Membre de l’Associació Terra Fèrtil, Gemma Graells i cinc companyes més han convertit Cucsperativa en un projecte de referència contra l’actual sistema agroalimentari, que qualifiquen d’insostenible i lesiu per a la terra. Segons la futura cooperativa, l’alternativa radica a rescatar l’agricultura tradicional, molt en particular el vermicompostatge, un procés natural que utilitza els cucs de terra per processar la matèria orgànica que generem.
Busquem promoure la transició agroecològica i ecosocial per tal d’empoderar la comunitat, amb la finalitat de construir un sistema econòmic més just, sostenible i circular. Ens enfoquem a tancar la cadena alimentària, que no sigui un procés lineal, sinó circular: produïm, consumim i en queda el residu, amb la idea que aquest torni a la terra, d’on ha sortit. Ara mateix, tenim cinc línies d’actuació: fer tallers i xerrades didàctiques, sobretot relacionades amb el vermicompostatge i la cadena alimentària; produir i vendre fertilitzants orgànics originats amb aquesta tècnica; donar servei mancomunat de gestió de residus; assessorar en la gestió del sòl; i impulsar la investigació i la recerca. De moment, estem constituïdes com a Associació Terra Fèrtil, però amb la perspectiva d’esdevenir cooperativa.
Consolidarà l’entitat, ens permetrà assegurar uns salaris a les sòcies i assolir els objectius del projecte. Sobretot perquè l’activitat econòmica serà més seriosa, tant a escala de serveis com de gestió de recursos orgànics, producció i venda.
Les creiem útils perquè l’actual sistema agroindustrial és insostenible, ja que està basat en l’ús de materials químics que porten associats impactes ambientals molt forts, com la degradació de l’estat dels sols, alhora que amenaça la seguretat alimentària a tot el planeta. A més a més, arran de la crisi energètica, cada vegada surt més car obtenir les matèries primeres i els subministraments, cosa que repercuteix en el nostre poder adquisitiu i l’accés a productes o serveis. Aspectes que una transició agroecològica i ecosocial pot ajudar a combatre. No sols perquè evitaria la petrodependència, que incrementa els conflictes bèl·lics; sinó perquè faria més fèrtil la terra i permetria regenerar els sols.
Volem fomentar mètodes i pràctiques ancestrals com aquesta pels beneficis que reporten sobre la naturalesa i el territori. Es tracta, doncs, de recuperar el llenguatge agrícola. I, en aquest sentit, els cucs garanteixen la descomposició de la matèria orgànica fresca de manera natural, tot transformant els residus orgànics que generem en fertilitzants rics en nutrients, cosa que repercuteix en una millora de la terra i de la qualitat dels productes.
Sí, i de fet el projecte va sorgir així: unes companyes tenien un vermicompostador al seu pis i vam pensar quin resultat obtindria cada pagès si ho apliqués en el seu àmbit. Doncs bé: després d’analitzar si és més eficient tenir-ho a casa o en un espai comunitari amb els respectius compostadors, hem comprovat que gestionar la matèria de manera conjunta surt més a compte que no pas fer-ho individualment.
Sens dubte. Obtindríem productes fitosanitaris de qualitat, veuríem reduïda la contaminació que causa la gestió de residus orgànics, es milloraria la qualitat del sòl i els sistemes aquàtics i tindríem una terra revitalitzada, fèrtil i captadora de CO2, la qual permetria contrarestar els efectes del canvi climàtic. En resum: aconseguiriem que la comunitat fos més sòlida i crear un mercat social, local i resilient en què el sosteniment de la vida estaria al centre.
Sí, tenim contacte amb el ‘Banc de Llavors’ de Roda de Ter, a fi efecte de produir el substrat i adob per les seves plantes, i amb Mengem Osona, una associació de productores i consumidores, a la qual tenim previst gestionar-los la matèria i els residus orgànics. Igual que participem en la plataforma ‘Per una plana viva’ i a Can Grau, una cooperativa de Roda de Ter que treballa temes culturals i amb la qual estem impulsant un mercat ecosocial al municipi.
De moment fem tallers, xerrades i projectes petits en l’àmbit educatiu, i no fa gaire hem començat una anàlisi per implementar el vermicompostatge a les escoles amb l’objectiu de gestionar la matèria orgànica que surt dels menjadors. A banda d’oferir a diversos ajuntaments la gestió de compostatges comunitaris, pel qual hem ideat com ha de ser la part de producció i la venda de fertilitzant. Més enllà d’això, la nostra prioritat és buscar finançament per implementar el vermicompostatge al màxim d’espais possibles, encara que les terres disponibles són molt poques i els costos molt elevats.
Sí, hem augmentat la nostra visibilitat, com ho demostra l’increment de tallers que ens proposen i la participació cada vegada més habitual en fires i altres convocatòries. Tot plegat està fent que el vermicompostatge es conegui entre més gent i això ens ha permès incorporar dues persones a l’associació, la qual cosa ens ha enfortit.
Havíem fet el postgrau d’Economia Social i Solidària, impulsat per La Ciutat Invisible, i va ser el nostre tutor qui ens hi va animar. Assolir aquest reconeixement ens ha donat molta moral i consciència que anem pel bon camí.
