Començaré llistant les tres idees que voldria ressaltar. Primera: les cooperatives de persones consumidores i usuàries tenen una gran història, que coneixem i no cal explicar, però sí recordar per saber qui som i d’on venim. Recordant les primeres cooperatives de consum, podrem identificar-nos i ser fidels al model. Però hem de ser capaços de modernitzar-lo i fer-lo atractiu. Segona: l’actual situació social i econòmica (em nego a parlar de crisi; això no és un a crisi, és un canvi de model) obre unes enormes possibilitats al cooperativisme en general i al cooperativisme de consum en particular. I tercera: existeixen formes de cooperació social innovadores que ens poden estar indicant línies d’actuació per al cooperativisme de consum. El repte és fer proper i atractiu el cooperativisme per tal que es pugui convertir en un referent dins aquestes tendències socials.

Curiós: el capitalisme ens està portant cap a la cooperació…

Considero que, al contrari del que se sol afirmar, és fals assegurar que la crisi pot ser una oportunitat per al cooperativisme. Esta demostrat que l’actual situació no ha significat més activitat cooperativista. Si més no, des d’un punt de vista de generació d’activitat econòmica en forma de cooperatives a Catalunya. Segons un estudi que hem elaborat, el nombre de cooperatives en els darrers tres anys ha disminuït, així com el pes de la facturació de les cooperatives respecte de l’economia catalana

Però siguem positius, en l’actual conjuntura socioeconòmica estan sorgint diferents iniciatives destinades a la recerca de solucions col·lectives que donin resposta a necessitats de les persones no prou cobertes pel mercat, i generalment associades a uns valors emergents. Destaquem tres tendències que poden ser una oportunitat per al cooperativisme de consum:

a) Transformació de les característiques del capitalisme: La creació de coneixement s’està posant en el centre (capitalisme cognitiu). Les noves tendències de gestió promouen moltíssim la col·laboració entre les persones, però els beneficis d’aquesta cooperació es queden a les empreses. Sens dubte, s’està creant riquesa, però aquesta s’està quedant reduïda a les empreses. Cada vegada hi ha més persones conscienciades sobre la possibilitat de crear unes noves relacions laborals en què les persones siguin el veritable centre de l’organització.

b) Moviments emergents basats en la cooperació: Encara que el cooperativisme de consum no està creixent en nombre de cooperatives, avui dia es detecta un creixement d’experiències innovadores basades en la cooperació: grups de consum altament conscienciats sobre diferents temes (ecologisme, salut, proximitat…), persones que col·lectivitzen serveis per accedir en millors condicions (col·lectius amb necessitats especials…), experiències emergents per compartir coneixements a través de les xarxes (llicències Creative Commons, plataformes d’intercanvi de coneixements…).

c) Increment de la consciència col·lectiva: L’aprimament de determinats serveis que defineixen l’estat del benestar, que es consideren necessaris, universals i que han de ser accessibles, obligarà les persones a assumir la responsabilitat col·lectiva i a explorar mecanismes de col·laboració publicoprivada per donar resposta a unes necessitats individuals i socials que segurament no estaran prou cobertes en un futur.

El paper de les persones consumidores i usuàries

En una societat cada vegada més conscienciada per temes ambientals i socials, el paper de les persones consumidores i usuàries es converteix en central. Les persones que adquirim uns béns, o que accedim a un servei, hem de ser les que marquem les condicions amb què volem rebre aquests productes i serveis. Hem de dir si volem que es fabriquin en condicions justes per a les persones treballadores, que els processos d’elaboració siguin respectuosos amb el medi ambient, en quines condicions es comercialitzen, etc. Si m’ho permeteu, hem de passar de la dictadura de l’oferta (on les empreses prenen totes i cada una de les decisions) a un procés de diàleg continu amb els diferents grups d’interès, on les persones consumidores i usuàries han de tenir un paper importantíssim. I aquí hem de ser autocrítics o de nou ens adonarem que l’empresa mercantilista ens avançarà per la dreta i per l’esquerra amb tendències innovadores des del punt de vista de la gestió: les persones tendim a tenir un paper passiu en l’adquisició d’allò que necessitem, ja siguin productes o serveis. Preferim que ens ho donin tot fet i que, a més, sigui el més econòmic possible. I no ens enganyem, això l’empresa tradicional ho sap fer molt bé!

Si volem impulsar un veritable mercat social, hem de posar en el centre d’aquest mercat la veu de les persones consumidores i usuàries. Elles han de ser les que marquin les regles del joc en un procés de diàleg continu amb els proveïdors; només així estarem construint una oferta totalment adaptada a les necessitats de les persones i no a les de les organitzacions que produeixen aquests béns i serveis. Per sort, cada vegada hi ha més experiències que es basen en processos de consum conscient, iniciatives que volen incorporar la veu de les persones consumidores i usuàries en la seva definició.

Què pot oferir el cooperativisme de consum?

Moltes d’aquestes experiències han estat impulsades des del voluntariat i els moviments associatius. No obstant això, estan generant activitat econòmica i és un potencial camp de creixement per a l’emprenedoria col·lectiva i el cooperativisme de consum.

Aquestes experiències, i d’altres que ara mateix estan naixent, o que encara no han nascut, s’han de considerar com una actualització del cooperativisme de consum: avui potser ja no és tan innovador que cooperativitzem el consum de productes alimentaris (que també), però sí el de generació de béns culturals, la prestació de serveis o l’intercanvi de coneixements.

Hem de ser conscients que moltes d’aquestes iniciatives encara són petites, es basen en el voluntarisme de poques persones i tenen un abast limitat. El cooperativisme històric ha de permetre que aquestes experiències passin de ser alternatives i destinades a petites elits de persones conscienciades, a ser presents en altres àmbits de la nostra societat. O dit d’una altra manera, el cooperativisme de consum hauria d’aportar els seus coneixements i la seva fórmula jurídica a aquests moviments per tal de facilitar-ne la consolidació i extensió.

A més, el cooperativisme ha d’aixoplugar i acompanyar aquestes iniciatives per obrir-les a altres sectors socials que no hi entren perquè consideren que són experiències molt alternatives (per exemple persones immigrades, persones de certa edat…).

Què en pot treure el cooperativisme de consum?

Però no ens hem d’apropar a aquestes iniciatives per fagocitar les seves idees i transformar-les en projectes més tradicionals. Ben al contrari, el cooperativisme hauria d’aprendre també d’aquests moviments i incorporar nous debats, noves tendències i noves idees a les experiències de cooperatives de consum històriques.

Crec que hauríem de ser capaços de regenerar el cooperativisme a partir de les aportacions de les noves experiències emergents. Cinc són els aprenentatges que hauria de fer el cooperativisme de consum:

• Dinamisme: en els darrers temps sembla que els moviments socials i determinats grups són més dinàmics que ningú a l’hora de cercar solucions a les necessitats col·lectives. Des del cooperativisme podem pecar de certa immobilitat o lentitud a l’hora de reaccionar davant les demandes socials. I això pot ser perquè ens identifiquem com a projectes consolidats amb poc marge de maniobra si volem continuar existint (no hi veiem negoci), o perquè ens veiem molt petits i considerem que no tenim els recursos suficients (no ens hi veiem capaços). Però hi ha persones que veuen la possibilitat d’iniciar projectes en sectors estratègics que semblen tancats o difícils d’accedir des d’un punt de vista empresarial. Aquest és el cas de la cooperativa Som Energia dedicada a la producció i comercialització d’energia verda.

El projecte esta liderat per un grup de persones que varen veure la necessitat de reproduir aquí experiències d’èxit en d’altres països europeus per promoure la participació de la ciutadania en un canvi de model energètic. En un món on la necessitat energètica és cada vegada més gran i sembla que anem cap al seu encariment, Som energia es vol convertir en una comercialitzadora d’electricitat cent per cent renovable i iniciar els primers projectes propis de producció d’energia. En menys de dos anys ha aconseguit que gairebé 3.000 persones apostin per aquest projecte i li donin suport fent-se sòcies. A més, han iniciat els primers projectes propis de generació d’energia verda impulsats amb la corresponsabilitat de tots els socis (també en la inversió). Es tracta, sens dubte, d’un dels darrers projectes cooperatius més esperançadors, sorgit de la voluntat de cercar noves formes d’accedir a l’energia de forma sostenible i amb un model organitzatiu propi basat en el cooperativisme.

• Actualització: Hem de ser capaços de crear un discurs atractiu per a les noves generacions i moviments socials propers als principis i valors cooperatius. El cooperativisme (i si em permeteu, el de consum encara més) tendeix a tenir un discurs una mica antiquat. No obstant això, el model de cooperativa de consum està més vigent que mai en els nostres dies. Els nous projectes s’han de basar en la definició de noves solucions a les noves demandes de les persones, unes demandes que es van modificant a mesura que canvien els temps. Avui segurament ja no podem parlar de cooperativisme de consum per accedir a productes de primera necessitat en condicions més avantatjoses, ja que petites iniciatives locals no poden competir amb grans multinacionals que controlen els mercats, però sí que podem parlar de canvi de model de consum. Aquest és el cas de les organitzacions de persones consumidores de productes ecobiològics, que recuperen el cooperativisme de consum per adaptar-lo als nous valors de les generacions presents i futures: ecologisme, relació directa amb productors, consum de proximitat…

Una de les iniciatives que s’està mostrant més dinàmica al nostre país és la dels col·lectius de consum agroecològic i conscient. Es tracta de persones que s’agrupen per decidir com volen exercir el seu consum. Es basen en tres principis: l’autogestió, el respecte al medi i la relació directa amb les persones productores dels béns que consumeixen. Segons un estudi realitzat l’any 2010 per la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC), existien més de 130 grups repartits per tot el territori. Segons dades de la Xarxa d’Economia Solidària, el 2012 n’hi ha més de 170…

Les primeres iniciatives van sorgir durant els anys 1980, però en els darrers anys el seu creixement ha estat exponencial. I sempre des d’un respecte total vers els diferents models: existeixen experiències gestionades en forma de cooperativa, altres com a associacions; unes tenen persones alliberades, la majoria no; unes prioritzen productes ecològics, altres de proximitat…

Però totes les iniciatives parteixen d’una voluntat de modificar l’actual model de consum, eliminant intermediaris i empoderant les persones consumidores. Les entitats més dinàmiques d’aquest conjunt s’agrupen en Ecoconsum, que és la coordinadora catalana d’organitzacions de consumidors de productes ecològics.

• Innovació: No ens hem de limitar a un cooperativisme de consum de productes, tenim un ampli camp per descobrir noves maneres de prestar serveis a les persones. En una societat on sembla que cada vegada s’estrenyerà més l’estat del benestar i predominaran més que mai els interessos de les grans corporacions, podem crear alternatives mitjançant projectes col·lectius per donar resposta a les necessitats de les persones. I no hem de caure en el perill de la privatització dels serveis a les persones, sinó que hem de crear alternatives basades en aquestes. Aquest és el cas d’Apindep, una cooperativa sense ànim de lucre i d’iniciativa social, que té com a objectiu la inserció laboral i ocupacional de persones amb discapacitat i/o risc d’exclusió social i laboral.

La cooperativa treballa per aconseguir la inserció laboral dels joves discapacitats per mitjà d’un procés d’autoocupació, inserció laboral en empreses externes i prestació de serveis adients als nois i noies, mitjançant els recursos de la cooperativa. La principal diferència d’Apindep respecte a altres empreses d’inserció és que posa la persona beneficiària en el centre de l’organització i la fa sòcia de la pròpia empresa, permetent que participi en la presa de decisions i en la seva gestió. En aquests moments està composta per 49 socis i dos treballadors externs contractats. Els socis sols poden ser persones discapacitades i els familiars de primer i segon grau. No té ànim de lucre i tots els possibles beneficis s’han de reinvertir en actuacions i serveis de suport al col·lectiu.

• Creativitat: Hem de ser permeables a nous àmbits d’activitat. Potser en el segle XIX no hi havia possible negoci en camps com la cultura, la informàtica, les xarxes socials… però actualment sí. I el cooperativisme de consum no es pot mostrar tancat a noves formes de comunicació i de relació de les persones. Per posar un exemple: el món de la cultura és cada vegada més atractiu per a les persones, però molts dels serveis vénen mediatitzats per grans corporacions mediàtiques o culturals. Les persones podem impulsar un nou model d’accés a la cultura aprofitant les infinites possibilitats de les xarxes (tecnològiques i socials) o bé a partir d’experiències locals d’intercanvi de coneixements.

En aquest cas permeteu-me mostrar algunes experiències que no entenc com no es fan en forma de cooperativa; em refereixo a les iniciatives de compra conjunta a través d’Internet: projectes com Groupalia, Groupon, Letsbonus… on les persones es posen d’acord per aconseguir un millor preu en les seves compres haurien de ser gestionats com a cooperatives de consum!!! I aquí hem estat lents i no hem detectat un espai de futur. Tant de bo sorgeixin iniciatives en aquesta línia, potser iniciant-se en temes de mercat social…

I una iniciativa interessant, la Cooperativa Cultural Rocaguinarda, que ofereix un conjunt d’activitats variades al voltant de les següents àrees d’interès: cooperativisme, com una manera d’entendre l’economia; cultura per la pau, com una forma d’entendre les relacions quotidianes; ecologia i consum responsable, com un camí per al respecte al medi ambient i a la sostenibilitat, i educació i criança, com una llavor de transformació social.

• Ambició: Sense cap tipus de dubte, el que més hem d’aprendre és a tenir ambició. No ens podem conformar amb el que ja som, hem de somiar què voldríem ser i com arribar-hi. Considero que el cooperativisme de consum té un gran present, però podria tenir un futur encara millor si dediquem esforços a idear nous àmbits d’acció i noves activitats que es poden fer de forma col·lectivitzada.

I si somiem?

No costaria gaire imaginar iniciatives com la gestió de serveis públics on les persones defineixen aquells serveis que volen rebre i la manera com els volen rebre. Tenim iniciatives interessants de territoris que decideixen els pressupostos i les actuacions de forma participada (consells de poble…). O bé cooperativitzar la prestació de serveis bàsics: alguns ajuntaments estan fent esforços per gestionar els serveis bàsics (aigua, llum…) de forma cooperativa. I també accedir a l’habitatge des d’un punt de vista no especulatiu i accessible en funció de les necessitats canviants de les persones. Existeixen experiències interessants com les cooperatives de cessió d’ús… Finalment, n’esmento encara un altre: les finances basades en criteris ètics, com a model d’accés al finançament per a l’economia real i productiva.

Tenim feina!!! en els propers anys s’obre un ampli camp d’actuació per detectar, ajudar i enfortir noves experiències de consum autogestionades, i per consolidar les ja existents.