Back to top

Diccionari

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
Ff

Quan una cooperativa decideix obtenir recursos demanant-los a un tercer, ja sigui una entitat financera, una cooperativa de serveis financers o qualsevol altra mena de persona o entitat, és habitual que qui deixa els diners vulgui tenir una garantia del cobrament del deute.

Un exemple d’aquesta garantia és l’aval mancomunat, que darrerament ha donat suport a moltes operacions d’aquesta naturalesa.

En realitat la figura jurídica a què ens referim és la fiança per la qual algú s’obliga a pagar o complir per un tercer en el cas que aquest no ho faci. Aquest contracte serà mercantil, quan l’obligació fiançada sigui mercantil, encara que el fiador no sigui comercial. Aquest aspecte és rellevant perquè, en cas de conflicte, la resolució es veurà en seu civil o en seu mercantil.

La fiança consisteix en un contracte bilateral entre el fiador i el creditor en el que no és necessari el consentiment del deutor fiançat. Pot ser gratuït o retribuït i s’ha de donar per escrit.

Pel que fa a la relació entre el fiador i el creditor, en cas de demanda, el primer es pot acollir al benefici d’excussió per mitjà del qual no estarà obligat a pagar si el deutor fiançat té béns suficients. En aquest supòsit, el fiador els haurà d’indicar al creditor.

Quan els fiadors són diversos, el cas de l’aval mancomunat a què fèiem referència, cada un d’ells, tret de pacte en contra, té el benefici de divisió, per mitjà del qual només respondrà d’una part. Si no s’indica una altra cosa, aquestes parts seran iguals per a tots els cofiadors.

Aquests dos beneficis es perden si el fiador s’obliga expressament de forma solidària. Cal destacar, també, que el fiador que paga l’obligació fiançada se subroga com a nou creditor en els drets que tenia contra el deutor fiançat.