Daniel Jover reflexiona sobre economia cooperativa i món rural a propòsit del VII Fòrum per un Món Rural Viu que la Plataforma Rural va organitzar l’octubre passat i que va culminar en l’aprovació del manifest “Agricultura i pobles per alimentar el món i refredar el planeta”, que reproduïm. La Plataforma Rural aglutina les forces progressistes que treballen als pobles i ha aconseguit representar socialment una alternativa política al declivi del medi rural de l’Estat espanyol.

L’objectiu principal del nou capitalisme és amagar la seua pròpia naturalesa ideològica i cultural que ens va deshumanitzant i degradant la vida. Colonitza valors tradicionals i manipula consciències per a ser acceptat i normalitzat. Busca l’hegemonia cultural i el domini de totes les institucions per a assolir la màxima influència. Pretén fer-nos creure que la globalització econòmica és natural i amb prou feines encobreix unes desigualtats i injustícies socials i ambientals cada vegada més insostenibles. La seua voracitat no té límits. El virus de l’especulació ha penetrat en el cos social manipulant les consciències; també idiotitzant els nostres comportaments i hàbits de consum en una cursa competitiva absurda. Reforcen la correlació instintiva entre desitjos i pulsió de compra. Igual que la “imatge” suplix l’antiga “fama”, ara les “marques” comercials han fagocitat les “causes” ètiques: l’alquímia perfecta per a incrementar les vendes de les empreses i la seducció del consum gràcies al culte a l’emoció que impera. S’interioritza una visió del món reduccionista i unidimensional. A mesura que avancen les desigualtats econòmiques, es destrueix la cohesió social i la solidaritat. Pretenen associar el model d’economia “amb mercat” a la “societat de mercat”, amb un projecte cultural caracteritzat per la inseguretat i el risc permanent per a generar la sensació de viure temps immediàtics i hipermoderns. No solament imposen el dogma que ha caducat la dimensió comunitària, la història i els seus ensenyaments, sinó que neguen valor a tota ètica que propugne l’equitat o el bé comú, apropiant-se de la dimensió simbòlica mitjançant la imposició total de l’individualisme possessiu com a referència axiològica. Però el sistema actual està originant uns efectes que poden arribar a ser irreparables: s’intensifiquen les desigualtats i la substitució del treball per les màquines i les tecnologies en lloc de beneficiar el conjunt dels éssers humans, la qual cosa provoca més precarietat laboral, empobriment i exclusió social, marginació, una bretxa cada vegada més gran entre països rics i pobres, entre el nord i el sud; noves malalties i trastorns psiquiàtrics; la degradació del medi ambient i la multiplicació de les catàstrofes naturals provocades per l’escalfament del planeta. A l’amenaça del canvi climàtic que incideix en el medi ambient s’afegix el canvi de mentalitat i un sistema de creences que impacta en el clima social.

Aquesta mateixa idolatria a les riqueses materials s’ha substanciat en un sistema d’economia món que pretén dominar el món de la vida. Tot se subordina a les lleis del Mercat i a l’obtenció de rendibilitat a qualsevol preu. La vida mateix s’ha convertit en una simple mercaderia. I els éssers humans, en el seu afany de posseir i acumular, sota el pretext de la felicitat, es fan desgraciats. La vella moral del capitalisme tradicional, pròpia de la petita empresa o del petit agricultor en el medi rural que estava basada en el treball constant, l’estalvi, l’austeritat, el risc associat a l’esforç, la innovació i l’economia productiva, ha estat polvoritzada per la immoralitat del nou capitalisme internacionalitzat. Que no solament és rebutjable pels seus excessos sinó per la seua lògica irracional que va contra la vida, la naturalesa i la humanitat. Ara s’imposa la financerització de tota economia especulativa trencant els límits ètics, ecològics o socials. La “nova moral” del capitalisme globalitzador i permanentment insatisfet es reflecteix en la ideologia del Mercat-déu, la consagració dels diners com a meta suprema; el triomf personal i professional com a màxim reconeixement i la idea d’èxit social com a únics criteris vàlids d’acceptació i integració. On queden els valors humanistes fundats en la dimensió cooperativa i el valor de la comunitat i el bé comú? Si al final tot és reduït a “riquesa monetaritzable”, si les necessitats i els aliments bàsics o els drets són convertits en mercaderia per privilegiats que ho puguin pagar…?

Interconnexions
Una membrana invisible ho uneix tot en una xarxa de coneixement que ens fa percebre l’estructura dinàmica de la vida i la realitat. Se suposa que ara estem en l’anomenada “societat de la informació” però apareixen nous analfabetismes i vandalismes. Hem de diferenciar entre informació, coneixement i saviesa. Tantes coses interrelacionades i interdependients però solament les percebem dividides i desconnectades: el model de “creixement” en realitat ha estat un procés il·limitat i accelerat de destrucció de nexes que proporcionaven autonomia.

Necessitem recuperar i reinventar els símbols comunitaris i els valors ètics que configuren el món de la vida i que s’expressa en una espiritualitat compartida a través dels béns comuns essencials que són patrimoni de la humanitat: la naturalesa, l’aigua, el paisatge, la terra, l’aire, l’educació, la salut, la cura, així com els drets humans que no es poden reduir a mercaderia sense soscavar els seus fonaments antropològics. El model dominant té una obsessió que és monetaritzar i mercantilitzar totes les activitats humanes fins al punt que el món de la vida queda subordinat a l’esfera econòmica i financera. Tot es reduïx a l’esquema “comprar-vendre” mercaderies estandarditzades en el mercat globalitzat, arrasant les bases culturals dels mercats locals que proporcionen sabers populars, sobirania alimentària i autosuficiència en molts àmbits. Avui gairebé tot el que es compra està desproveït d’ànima i sentit: productes anònims produïts per grans empreses transnacionals mogudes per una voracitat lucrativa insaciable, i fets en llocs llunyans per gent anònima. Un model unidimensional, reduccionista i malbaratador d’energies i transports. Així és impossible comprendre l’íntima connexió que lliga de manera holística i misteriosa totes les coses i que havia configurat els microcosmos de sàvia tradició agrícola i cultura rural. En el món rural viu es percep clarament la unió emocional entre la naturalesa i les activitats humanes que fan sostenible el model i cal reinventar.

La Plataforma Rural com a xarxa i aliances per un món rural viu

La Plataforma Rural s’ha convertit en un dels moviments socials més representatius de l’Estat espanyol, que aglutina nombrosos grups, experiències locals, persones militants del medi rural, etc. Més enllà de les organitzacions que formalment la componen, la Plataforma Rural ha aconseguit representar socialment una alternativa política al declivi del medi rural de l’Estat espanyol. La Plataforma s’ha configurat com un moviment social que aglutina les forces progressistes que treballen en els pobles, i és l’únic moviment que procedeix d’un àmbit rural en un context en què dominen les organitzacions i els moviments urbans.

Des dels seus inicis ha sabut introduir temes que eren exclusivament rurals o agraris. Va començar reivindicant el manteniment de les escoles rurals, va prosseguir amb la necessitat de canviar la PAC, fent veure a la societat que el problema de l’agricultura i de l’alimentació no és merament sectorial sinó un problema que afecta tots els ciutadans i que, per tant, som tots i totes les que hem d’opinar.

L’avanç de la industrialització de l’agricultura ha suposat introduir en el debat noves problemàtiques, a les quals s’han anat responent, com són la imposició tecnològica, la biotecnologia, o el nou ús i gestió del recurs aigua, entre d’altres.

En aquesta línia de treball cal destacar la reivindicació i l’extensió del concepte de sobirania alimentària entre les organitzacions socials, fet que ha suposat per a la Plataforma Rural enfrontar-se a altres forces socials que defensaven altres posicionaments. De la mateixa manera la Plataforma ha sabut globalitzar i transmetre a la societat espanyola que aquesta lluita és internacional i que hi ha un reclam mundial. L’eslògan “Per un món rural viu” que es va encunyar en el primer simposi celebrat a El Escorial l’any 1992 s’ha assumit socialment.

En aquest moment hi ha aspectes de la lluita per aquest medi rural viu pels quals segueix sent necessaris batallar de forma aliada i solidària amb el conjunt de les forces socials que reclamen aquest canvi en el medi rural. Entre aquests cal destacar:

  • La lluita en contra de l’OMC i de la liberalització comercial i a favor de la sobirania alimentària.
  • La necessitat de seguir reclamant un Política Agrària Pública per a l’agricultura, però també per al conjunt de la societat, i que estigui basada en la sobirania alimentària.
  • L’oposició rotunda a l’extensió de la biotecnologia, els agrocombustibles i els transgènics en l’agricultura.
  • La necessitat d’aprofundir i oferir alternatives reals per a un nou model d’agricultura camperola.
  • La urgència de posar damunt la taula la reforma agrària en el nostre context, com a requisit imprescindible per a la supervivència d’aquesta agricultura familiar i camperola.
  • L’extensió de les experiències de mercat directe com a alternativa a la mundialització i la industrialització de l’agricultura.
  • La defensa del manteniment dels serveis públics (escola, transport, sanitat, etc.) en les petites comunitats rurals.
  • Seguir aprofundint i divulgant l’anàlisi en contra de la liberalització mundial del comerç i els impactes en les economies camperoles.
  • Reclamar una nova política agrària comuna a la Unió Europea que contribueixi a la sobirania alimentària.

Al mateix temps que s’ha desenvolupat i possibilitat un debat social sobre els problemes i les oportunitats que ofereixen els pobles, la Plataforma Rural juga un cert paper en l’articulació d’aquest debat a escala europea i internacional, donant suport en la mesura de les possibilitats a estructurar el moviment de la Vía Campesina.

Després de dotze anys de treball, a la Plataforma hem après del treball col·lectiu i en xarxa, hem gaudit treballant des de la diversitat de les organitzacions que componen la Plataforma i hem entès que la diferència no és un problema, sinó un valor que hem de rendibilitzar socialment. Sense cap dubte hem construït una bona eina per fer possible un món rural viu.

Del 8 al 10 d’octubre del 2010 s’ha desenvolupat a Cortes de la Frontera (Màlaga) el VII Fòrum per un món rural viu organitzat per Plataforma Rural i amb el suport de la Universitat Rural Paulo Freire Serranía de Ronda i l’Ajuntament de Cortes de la Frontera. Un total de 245 participants pertanyents a diferents organitzacions socials del medi rural espanyol han debatut sobre polítiques globals i locals que afecten aquest àmbit sota el lema: “Agricultura i pobles per alimentar el món i refredar el Planeta”. Amb ell es pretén cridar l’atenció sobre la importància de posar en pràctiques polítiques de desenvolupament rural que estiguin basades en l’agroecologia i l’agricultura familiar com clars exponents de pràctiques agràries que redueixen l’emissió de CO2 a l’atmosfera, davant del model agroindustrial d’alt perjudici per al planeta. Entre altres qüestions abordades s’ha insistit en la necessitat de:

  • Un canvi de les Polítiques Agràries Comunitàries (PAC) que estan basades en un sistema agroalimentari globalitzat, amb vinculacions a un comerç viciat cap a la gran distribució, l’acaparament de terres i un gran volum d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
  • Un medi rural dedicat a la producció d’aliments i la gestió ecològica dels recursos naturals i del territori, requereix un canvi en els models productius i en les polítiques públiques que privilegien un sistema agroalimentari globalitzat insostenible, que especula amb la terra i els aliments, amb el dret a la sobirania alimentària, és a dir, a produir i a consumir aliments sans de manera justa.

Cal un canvi en les polítiques públiques basades en el desmantellament i la privatització dels serveis públics. Les bases per mantenir un món rural viu passen per denunciar com aquestes aguditzen els problemes demogràfics i socials del medi rural, afectant especialment les dones rurals que es veuen sobrecarregades en haver de cobrir els dèficits de serveis socials. De fet, la perspectiva de gènere es considera com un enfocament imprescindible per millorar la qualitat de vida de les mateixes dones i per a la salut democràtica de la societat: la participació i l’horitzontalitat ha d’estar inclosa en qualsevol proposta de canvi social.

Una posada en valor de la identitat i la cultura rural com un espai privilegiat per a promocionar unes referències ètiques que apostin per un altre model de societat local i global, en què l’agricultura, la naturalesa i l’alimentació estiguin íntimament lligades a la recerca de la sostenibilitat. En aquest sentit, es considera que l’educació és un àmbit imprescindible des d’on reivindicar el valor d’allò rural, igual que en la imatge que del món rural s’ofereix en els mitjans de comunicació, una imatge que ha de ser construïda des del propi context rural i no pels paràmetres del progrés i la modernitat de les ciutats. L’objectiu és posar fi a l’enfrontament i la distància social entre el medi rural i l’urbà. La participació i la implicació dels habitants del medi rural és bàsica per a construir la nova ruralitat, i s’hi han de sumar també els plantejaments dels moviments socials urbans, i de qualsevol que busqui un altre model de desenvolupament rural i global. Les connexions entre economia cooperativa i solidària amb la sobirania alimentària que preconitza la Plataforma Rural són importants.

Més informació:
www.plataformarural.org

{jcomments on}