EMPRENDRE EN CLAU COOPERATIVA

Davant el concepte clàssic d’emprenedoria, sovint centrat en l’individualisme i l’orientació a empreses de caràcter mercantil, emergeix el concepte d’emprenedoria cooperativa. Per potenciar-lo, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) ha elaborat un model basat en el perfil de les competències i les capacitats per emprendre en forma cooperativa, una recepta que incorpora…

LES CAE: UN PARAIGUA PER A L’EMPRENEDORIA

Les Cooperatives d’Activitats i Emprenedoria (CAE) es poden definir com a incubadores i acceleradores de projectes empresarials. Són un punt de partida a l’abast de les persones emprenedores que se sustenta en tres potes: la innovació social, la creació d’empreses i la generació d’ocupació. En aquest article coneixerem una mica més detingudament aquesta figura consolidada…

Cooperativistes 2.0

Compartir experiències i espais, sortir de la precarietat laboral, embarcar-se en projectes de més envergadura…, aquests són alguns dels motius que han convençut professionals que abans treballaven ja col·laborativament aprofitant les noves tecnologies de la comunicació a fer una passa endavant i apostar per consolidar els propis projectes per mitjà d’una cooperativa. Estem parlant d’empreses…

L’EMPRENEDORIA SOCIAL, MILLOR COOPERATIVA*

L’economia social i solidària pot contribuir a viabilitzar els nous projectes d’emprenedoria social col·lectiva, molts dels quals es caracteritzen per l’ús del web social, el procomú, la hibridació, el consum cooperatiu, l’arrelament territorial, la dimensió comunitària i el microfinançament coooperatiu. Paraules de moda Sovint s’assimila abusivament tot el que és innovació amb innovació empresarial o…

EMPRENDRE COOPERATIVAMENT, DELS RISCOS ALS REPTES

En Pep Martorell, soci impulsor de Som Energia; la Mireia Gil, sòcia fundadora d’Azimut 360; en David Vargas, soci fundador de Mad Systems i del clúster cooperatiu UniCO, i en Fernando Paniagua, soci fundador de Demodé Produccions, enraonen sobre l’emprenedoria cooperativa. Els riscos d’emprendre cooperativament, però també les satisfaccions que procura; els factors que fan…

BARRERES D’ACCÉS AL FINANÇAMENT DE LES EMPRESES DE L’ECONOMIA SOCIAL

El finançament és un problema crònic i alhora crític per a les empreses d’economia social. En aquest article, Miquel Miró intenta facilitar l’acostament entre dues lògiques diferents, la de l’inversor capitalista i la de l’emprenedor social, per tal que puguin néixer i desenvolupar-se molts més projectes d’economia social dels que existeixen actualment. Per a això…

MICHEL DUPOIRIEUX: “L’OBJECTIU ÉS CREAR UNA COMUNITAT D’EMPRENEDORS SOCIALS”

Michel Dupoirieux, director de la Union Régionale des Scop du Languedoc-Roussillon (Montpeller), ens explica les característiques dels emprenedors socials i de les empreses socials que aquests creen. Per a Dupoirieux, un dels impulsors també del Mouvement des Entrepreneurs Sociaux (MOUVES), com més es desenvolupi l’emprenedoria social, més s’abona el terreny també per a l’economia social…

EN EL MOVIMENT DE COOPERAR I EMPENDRE: EXPERIÈNCIES ITALIANES D’EMPRESES SOCIALS

Antonia De Vita és investigadora de la Universitat de Verona i sòcia fundadora de la cooperativa de mediadors culturals Studio Guglielma. Ricerca e creazione sociale. En aquest article, Da Vita analitza l’emprenedoria femenina i les pràctiques femenines de cooperació, que troben el seu reflex en l’empresa social italiana. Cooperar i emprendre Cooperar i emprendre són…