Si s’aprova l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP) es produirà un canvi important i amenaçador per a la ciutadania dels països signataris, ja que incideix en característiques essencials de la seva organització política i econòmica. I és que no deixa espai sense tocar: drets laborals, de consum, socials, jurídics, mediambientals… tots els àmbits de la vida es veuran afectats per una entrada sense barreres de grans empreses i lobbies empresarials. Tampoc l’economia social i solidària en quedarà indemne.

L’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions (conegut com a TTIP, la sigla anglesa) s’està negociant entre la Unió Europea i els Estats Units des de fa tres anys. Té com a objectius abaixar els aranzels, alliberar nous mercats i harmonitzar la legislació entre totes dues potències, entre d’altres. També preveu protegir les inversions estrangeres mitjançant un mecanisme anomenat “solució de controvèrsies entre inversors i estats”, que facilita que els inversors estrangers puguin demandar un Estat quan considerin que la seva acció perjudica els seus interessos.

D’altra banda, cal tenir en compte que totes aquestes negociacions han estat, fins ara, dutes a terme amb una gran dosi de secretisme i la ciutadania té molt poc accés a la informació sobre com la pot afectar aquest acord. Aquesta opacitat en les converses, juntament amb algunes filtracions i alguns canvis recents en la legislació de la normativa europea, fan témer que el TTIP reforci la política de retallades, privatitzacions i destrucció de drets practicada per la UE a la darrera dècada.

Si atenem un informe publicat per Caixabank, del Center for Economic Policy Research per a la Unió Europea, una entitat finançada per bancs com Citigroup, Credit Suisse, Grupo Santander, JP Morgan i Caixabanx, l’objectiu dels tractats és “facilitar l’accés al mercat, harmonitzar la legislació i crear noves normes que agilitin i facin sostenible el comerç global”. Com es pretén concretar aquests objectius?

FACILITAR L’ACCÉS AL MERCAT: L’EXEMPLE DEL CETA

Enguany entra en procés de ratificació l’Acord Econòmic i Comercial Global amb el Canadà (CETA), conegut també com a TTIP 1.0; per tant, ja disposem de la versió més avançada i això ens permet entreveure els continguts previstos per al TTIP.

En aquest sentit, l’acord  facilita a les grans empreses multinacionals l’accés al mercat del que fins ara han estat serveis públics. S’hi preveu adjudicar contractes de l’àmbit dels serveis de les cures, la cultura i els esports. De fet, ja ens trobem ara que molts serveis dedicats a la gent gran, les escoles infantils o activitats extraescolars passen a ser gestionades per grans companyies que no tenen cap objectiu social ni reverteixen els ingressos en el benestar del territori. Doncs bé, aquestes pràctiques surten reforçades amb la signatura d’acords com el CETA i el TTIP. De fet, al CETA queda explícitament prohibit condicionar la compra i licitació pública pel contingut local; és a dir, els criteris socials o mediambientals queden oficialment descartats per donar pas als criteris exclusivament econòmics, a les ofertes més “competitives”.

També al CETA trobem una clàusula anomenada ISDS (Inversor State Dispute Settlement), que instaura l’existència d’un tribunal d’arbitratge amb competències per establir compensacions econòmiques dels estats a la inversió estrangera en el cas que aquests apliquin mesures que puguin reduir els seus beneficis presents o futurs. L’existència d’una estructura judicial per sobre de l’Estat i en mans d’organitzacions privades aboca a una cobertura jurídica controlada per les grans corporacions i els lobbies empresarials, que tindrà la capacitat, en el cas del TTIP, de modificar la nostra pròpia legislació.

Com diu Àlex Guillamón, coordinador d’Entrepobles i membre de la campanya “Catalunya, no al TTIP”, “aquests tractats en conjunt representen pràcticament una mena de constitució global que regularia el món de l’economia i la política, amb les sobiranies dels països i les persones totalment disminuïdes”.

CREAR NOVES NORMES EN PRO DEL COMERÇ GLOBAL

Com ha s’ha dit més amunt, s’obre la porta perquè les grans companyies transnacionals puguin modificar, fins i tot, a la legislació de cada Estat. Això repercuteix en múltiples àmbits de l’economia, no ho fa només en els sectors que tradicionalment s’han organitzat a través de concursos públics, sinó que també s’hi veurien afectats serveis públics, els quals estarien abocats a una més que probable privatització (prosseguint l’actual política econòmica de la UE). A més a més, una homologació amb l’economia dels Estats Units (una altra conseqüència dels acords), posaria en perill les denominacions d’origen i obriria la porta als transgènics o la carn tractada amb hormones; venceria la resistència europea al fracking –extracció de gas o petroli mitjançant la fractura hidràulica–, de la mateixa manera que faria recular les energies renovables; allargaria el sistema de patents, la qual cosa faria perillar la producció de fàrmacs genèrics (més assequibles per als sistemes de sanitat pública); etc.

COM POT AFECTAR L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA?

La pretensió del TTIP i els altres tractats comercials d’obstaculitzar les compres i licitacions públiques en les quals es contracten proveïdors locals és una de les amenaces més clares per a l’economia social i solidària, ja que promou una legislació que afavoreix clarament les grans empreses. En comptes de contractar cooperatives per a la gestió d’escoles o de serveis per a la gent gran, per exemple, els contractes acabarien en mans de les multinacionals del sector, que rebentarien preus.

Dins del paquet de mesures que s’estan negociant també hi té lloc l’eliminació de subvencions públiques a iniciatives socials, com és el cas de la promoció de l’economia local o de proximitat, la col·laboració en matèria d’igualtat de gènere o la integració de persones amb diversitat funcional, per exemple. La supressió d’aquestes actuacions públiques faria tancar moltes entitats de l’economia social i solidària.

Ara bé, l’amenaça que es troba darrere aquests tractats no s’atura aquí; també s’obligaria a desregular les xarxes locals i comercials en tots els àmbits: les pimes, el comerç local, l’agricultura, l’energia, les finances…  I, en aquest sentit, també, la banca ètica, el comerç just, les energies renovables, la proximitat, la protecció del medi perdrien la modesta parcel·la de terreny que han guanyat aquests anys.  Com remarca Guillamón, “el TTIP representa l’antítesi de l’economia social”.

QUÈ S’HI POT FER?

Ja fa temps que està en marxa la campanya contra el TTIP. Fins a juny de 2016 ja s’han aprovat mocions als parlaments d’Andalusia, Aragó, Balears, Canàries, Cantàbria i Navarra; a la Diputació de Sevilla i els consells insulars de quatre illes de les Canàries i d’Eivissa i a gairebé 200 municipis de l’Estat espanyol. Així mateix, més de 160 municipis s’han declarat lliures del TTIP. A aquesta xifra cal sumar més de 1.500 autoritats locals del Regne Unit, Bèlgica, Països Baixos, França, Itàlia, Àustria, Irlanda, Grècia, Portugal, Alemanya i Bulgària. L’amplitud de l’oposició al TTIP també es reflecteix en les més de 3.200.000 signatures recollides per la iniciativa ciutadana europea que demana la supressió del tractat, així com en la massiva manifestació que va tenir lloc a Berlín ara fa uns mesos.

D’altra banda, Eurocoop, l’organització europea de cooperatives de consum, creada el 1957 i que representa més de 4.500 cooperatives locals i regionals, amb més 30 milions de consumidors a tot el continent,  ja va fer públic un manifest en que expressava la seva preocupació per la supressió dels estàndards de protecció al consum europeus que comportaria el TTIP, advertint que representaria un greu perill per a la seguretat alimentària. Aquesta organització veu el tractat com un risc per al seu objectiu “d’oferir aliments saludables, segurs, sostenibles i de qualitat a un preu assequible […] i informació precisa i completa dels consumidors”.

Finalment, també REAS (Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria) posa en coneixement dels partits polítics i la ciutadania en general el risc que representa el TTIP per a l’economia social i solidària, i exigeix “la paralització de lleis i regulacions que estan contribuint a la mercantilització de la vida i que col·loquen en mans del mercat capitalista béns i serveis que haurien de ser públics i comuns”.

En paraules de la politòloga Susan George, el TTIP representa, juntament amb els altres tractats que hi comparteixen objectius, “un assalt a la democràcia, a la sobirania dels pobles i al poder legislatiu i judicial dels països signataris, ja que anteposa els interessos empresarials d’uns quants als interessos generals de la població”.