Vam demanar a Georgina Rosell Bellot un resum de la seva recerca entre algunes cooperatives barcelonines; aquesta recerca tenia com a objectius identificar les principals tensions ideològiques que existeixen en el cooperativisme i iniciar les primeres passes cap a la millora de les pràctiques de les cooperatives. Algunes d’aquestes tensions detectades, Rosell les “titula” així: “Cooperativisme amb pocs cooperativistes”, “Les persones al centre però sense cures”, “Intercooperació competitiva” o  “Arrelament desubicat al territori”. Benvinguts siguin la crítica i el debat!

El cooperativisme es relaciona amb les altres economies que busquen unes lògiques alternatives a les de l’economia imperant. Així, quan parlem d’economia social i solidària ens referim a les iniciatives socioeconòmiques que posen la vida de les persones al centre, fent que les necessitats de les persones i l’objectiu social prevalguin per sobre del capital. (1)
La pròpia definició del cooperativisme, les lògiques alternatives en què es basa, els principis cooperatius compartits segons l’Aliança Cooperativa Internacional (2) i el seu origen i història, ens porten a considerar que és important destacar la dimensió ideològica de les cooperatives. Però sempre és possible portar a la pràctica aquests valors ideològics?

Estan a l’ordre del dia les diverses tensions que està experimentant el cooperativisme: en les petites converses del dia a dia, en els mitjans de comunicació alternatius, en xerrades com la de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya on s’utilitzen conceptes conflictius com “la bombolla de l’economia social i solidària”… Tensions que es caracteritzen pel xoc entre els principis ideològics cooperatius i la seva pràctica quotidiana.

S’ha de tenir en compte que el cooperativisme no viu en una illa deserta, conviu en un sistema capitalista i patriarcal, que genera influències externes que també perjudiquen la coherència entre ideologia i pràctica. Tot i això, les tensions de què parlem aquí s’emmarquen en allò que no es veu, en aquells conflictes interns dins les mateixes cooperatives, i que també influeixen en la seva actitud transformadora.

LA RECERCA: DESEMMASCARAR LES TENSIONS INTERNES DEL COOPERATIVISME

La recerca realitzada té l’objectiu d’analitzar les principals tensions ideològiques que existeixen en el cooperativisme a Barcelona i les seves implicacions en la pràctica quotidiana. Acotem el marc de focalització a les cooperatives de la capital catalana i identifiquem les problemàtiques que s’estan vivint per tal d’iniciar les primeres passes cap a la millora de les pràctiques de les cooperatives.

Així doncs, el que es pretén desemmascarar són les tensions ideològiques enteses com aquelles contradiccions en un mateix sistema de creences rellevants per a l’organització, manteniment i legitimació, o bé per al soscavament i deslegitimació, de les relacions de poder que sostenen l’ordre social i que tenen una implicació a la pràctica i la vida social i personal de les persones que en formen part.

És important entendre que l’objectiu de la recerca va agafada de la mà d’idees com la de David Harvey (2014) que expressen com “les contradiccions no són sempre perjudicials, poden constituir una font de canvi social i personal del qual la gent surti molt millor que abans” (p. 19). I que, per tant, desemmascarar tensions, conèixer i tenir consciència dels dilemes que les construeixen, pot portar a conflictes i a processos d’autocrítica que sovint ens generen incomoditats. Però detectar-les i posar-les sobre la taula fomentant el diàleg i la lliure expressió, és el que farà comprendre-les i atendre-les col·lectivament, com a font de millora per seguir el camí cap a ser una veritable alternativa i de transformació del sistema capitalista.

Per aconseguir els objectius de la recerca, es van entrevistar un total d’11 persones, 5 dones i 6 homes, entre 25 i 45 anys, treballadores en una diversitat de cooperatives de Barcelona. De fet, es va tenir en compte entrevistar a cooperatives de diferents àmbits de dedicació, temps d’existència i dimensions. A més d’entrevistar persones amb diversos rols dins de la cooperativa, és a dir, sòcies-treballadores o col·laboradores, treballadores contractades i participants voluntàries.

A través d’una anàlisi qualitativa temàtica i del discurs, es van explorar, en una primera fase, els significats del cooperativisme segons les persones participants. Aquesta base de coneixements permetia saber quin era el punt de partida de cadascuna i, així, poder analitzar les tensions amb rellevància ideològica dins del cooperativisme i quines implicacions tenen a la pràctica quotidiana.

ELS RESULTATS DE LA RECERCA: ELS SIGNIFICATS DEL COOPERATIVISME I LES TENSIONS IDEOLÒGIQUES

Pel que fa a l’anàlisi dels significats del cooperativisme, les persones participants entenen el concepte i el descriuen de manera semblant a la versió oficial i generalitzada: un projecte socioempresarial caracteritzat per uns valors i principis ideològics, que permet ser una resposta a necessitats col·lectives, mitjançant la reapropiació del treball i de les condicions de vida. Els principis generals expressats són la gestió democràtica; la garantia de participació de les persones de la cooperativa, l’horitzontalitat, l’autonomia i l’autogestió. També és una eina per al desenvolupament personal i professional, la intercooperació, l’interès per la comunitat i, a més, amb valors de l’economia feminista. Així doncs, representa una eina que posa les persones al centre i per sobre del capital.

Ara bé, quan es va seguir amb l’anàlisi temàtica del discurs de les participants, es van poder identificar totes aquelles tensions rellevants ideològicament i que no quadren amb les lògiques expressades en els significats. Aquestes són les següents:

Cooperativisme amb pocs cooperativistes, que representa l’expressada falta de cultura cooperativa entre les persones que participen en el cooperativisme, i que tenyeix i promou l’existència de les altres tensions ideològiques.

Democràcia interna irreal que demostra com la gestió democràtica entre els socis de la cooperativa –un dels principis cooperatius– té complicacions a causa de dilemes com si la democràcia és o no compatible amb l’eficiència i la priorització d’aquest valor, i pels rols de poder que s’emmascaren.

Les persones al centre però sense cures, és a dir, són iniciatives que posen les persones al centre però moltes vegades no es deixen espais de cura per les que hi participen, ja que costa encaixar el dilema entre les necessitats individuals o personals i les del projecte col·lectiu.

Reapropiació del treball per l’autoexplotació. El cooperativisme té els seus inicis en el moviment obrer per tal de millorar les seves condicions laborals, personals i de vida. Tot i això, s’ha expressat un consens sobre l’existència de l’autoexplotació, ja que es realitzen exigències personals extremes per tal d’aconseguir el bé del projecte. Serveix d’exemple la dedicació d’una quantitat d’hores abusiva sense un sou just i la falta de moments de desconnexió laboral. És a dir, condicions laborals que no són acceptables. I igualment es reobre el dilema de l’eficiència, pel fet que criteris de benestar laboral i social poden comportar un desavantatge competitiu dins del mercat, la qual cosa fa perdre de vista els principals valors cooperativistes.

Horitzontalitat jerarquitzada, que fa referència en com es desmunta el principi d’horitzontalitat del model d’organització de les cooperatives en el moment que s’expressen els rols de poder dins d’aquestes. S’han expressat rols de poder per desigualtat de coneixements, pels nivells d’implicació, per qüestions de temps o antiguitat dins de la cooperativa, per les diverses posicions (per exemple, com a soci o treballador contractat), per edat i per qüestions de gènere. I s’enceta un debat ple de dilemes sobre els lideratges.

Promoció del feminisme amb desigualtats de gènere. El cooperativisme és un model d’organització del treball que apunta cap a la igualtat de les persones, però, com es comenta, existeixen desigualtats de gènere en la distribució de les tasques internes, i en la conciliació dels temps personal, laboral, comunitari i familiar. És a dir, des del cooperativisme es promou el feminisme cap enfora, però no hi ha tants espais de promoció cap endins de la pròpia organització. A més, s’afegeix el dilema sobre si l’únic que és promou i es vol arribar és a un feminisme de la igualtat (propi de la primera onada del moviment) o anar més enllà, incorporant en els discursos el concepte d’economia feminista, amb una mirada més integral i crítica del sistema capitalista i heteropatriarcal.

Intercooperació competitiva. La intercooperació és un altre principi ideològic poc existent en el cooperativisme. De fet, fins i tot s’expressen dinàmiques competitives entre cooperatives per la preocupació sobre la sostenibilitat econòmica. I s’afegeix la diversitat de significats i la confusió ideològica del que s’entén per intercooperació: és només un intercanvi de targetes, un comprar i vendre serveis entre nosaltres? Això crea una altra tensió ideològica en el moment d’aplicar aquesta lògica cooperativa a la pràctica.

Arrelament desubicat al territori, amb una inexistència d’interès pel territori per part de les cooperatives o l’existència a través d’una mirada més en clau de cooperatives com a consumidores i no com a agents proactius i recursos en, del i per al territori.

Exclusió social per resoldre necessitats col·lectives. El cooperativisme s’entén com una manera de resoldre necessitats col·lectives. Tot i amb això, l’accés a aquesta alternativa socioeconòmica és limitat. Les persones participants expressen que no s’arriba a persones amb risc d’exclusió social. A més, és complicat sortir del cercle d’amistats a l’hora d’integrar més persones a la cooperativa. Per tant, sorgeix la pregunta sobre si s’està fent un cooperativisme per a tothom, per a la transformació social de tota la societat, o només per a qui té un capital social, cultural, de temps i econòmic de base. En aquest sentit, també sorgeixen dilemes que creen tensions entre “cooperativisme amb dinàmiques assistencialistes” o un “cooperativisme amb dinàmiques d’apoderament per a tothom”.

Autogestió subvencionada. Les cooperatives s’han entès com una eina per crear mecanismes d’autogestió, d’autonomia, i per crear les pròpies normes de funcionament, un espai de ciutadania activa i organitzada horitzontalment, tal com mostrava l’anàlisi temàtica dels significats del cooperativisme. Però tot això es dilueix quan s’hi suma l’administració, que és present en el finançament de projectes de vàries cooperatives, ja que sorgeixen conflictes com els rols de poder que arriba a exercir; per exemple, a l’hora de marcar els ritmes, temps i dinàmiques de treball dins dels projectes cooperatius. A més, també hi ha una dependència al suport econòmic institucional i, d’aquesta manera, s’expressen dilemes sobre si l’administració pública ha de ser-hi present o no, i en cas afirmatiu, com ha de ser la seva facilitació o suport. Aquests dilemes plantegen tensions ideològiques, ja històriques, entre cooperativisme des del reformisme o cooperativisme des de l’anarquisme, i el ventall de possibilitats entre les idees contra-oposades.

Ser mercat social sense fer mercat social. Aquest tipus de mercat és una estratègia per crear una circulació econòmica alternativa i coherent amb els valors cooperatius. Però les cooperatives, malgrat ser considerades mercat social pel simple fet de ser cooperativa, moltes vegades no consumeixen o participen dins del mercat social, sinó que ho continuen fent tant individualment com col·lectivament dins del mercat capitalista.

Cooperar és assecar els moviments socials. El cooperativisme sembla ser comprès com un activisme social des del teu propi espai laboral, fet que provoca un buidatge de l’activisme social des del carrer. Tal com expressaven les persones participants, existeix un dilema entre haver prioritzat l’activisme des del fet de treballar en una cooperativa i seguir donant-li importància a l’activisme dels moviments socials, sense que això últim sigui compatible amb el que s’ha prioritzat. Aquests fets creen debats sobre si, quan parlem de cooperativisme, estem prioritzant i promovent només un “activisme laboral” o un “activisme social global”, i en conseqüència si tenim o no pràctiques contradictòries amb les lògiques cooperatives. És, en aquest punt, quan s’afegeix la tensió entre “mobilitzar” o “pacificar” com a objectius i conseqüències del cooperativisme.

Visió compartida però respectant la diversitat. Finalment, també sorgeix el dilema, més enllà de les tensions ideològiques, sobre si el camí és anar cap a una visió compartida i comuna sobre les lògiques cooperativistes o hem de saber gestionar i acollir la diversitat de mirades, perspectives i dinàmiques. En definitiva, si la diversitat d’idees dins del cooperativisme és conflicte o bé enriquiment.

CONCLUSIONS: CONÈIXER, COMPRENDRE I ATENDRE ELS CONFLICTES COL·LECTIVAMENT

Les persones participants han expressat conflictes a l’entorn de: 1) com fer efectiva la democràcia interna, la igualtat entre persones i l’equilibri entre rols de poder i lideratge; 2) les condicions laborals, tot qualificant-les d’autoexplotació; i 3) la priorització de l’eficiència per sobre del benestar personal, fent que sigui complicada la compatibilitat entre les necessitats individuals i les del projecte col·lectiu.
Així doncs, explorar les tensions internes ens aporta una font de coneixement profund sobre els nostres processos i obre les portes a aprendre a gestionar la diversitat i a buscar nous escenaris, noves utopies i nous horitzons. D’aquesta manera, s’ha presentat el primer pas per a un possible procés on puguem parlar sobre les problemàtiques identificades i generar espais de reflexió i construcció col·lectiva per donar-hi resposta.
Cal seguir creant, vivint i lluitant per una alternativa sòlida, allunyada de ser com una bombolla d’aire, d’essència i ideologia diluïda, que si punxes, desapareix. Perquè sabem i és clar i indiscutible que som llambordes, l’alternativa per construir un nou món (3).

Notes

1. Fernàndez, A. i Miró, I. (2016). L’economia social i solidària a Barcelona. Barcelona: La Ciutat Invisible.
2. Harvey, D. (2014). Diecisiete contradicciones y el fin del capitalismo. IAEN: Equador.
3. Idea extreta del lema de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya 2018.