Amb només cinc anys de vida, el projecte de peces extretes de texans reutilitzats es consolida en el sector del disseny gràcies a la seva aposta ètica i transformadora.
Decreixement o barbàrie ens vaticina Serge Latouche. Com a eslògan, el terme decreixement és una infeliç troballa retòrica en les llengües llatines, però la seva connotació no és totalment negativa; ja que decréixer d’un riu devastador sempre resulta positiu.
D'aquesta manera, doncs, que el concepte del filòsof francès seria la matriu per donar lloc a l’eclosió de múltiples alternatives. Propostes concretes o contrapropostes que, en el món occidental, cada vegada són més habituals. És el cas de les experiències que tenen lloc a Barcelona en l’àmbit del tèxtil, com ara la Xarxa de Dones Cosidores, Top Manta, Diomcoop, Roquetes Fashion Week i altres que tenen una mirada que va més enllà de l’estrictament productivista.
Entre les noves iniciatives cal destacar Back to Eco, sorgida el 2017 i que es distingeix per elaborar bosses i davantals de texans usats, de resultes del qual ha creat la marca Infinit Denim. “La vida dels vaquers pot arribar a ser infinita”, diuen els impulsors del projecte, per qui, a través de l’economia circular, esperen contribuir a fer que l’impacte ambiental de la indústria sigui menor i es generi un nou model de negoci que, en vista el 2030, podria arribar a reportar 160 mil milions d’euros a escala global.
Sota aquest plantejament, Back to Eco, que ven els productes per internet o a la botiga situada al número 5 del carrer Bruc, a Barcelona, pretén augmentar el cicle de vida del tèxtil tot replicant l’equilibri de la biodiversitat, on “res es desaprofita i tot té un valor”, expliquen.
A més a més, es tracta d’un projecte que treballa amb persones vulnerabilitzades, el qual li ha merescut el reconeixement públic amb el Premi Catalunya d’Ecodisseny al Producte en Desenvolupament en 2019, o el Premi Catalunya al comerç més sostenible de Barcelona, lliurat per l’ajuntament de la capital catalana el mateix any.
Quina missió té Back to Eco?
Volem ajudar a la transició cap a la circularitat tèxtil. I fer-ho a través de dues estratègies: la primera té a veure amb la confecció de materials, i la segona està basada en la sensibilització, la comunicació i la difusió. Utilitzem l’educació com a eina de transformació i fem tallers on combinem la part més manipulativa amb sessions en les quals posem èmfasi en la reutilització i el reciclatge.
Quin és el vostre valor afegit?
El principal és que treballem amb el tèxtil de capçalera. Les empreses ens donen residus i, a partir d’aquí, fem un ecodisseny i pensem en la millor estratègia. Una vegada decidida, els residus els reutilitzem per convertir-los en un triturat, que posteriorment passa a ser una filatura i després una teixidura d’on sorgirà un producte nou. Som de les poques empreses que fem aquest procés, en el qual també participa una xarxa de productors locals.
No és molt arriscat i costós?
Ho és en l’àmbit econòmic, ja que són volums grans i cal tenir coneixements de filatura. Però al ser un projecte d’innovació, l’Agència de residus de Catalunya ens van donar una subvenció i va resultar un bon punt de partida.
Com es combat la indústria tèxtil massificada?
És complicat. Es tracta de mantenir uns principis ferms i clars, si bé és fàcil que sorgeixen entrebancs al llarg del camí, de manera que has de desenvolupar unes bones finances i tenir un bon pla de màrqueting. I és que captar el client final és molt carregós, ja que el producte surt car, entre altres coses perquè ens hem acostumat a pagar-lo a un preu que no és real. Alguns dels nostres clients són la Generalitat, Ferrocarrils, els Premis d’Economia Social o la Fundació Roca Galès.
Quins aprenentatges us heu endut fins ara?
Ens ha enriquit la producció local, la qual cosa demostra que treballar a petita escala dona marge per innovar i superar els moments de crisis. Alhora que ens hem tret el complex de professionals multiconeixedores i, gràcies a la intercooperació amb altres tallers, dissenyadores i entitats socials, hem pogut créixer i estendre el nostre projecte.
Quina és la palanca de canvi perquè les persones facin un consum responsable?
Fan falta dues coses. D’una banda, una bona educació ambiental que incrementi la consciència global. I, d’altra banda, que el gravamen fiscal sigui més equilibrat, de manera que només paguin el 21% d’IVA les empreses que deixen residus. En això, el Departament de Medi Ambient i l’Agència de Residus de Catalunya haurien d’actuar. Queda, doncs, molt camí a recórrer.
