Els municipis constitueixen un espai de treball nou per a l’economia social i solidària. Malgrat que no hi era desconeguda, i amb una mirada atenta trobarem iniciatives al llarg del temps, la quantitat i riquesa dels projectes que han sorgit els últims anys permeten afirmar que ens trobem davant un escenari insòlit pel que fa a les relacions de les pràctiques econòmiques alternatives amb les polítiques públiques locals.

Per altra part, com que les crisis, més que davallades als indicadors macroeconòmics, són situacions cruentes que es viuen als territoris, els ajuntaments s’han vist interpel·lats a buscar noves formes d’actuar per donar resposta a les necessitats de vida de les persones. En aquest context, la publicació explora, des de la mirada de les pràctiques, la participació de les administracions locals en les iniciatives d’economia social i solidària.

Quins objectius té el recull d’experiències? El primer i més immediat és disposar d’una relació d’actuacions que aportin idees inspiradores als ajuntaments que cerquen posar en marxa nous enfocaments econòmics i maneres de fer desenvolupament. La publicació complementa l’anterior Guia d’economia social i solidària per a l’administració local i cobreix la demanda del món local de disposar de coneixement en aquest camp. En síntesi, busca aprendre des de les pràctiques i amb les pràctiques.

En segon lloc, la incorporació d’un nombre elevat d’experiències elaborades des d’entitats locals molt diverses (ajuntaments grans i petits, consorcis, consells comarcals, etc.) pretén visibilitzar que ja existeixen exemples de compra pública responsable, d’usos temporals dels espais buits, de col·laboració amb la banca ètica… i que, per tant, les limitacions de caràcter legal o de gestió no han de ser paralitzants. Encara que molt modestament, es vol contribuir a generar un entorn favorable a aquest sector en termes de les polítiques locals. El missatge és que no només és possible fer aquestes actuacions sinó que ja està passant a molts llocs

En tercer lloc, el recull aixeca una cartografia de l’ESS als municipis, complementària a d’altres ja existents. Els casos aportats i els continguts associats a cada actuació constitueixen un material molt útil per debatre els potencials, les limitacions i els riscos de l’agenda institucional. La reflexió sobre les relacions entre els ajuntaments i el moviment de l’ESS és obligada, i és necessari observar amb rigor els processos que tenen lloc als territoris.

L’abril d’aquest any s’ha fet una enquesta per conèixer el moment, les perspectives i els factors del desenvolupament econòmic local entre el personal tècnic de les entitats locals de la província de Barcelona. De les 451 persones que van respondre, un 35% considera que les iniciatives d’economia social i solidària i les activitats de l’economia col·laborativa són molt o bastant importants actualment, i quan es demana per la importància que tindran en el futur aquesta xifra augmenta fins al 71%.

Què hi trobareu, a la publicació? Un recull de seixanta casos, dels quals quanta-dos són de municipis catalans i la resta experiències internacionals. La selecció s’ha basat en criteris de trajectòria, diversitat d’enfocaments i impacte, però cal remarcar que vol ser una mostra que inspiri i no un recull exhaustiu.

Les pràctiques s’organitzen d’acord amb els set “calaixos” de la Guia d’economia social i solidària per a l’administració local. Concretament: eines per crear ocupació, finançar projectes, estimular la demanda, millorar l’oferta, crear béns públics i redistribuir-los, i estalviar. També hi ha un darrer calaix que inclou estratègies integrals i les xarxes de municipis. Amb tot, cal tenir en compte que, per la mateixa naturalesa de les pràctiques, no s’entenen en compartiments estancs sinó que sovint són multidimensionals i multifuncionals.

Les experiències es presenten en forma de fitxa, amb una sistemàtica força completa, pel tipus de publicació, que integra dues parts: una primera de caràcter descriptiu amb una explicació general i que inclou els actors, aspectes de funcionament, legals, econòmics, d’impacte, etc. i una segona de caràcter valoratiu pensada per facilitar la transferibilitat. Així, en el bloc anomenat “Utilitat de l’experiència” es presenten els punts forts, els punts dèbils i l’aplicabilitat. Segurament, el principal valor de la guia és que els casos de Catalunya, i per tant també aquesta valoració, han estat elaborats pels impulsors i responsables tècnics de cada projecte. Es tracta, doncs, de continguts que acumulen el coneixement de proximitat, que en aquestes polítiques és altament rellevant.

La publicació es tanca amb unes conclusions que prenen forma de decàleg. Del moment favorable que viu l’ESS es deriva la necessitat d’aprofitar-lo, arriscant i fent que passin coses. La metàfora del jardiner que prepara el terreny, rega, sembra… expressa un rol nou que ha de desenvolupar l’administració per incidir positivament en aquest camp. I caldria que ho fes amb un estil, una metodologia i des d’unes organitzacions tan cooperatives, solidàries i participatives com els projectes que es volen impulsar.

En aquest sentit, és escaient mencionar que el coneixement que es genera des del món local ha de ser més coproduït. El recull fa un esforç en aquesta direcció, però hi ha un camí llarg per recórrer fins que aquestes maneres de fer siguin una rutina. No hi ha desenvolupament, ni economia, sense comunitat.

En resum, la publicació presenta una petita mostra del que està funcionant, amb més o menys recorregut, en els últims temps, fruit de la col·laboració entre la iniciativa ciutadana i l’actuació dels ens locals als territoris on s’ubiquen o operen les pràctiques econòmiques alternatives vinculades a l’ESS, que podeu visualitzar també en aquest mapa.