A primers de setembre va tenir lloc a Barcelona el Congrés Fundacional de la Xarxa de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS Europa. Hi van assistir 136 representants de gairebé vint països i l’organització del congrés va anar a càrrec de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Us reproduïm el document que en sortí, a manera de manifest fundacional.

Substituir l’actual sistema patriarcal-capitalista, ja senil, per un altre de més just, democràtic i sostenible

Durant els dies 9 i 10 de setembre s’ha celebrat a Barcelona el Congrés Fundacional de la Xarxa de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS Europa. El Congrés ha estat la culminació, a escala europea, d’un procés que va començar a Lima l’any 1997, i va continuar a Quebec, el 2001, Dakar el 2005 i Luxemburg el 2009.

El Congrés, que ha estat organitzat per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), ha aplegat 136 representants de l’Economia Social i Solidària, procedents d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya, Espanya, Flandes, França, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Romania i Suïssa.

A la cita també han estat convidades altres xarxes d’economia social i solidària de Colòmbia, Egipte, Marroc i Tunísia.

Durant aquests dies, els participants al Congrés han insistit en la necessitat de substituir l’actual sistema patriarcal-capitalista, ja senil, per un altre de més just, democràtic i sostenible. Proposen un nou model que consisteix en una democràcia participativa. Política, economia i cultura són els àmbits clau per a qualsevol transformació social en la mesura en què estan completament interrelacionats. “Una democràcia participativa es caracteritza per la implicació del màxim nombre de ciutadans possible en els processos de deliberació, negociació i decisió que es registren en els principals àmbits o seus de poder: l’esfera estatal, l’economia, les associacions, la cultura i els mitjans de comunicació”, afirmen.

Per assolir el nou model, caldrà caminar sobre dues cames: la cama constructiva, consistent a crear institucions alternatives paral·leles que autogestionin sobre els nous valors cada cop més àmbits de la pròpia vida, i la cama reivindicativa, és a dir, la lluita, mitjançant l’acció directa noviolenta, per aconseguir que els governs facin les reformes estructurals necessàries que ens acostin a la nova societat”, han afirmat els participants.

Pel que fa a les finances ètiques, han declarat que “la crisi econòmica actual no hauria estat possible sense la participació de la majoria d’entitats financeres, que lluny d’advertir-nos dels risc assumit, ens han animat a jugar-hi. Necessitem entitats financeres diferents per crear una economia diferent” .

“Les finances ètiques”, diuen, “tornen a donar sentit a la intermediació financera dirigint els nostres estalvis cap al finançament de les necessitats més properes, com són la cooperativa de productes d’agricultura ecològica de la nostra contrada, l’empresa d’inserció socio-laboral que dóna una sortida de feina al nostre veïnat, o l’associació cultural del barri que ens ajuda a pensar de manera diversa amb les seves propostes”.

Transparència, gestió democràtica i participativa, propietat col·lectiva, concepció diversa de l’ànim de lucre i orientació del finançament segons una política ètica, són les principals característiques d’una proposta necessària per a la transformació de la nostra societat.

Pel que fa al consum, han defensat la pràctica d’un consum crític i responsable: “la societat de consum en què vivim es basa en la producció en massa. I produir en massa és més rendible que fer-ho de forma artesanal”, però, adverteixen, “necessita, per una banda, de grans quantitats de recursos naturals i matèries primeres molt per sobre de les possibilitats del planeta, i d’altra banda, garantir el consum de massa mitjançant el màrqueting, la publicitat i les estratègies de comercialització, que són peces clau de la societat de consum. Sabem que les conseqüències són fatals per al planeta i les generacions futures, i que provoca grans desigualtats socials, però el sistema té molta cura d’ocultar i tergiversar aquests efectes perversos. Amb petits canvis en els nostres hàbits de consum, aplicant l’esperit crític, la responsabilitat social i la consciència ecològica, podem aconseguir grans transformacions”.

D’altra banda, també han parlat de desenvolupament territorial: “l’Economia Solidària és cada vegada més conscient que una part fonamental de la seva força es troba en les seves arrels territorials, en la crítica als models tradicionals de creixement econòmic malgastadors i depredadors, en la creació de xarxes horitzontals i en els valors de la reciprocitat, la solidaritat i l’intercanvi igualitari”.

Així mateix, s’han referit al mercat social, que suposa crear circuits alternatius al comerç convencional des de la perspectiva del consum responsable. “El mercat social”, han dit aquests dies, “afavoreix l’aparició i la integració de noves iniciatives de comerç just, finances ètiques, serveis de proximitat, consum responsable, empreses socials, així com iniciatives de solidaritat nord-sud i de conservació del medi ambient”.

“En aquest moment en què els mercats financers tenen captius als governs i l’única sortida que es planteja són retallades socials, el mercat social és la solució que impulsa la democràcia econòmica, l’equilibri ecològic i la implicació de la societat en el desenvolupament d’un món més just, social i solidari” .

Les ponents del Congrés han coincidit a afirmar que “estem davant d’una crisi sistèmica, d’una crisi de civilització que solament es començarà a resoldre quan s’avanci simultàniament en les noves formes d’entendre l’empresa i l’economia, però també la política i la cultura. En definitiva, una profunda transformació social que ens porti cap una democràcia participativa”.

Les representants europees reunides a Barcelona per fundar la Xarxa de Promoció de l’Economia Social i Solidària, RIPESS, a Europa, són conscients que aquest és el moment de canviar la manera d’entendre l’economia a escala mundial. “Una economia que tingui en comte el benefici de la societat en general i no el d’uns quants en detriment de la majoria”.

http://noumodeleconomic.wordpress.com i www.ripesseu.net