El món cooperatiu viu un gran dinamisme vinculat a les energies renovables i l’eficiència energètica. Es tracta d’un circuit impulsat per cooperatives de treball i de consum que està encarant un dels reptes més importants de la societat actual i, fins i tot, en alguns casos està oferint solucions a l’administració. L’encapçalen cooperatives com Suno, Azimut 360, Som Energia, Celobert, UNI.Co. i Som Mobilitat, a més d’altres entitats. De les seves iniciatives, en parlem en aquest reportatge.
El món cooperatiu viu un gran dinamisme vinculat a les energies renovables i l’eficiència energètica. Deixant de banda els aspectes tecnològics, la seva particularitat és que incorpora aspectes d’innovació social destacables, com la democratització del mercat de l’energia, la participació ciutadana i la creació de xarxes d’escales diverses. Es tracta d’un circuit impulsat per cooperatives de treball i de consum que està encarant un dels reptes més importants de la societat actual i, fins i tot, en alguns casos està oferint solucions a l’administració.
A ningú no se li escapa que les energies renovables constitueixen un sector emergent, imprescindible per fer la transició cap a una societat més respectuosa amb la natura. És a dir, passar d’un sistema basat en les fonts no renovables (carbó, petroli, gas, etc.) a un altre centrat en les renovables. Fa temps que els avenços tecnològics permeten generar energia verda de manera eficient. Avui, produir un watt d’origen fotovoltaic –amb una placa solar– és infinitament més barat que a la dècada de 1970.
Paradoxalment, però, aquest context favorable topa amb obstacles, com els oligopolis de les elèctriques i la legislació. L’exemple més recent és el Reial decret 900/2015 que regula l’autoconsum energètic, més conegut com “peatge al sol”. Arran d’aquesta modificació, aquells que tinguin una instal·lació per produir i consumir la seva energia elèctrica i mantinguin una connexió a la xarxa com a complement o com a font d’emergència, han de pagar un cànon addicional per al manteniment de la xarxa global. Això pot desincentivar molt l’autoconsum en indústries i serveis amb sostres i instal·lacions d’àmplia superfície. Per tot plegat, el decret ha estat molt criticat pels defensors de les renovables perquè, a banda d’afegir més obstacles a l’autoconsum, va en contra del model de desenvolupament energètic basat en xarxes descentralitzades, eficients i amb la participació activa de la ciutadania.
Mercat social de l’energia
Malgrat les dificultats, des del cooperativisme i l’economia solidària emergeixen propostes per articular un mercat social de l’energia. Avui, és possible esbossar un cicle de producció i consum d’energies renovables amb ramificacions en camps complementaris, com l’arquitectura, les estratègies d’eficiència energètica i, més recentment, la mobilitat sostenible. Dues de les aportacions genuïnes d’aquesta amalgama d’iniciatives recents és la democratització del mercat de l’energia i l’apoderament de les persones usuàries.
Ecotècnia, cooperativa pionera del sector de les renovables al nostre país, ja apuntava en aquesta direcció als seus objectius fundacionals al principi de la dècada de 1980, quan apostava per un model que permetés “la utilització d’energies renovables i no contaminants, que no resulti a preus inflats per raons de mercat o d’organització irracional i que, en el vessant de l’organització del treball, resulti participativa i no alienant”1. L’any 1984, Ecotècnia, sorgida d’un grup d’enginyers del moviment antinuclear, va instal·lar el primer molí de vent de Catalunya a Vilopriu (Baix Empordà).
Veure la llum
A poc més de deu quilòmetres de distància, a Viladamat, s’ha desenvolupat un projecte innovador d’energia solar per a l’autoconsum sorgit de la col·laboració entre l’Ajuntament, dues cooperatives de treball i el finançament popular. Gràcies a això s’han pogut instal·lar dotze mòduls fotovoltaics solars que aporten 3,4 Kw de potència, una quantitat suficient per a l’autoconsum de l’edifici sense abocar energia a la xarxa. D’aquesta manera, s’aconsegueix una reducció del cost de l’electricitat de l’edifici del 20%, deixar d’emetre 2,5 tones anuals de C02 a l’atmosfera i estalviar-se mil euros a l’any en la factura de la llum.
L’acompanyament i el disseny del projecte correspon a Suno, una cooperativa de treball fundada el 2015 a Figueres, mentre que la instal·lació ha estat obra d’una altra cooperativa, Azimut 360. “Projectes com aquest són una porta oberta per a altres municipis. És una manera d’impulsar les energies renovables participativament i també pot fer que la gent s’animi a aplicar-ho a casa”, explica Xevi Planas, un dels socis de Suno. Per la seva banda, Moisés Martínez, soci d’Azimut 360, explica que valoren “molt positivament que l’administració vagi una passa més enllà promovent aquest tipus d’instal·lacions. Implicar la ciutadania és un valor afegit, ja que és més fàcil que entengui com funciona el mercat elèctric i com pot fomentar l’autoconsum”.
Pel que fa al finançament, es va posar en marxa una campanya de micromecenatge amb la plataforma ECrowd! per recaptar 9.000 €, que es va completar en tres dies. Es tracta d’un projecte que inicialment estava restringit a inversors del mateix municipi, anomenats “de Km 0”. Tal com recull la pàgina de la campanya, els seus impulsors esperen que l’èxit faci que més administracions “vegin la llum” i s’impliquin en projectes d’aquestes característiques.
Intel·ligència col·lectiva
El passat mes d’abril es va celebrar el primer concurs Germinador Social per estimular projectes vinculats al foment de les energies renovables i l’eficiència energètica2. Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Fundació Coop57 i Som Energia, immersa en ple procés de creixement: la cooperativa de producció i consum d’energia verda ja disposa de 34.000 sòcies i més de 56.000 contractes de subministrament. “Tenim 50 grups locals repartits arreu de l’Estat amb moltes idees. Van naixent projectes que no són estrictament de comercialització i producció d’energia, però que val la pena potenciar”, explica Francesc Casadellà, responsable de comunicació de la cooperativa.
Tots els materials comunicatius i els suports necessaris per impulsar la campanya es van fer amb cooperatives. Per la seva banda, les sòcies de Som Energia hi van aportar 25.000 € procedents del donatiu voluntari que fan a l’entitat.
Vocació de servei públic
Som Energia s’ha convertit en la primera cooperativa d’energies renovables de Catalunya i l’Estat espanyol, seguint la petja d’altres experiències europees com Ecopowers (Flandes, 1991) i Greenpeace Energy (Alemanya, 1999). A l’Estat, després de la liberalització del mercat elèctric, van sorgir altres iniciatives, com Zencer a Andalusia (2011), Goiener al País Basc (2012) o Solabria Renovable a Cantàbria (2013). Avui, aquestes i altres cooperatives es coordinen en la Unión Nacional de Cooperativas de Consumidores y Usuarios de Energías Renovables (UNCCUER).
El naixement de Som Energia ha tingut un impacte molt significatiu i ha demostrat que apostar per cooperatives de consumidors i productors pot seguir sent una eina de transformació social. De fet, Som Energia funciona com un servei públic: no té afany de lucre i ofereix un servei bàsic amb una alta qualitat ètica. A més, el contracte de llum no inclou clàusula de permanència, el sistema de tarifació és senzill i transparent, els preus s’ajusten als costos reals del servei i la gestió és democràtica.
La cooperativa, sobretot, es dedica a comercialitzar energia, però també és capaç de generar-la, gràcies a les persones sòcies, que s’han convertit en inversores que financen plantes fotovoltaiques i de biogàs. En aquest aspecte, la cooperativa té molt camp per córrer, ja que actualment només genera un 8% de l’energia que consumeix.
Un dels projectes bressolats per Som Energia perquè la ciutadania pugui produir els seus kWh d’energia verda és Generació kWh, que va servir per construir una planta solar a Alcolea del Río (Sevilla). Aquesta instal·lació, que el maig de 2017 va celebrar el primer any de funcionament, va sorgir de la iniciativa de 2.182 persones, responsables de la inversió de dos milions d’euros al projecte.
Fenòmens com Som Energia han servit per posar les alternatives més a l’abast de les persones consumidores mitjançant diferents graus d’implicació. “Ara, aquestes persones poden contractar energia verda mitjançant Som Energia i les altres comercialitzadores que ofereixen els seus serveis arreu de l’Estat. Si volen fer una passa més, poden optar per aquestes cooperatives i participar en campanyes de finançament col·lectiu com Generació Kwh. Finalment, un tercer tipus de consumidor més conscienciat seria el que aposta per l’autoconsum domèstic”, explica Oriol Giménez d’Ecoserveis, entitat que promou l’apoderament energètic de la població.
Impuls al compromís social
Des del cooperativisme i la seva diversitat sorgeixen més opcions vinculades a l’energia i els criteris socials. És el cas d’Energia per la Igualtat (EPI), una cooperativa de serveis sense afany de lucre. Bàsicament, EPI és un grup de compra d’energia que destina els beneficis obtinguts a projectes que lluiten contra la pobresa energètica, una realitat que afecta l’11% de les llars catalanes. Aquesta cooperativa fa d’intermediària entre algunes empreses que volen abastir-se d’electricitat i les comercialitzadores, a qui compra paquets d’energia mitjançant acords de col·laboració.
La particularitat d’EPI és que no treballa amb qualsevol comercialitzadora, tal com explica un dels seus impulsors, Jaume Castellà: “han de respectar alguns criteris, com que venguin energia verda, no tinguin exministres als consells d’administració i compleixin el Reial decret d’eficiència energètica”. EPI és una entitat de segon grau participada per Cresol, enginyeria i consultoria especialitzada en sostenibilitat d’Amposta, la qual també està vinculada al grup empresarial cooperatiu UNI.Co. Castellà apunta que iniciatives com la d’EPI també estan contribuint a esquerdar el monopoli de les grans elèctriques i empenyen les petites comercialitzadores a augmentar el seu compromís social.
Mobilitat sostenible
En un món en què la dimensió espai-temps s’ha encongit de manera radical, la mobilitat és una peça que no es pot desvincular del cicle energètic. El model del segle XX, basat en el petroli i el transport privat, genera greus problemes socials, mediambientals i de gestió de l’espai públic. En aquest context, apostar per la mobilitat sostenible des d’una perspectiva àmplia constitueix tot un repte. L’any passat va néixer Som Mobilitat, cooperativa de consum amb seu a Mataró que treballa per difondre el vehicle elèctric i desconnectar de la cultura individualista del cotxe privat.
Un dels seus fundadors, Ricard Jornet, explica que tenien dues coses molt clares: “Volíem canviar el concepte de mobilitat i seguir les passes iniciades fa uns anys per Som Energia. Creiem que formem part del mateix ecosistema i que la ciutadania organitzada pot canviar coses importants”. De moment, la cooperativa, creada el 2016, ja disposa d’un cotxe elèctric compartit a Mataró i han superat la barrera del mig miler de sòcies.
Els impulsors de la cooperativa esperen que la incidència social del projecte creixi durant els propers anys gràcies a les seves aliances estratègiques. Per començar, Som Energia és clau per desenvolupar una xarxa de punts de càrrega sense dependre de les grans operadores elèctriques, i més encara en un moment en què moltes ciutats estan començant a regular la qüestió. En segon lloc, Som Mobilitat col·labora amb la cooperativa belga Partago per posar en marxa la plataforma tecnològica que gestioni la xarxa de vehicles compartits i efectuar els pagaments per via telemàtica. La tercera dimensió és Rescoop Mobility, la primera xarxa europea de cooperatives de mobilitat elèctrica, amb qui Som Mobilitat també col·labora.
A Europa, un altre referent és Mobility Societé Cooperative (Suïssa), mentre que a Mallorca es consolida Ecotxe-Som Moviment, que el febrer de 2017 va comprar el seu primer cotxe elèctric finançat amb una campanya de micromecenatge, en la qual van participar persones i entitats del teixit associatiu de Mallorca com el GOB, la Xarxa per a la Sobirania Energètica a Mallorca, Greenpeace Illes Balears i S’Altra Senalla, entre d’altres.
Les cooperatives de mobilitat compartida obren nous horitzons per solucionar reptes urbans en clau d’energies netes, uns reptes que són difícils d’afrontar per les administracions. En aquest context, s’albiren diverses possibilitats, com disposar d’aparcaments per a vehicles elèctrics finançats per la massa social de la cooperativa o mitjançant convenis amb entitats locals. Per exemple, un ajuntament podria adquirir vehicles elèctrics, utilitzar-los mitja jornada i posar-los a disposició de la ciutadania la resta del temps.
Habitatges de consum nul
Finalment, no ens podem oblidar de la dimensió de l’arquitectura. Què vol dir que un edifici és eficient des del punt de vista energètic? Per començar, cal tenir en compte que “l’energia més eficient és aquella que no es gasta. Per tant, en els projectes que fem, tant d’obra nova com de rehabilitació, prioritzem la reducció de la demanda energètica amb estratègies d’aïllament tèrmic, bon ús de la radiació solar i control de la ventilació”, explica David Fernández, de la cooperativa d’arquitectura i urbanisme, Celobert.
Darrerament, s’estan impulsant habitatges de consum gairebé nul (Nearly Zero Energy Building, nZEB) o nul (Net Zero Energy Building (NZEB). En aquest casos, les energies renovables hi juguen un paper molt important, ja que els habitatges poden arribar a generar tota l’energia necessària per al seu funcionament. “En els nostres projectes emprem sobretot energies com la fotovoltaica, solar tèrmica, geotèrmica, biomassa o aerotèrmia. Aquests criteris de construcció que ja fem servir seran d’obligat compliment en obra nova a partir de desembre del 2018 a tots el edificis públics i del 2020 a tots els privats”, contextualitza Fernández.
Les propostes del món cooperatiu en l’àmbit de l’energia abasten molts vessants complementaris. A diferents ritmes, totes elles contribueixen a moure el tauler de joc i avançar cap a sistemes més descentralitzats i democràtics. És a dir, aprofitar la capacitat tecnològica i fer-la extensiva a capes més àmplies de la població sense menystenir el medi ambient, uns aspectes on massa sovint la innovació triga a aplicar-se.
Notes:
1 L’objectiu fundacional d’Ecotècnia era “oferir una sèrie de productes i serveis a través dels quals poder desenvolupar i promoure una tecnologia a l’abast de tothom, que proporcioni més autonomia a treballador(e)s i usuari(e)s, que permeti un millor aprofitament dels recursos locals i sigui més respectuosa amb el medi ambient i natural, que permeti la utilització d’energies renovables i no contaminants, que no resulti a preus inflats per raons de mercat o d’organització irracional i que, en el vessant de l’organització del treball, resulti participativa i no alienant”. (www.energiasostenible.org)
2 Van ser premiats els projectes següents: agrupació de consums–Comunitat veïnal de Barcelona, Ecotxe Som Moviment (programari i web per a carsharing elèctric), Eeeepa! (Emprendre, Estalviar i Eficiència Energètica de Proximitat amb Autoproducció), Som Mobilitat (Mobilitat compartida, elèctrica i amb renovables) i La Ermineta–Electra–Regadiu.
