigeix un cert aprenentatge. “No és un senzill, ja que es tracta de pujar més de mil metres i carregar les arecàcies tampoc no és bufar i fer ampolles”. L’ascens a la muntanya s’inicia sempre el “Viernes de Dolores” i arriba a la part de “La cueva de los Palmeros”, per l’endemà, dissabte al matí, prendre la baixada, recórrer els carrers de Chacao amb música i cants de goig, fins a acabar la processó a la cèntrica Plaça Bolívar.
Només durant el confinament obligatori provocat per la COVID-19, la vetllada va ser suspesa. Van ser dos anys sense celebracions, però el 2022 es va reprendre amb molta participació i enguany esperen fer-ho altra vegada el divendres previ al Diumenge de Rams. Aquest és el compromís dels Palmeros de Chacao, que a tomb de la celebració religiosa, procura la salvaguarda de la flora i fauna del Parc Nacional Waraira Repano, on s’ubica el turó Ávila, i altres espais naturals que envolten Caracas.
La contribució de l’agrupació de Chacao a l’empoderament de la població, manifestat en la solidaritat, la consciència cívica i la corresponsabilitat, l’han fet mereixedor d’un ampli reconeixement a Veneçuela i, per extensió, arreu del món.
