Benvolgut Jordi,
Els companys cooperativistes ens han proposat que dialoguem en aquest espai, per compartir reflexions i vivències des de la perspectiva de la nostra trajectòria de sèniors cooperativistes. M’agrada dialogar en veu alta amb tu, des de les moltes conviccions comunes i, sens dubte, dels molts matisos que espero que siguin enriquidors.
Si et sembla bé, començo per la vivència de la situació en què estem, perquè la crisi sanitària provocada per la Covid-19 ha canviat la nostra vida personal i col·lectiva i ens ha donat un cop ben dur a escala planetària impactant directament a les persones. Confesso una certa angoixa per la solitud que provoca la distància i per trobar-nos enmig de xifres de contagis i de morts, però també l’ànim i l’esperança per estar envoltats de dedicació, esforç, investigació, de múltiples accions de solidaritat i d’una renovada creativitat per a la convivència.
És el moment de subsistir, de mantenir-se, de protegir la nostra gent i de cuidar-nos per a cuidar a totes i a tots. Aquesta etapa ha posat al descobert el valor de la vida, i del que és essencial. Ens ha ajudat a aprendre a necessitar menys coses i a necessitar més a les persones. Aprendre a relacionar-nos d’una altra manera i a utilitzar i optimitzar la tecnologia al nostre abast. Aprendre el valor de què és proper i que no sempre calen grans recorreguts per disposar del que és necessari. Aprendre el valor que tenen les cures, les tasques senzilles, però imprescindibles, el significat de les tasques domèstiques, de la llar i la família, que fan majoritàriament les dones, però que han estat molt invisibles.
Vull creure que tot i la duresa de la situació també la crisi és un estímul per a aprendre i sens dubte per a desaprendre, que també la crisi ens permet descobrir noves oportunitats.
Moltes cooperatives i empreses de l’economia social s’han reorganitzat reforçant la seva coordinació i capacitat d’equip. Estem optimitzant l’ús de les tecnologies digitals i accelerant la necessària transformació digital. Estem constatant que podem avançar en aquesta direcció tot i que incorporar el treball a distància no significa que ja teletreballem, perquè per això a més de connexió requereix canviar processos i sistemes.
S’estan fent propostes valentes per reforçar aliances i cooperar, el cop d’aquesta pandèmia exigeix, per subsistir, sumar voluntats i esforços amb coratge i generositat per poder reactivar-nos més endavant, sabent que el que vindrà no serà la continuïtat del que hem deixat enrere.
Veiem com les formes de produir, comprar o relacionar-nos com a grup seran diferents durant un llarg període de temps, que caldrà mantenir determinats protocols de seguretat que canviaran els nostres hàbits de vida quotidiana i la nostra manera de treballar ampliant l’omnipresent presència de la tecnologia digital.
Després de la crisi sanitària, de la que crec que ens en sortirem, haurem d’afrontar la crisi econòmica que se’n deriva i de la qual n’hem de poder sortir sense deixar a ningú enrere. Cuidar la vida és cuidar la salut, l’habitatge, la subsistència, l’educació i la cultura. No podem sortir d’aquesta crisi ampliant de nou la bretxa social i econòmica i la desigualtat existent, al contrari hem de ser capaços de prendre les mesures adequades per reduir-la.
Les cooperatives treballem per a aconseguir impacte econòmic i social conjuntament i gestionem des dels valors d’equitat posant a les persones al centre de l’activitat. Ara quan és tan important valorar la vida, les persones i les seves capacitats han de ser al centre de l’interès social col·lectiu. No serà fàcil, caldran molt esforços solidaris i molta capacitat de renovar la nostra gestió, però crec que un cooperativisme enfortit i renovat aportarà al conjunt de la societat el que és l’essència de l’economia social el valor de les persones.
Fa uns dies vaig llegir l’article de Yuval Noah Harari ‘El món després del Coronavirus’, on plantejava que “una població automotivada i ben informada sol ser molt més poderosa i eficaç que una població controlada i ignorant" i afirmava que per a aconseguir aquest nivell de conformitat i cooperació cal reconstruir la confiança. Hi estic molt d’acord.
Ho deixo aquí Jordi, cuida’t molt.
Una abraçada,
Maravillas Rojo
Hola Mavi,
M’agrada encetar aquest diàleg com un repte en uns quants sentits. I és que, quan s’escriu més que quan es parla, ens obliguem, a més d’ordenar el pensament, a fer-lo necessàriament comprensible. Reconec, també, una certa preocupació per com es puguin percebre, per part de les lectores, les consideracions de persones de llargues trajectòries com tu i jo, “sèniors” se’ns diu.
M’agradaria fer evident que, allò que fem i pensem, és fruit d’un passat i un present associat a un compromís transformador en moviment que projectem cap a un futur necessari i irrenunciable. Igualment m’agradarà observar les nostres habilitats relacionals i argumentals per tal de tractar les discrepàncies -també les de fons- que puguin aparèixer.
Coincidim quan considerem que la crisi sanitària fa evident una crisi de caràcter sistèmic: descobreix i amplifica els desequilibris econòmics i els seus efectes socials i ecològics. Una crisi que es manifesta de forma simultània en els àmbits econòmic, energètic, ecològic, social, de valors i que fa imprescindible continuar experimentant noves formes d’entendre l’empresa i l’economia orientades a la construcció d’un altre model socioeconòmic.
L’economia social i solidària hi pot aportar una visió dinàmica i transformadora, a més d’un vessant educatiu i sociopolític tal com va ser, en els seus inicis, el moviment associatiu, mutualista i cooperatiu.
Perquè l’economia social i solidària és un àmbit divers, configurat per un conjunt d’activitats socioeconòmiques que, per les seves lògiques d’acció, les racionalitats que posa en joc i els agents socials que mobilitza, posa de manifest amb tota rotunditat la influència del moviment cooperatiu (els seus valors, pràctiques i organitzacions) i, alhora, fa evident l’existència que l’economia cooperativa va més enllà del cooperativisme estricte. Pretén, en definitiva, recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones i la vida tot gestionant els recursos equitativament i de manera sostenible.
Caldrà seguir avançant en la identificació del cooperativisme i de l’economia social i solidària en general, com un àmbit alter econòmic inclusiu que es reforci i es fecundi mútuament en un context d’economia plural. Un àmbit que és imprescindible per tal d’assolir una massa crítica suficient que permeti desplegar aliances amb els territoris i altres moviments socials; esdevenir interlocutor potent per promoure i executar polítiques socioeconòmiques transformadores i, també, obrir la possibilitat d’establir col•laboracions amb empreses convencionals que despleguin, de forma coherent, els seus compromisos socials i ambientals. Assolir aquesta massa crítica ha de contribuir a millorar la viabilitat socioempresarial de les nostres empreses
Construir aquest àmbit inclusiu demana, com diu Patrick Viveret, per l’alquímia positiva de les famílies de l’economia social i solidària: el cooperativisme, altres fórmules d’economia social i solidària, les empreses d’inserció, el tercer sector i el moviment d’emprenedoria social.
La història comuna del moviment obrer i l’economia social i solidària se sustena en un trípode (REV) amb potes inseparables que necessitem reconstruir: la resistència creativa (R), l’experimentació anticipativa (E) i la visió transformadora (T). La resistència, sense perspectiva i sense experimentació, pot esdevenir una simple revolta desesperada i desesperant; una visió transformadora sense resistència i experimentació esdevé un simple horitzó irreal sense concreció; i una experimentació sense resistència creativa i visió transformadora esdevé, tan sols, una vàlvula d’escapament o un aval al sistema dominant sense capacitat de transformar-lo.
En pròxims diàlegs m’agradarà tractar la necessària descolonització mental quan parlem de fer empresa, subjectes com estem i en certa forma som presoneres inconscients del dit “pensament únic”, a fi que la vida estigui, efectivament, al centre de l’economia social i solidària. Ens calen nous fonaments conceptuals per a aconseguir que els valors que ens defineixen com a cooperativisme esdevinguin valors practicats.
Mentre -i parafrasejant Noam Chomsky- vull pensar que la gent té un instint per la llibertat, que les persones volen controlar les seves vides... i volen una oportunitat per fer coses que tinguin sentit.
Una abraçada,
Jordi Via
