La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha iniciat una ronda de converses amb els responsables d’economia social dels partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya per donar a conèixer el posicionament de les cooperatives de treball davant el nou projecte de llei, actualment en fase de tràmit parlamentari. Els representants dels partits han acollit favorablement les propostes de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya que recullen les aportacions de les empreses federades.

Una llei nova, no una reforma

Ja fa molts anys que la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya defensa la necessitat de disposar d’una nova llei de cooperatives que resolgui les mancances detectades en la llei vigent i s’adapti millor als canvis socials i econòmics que vivim. Però una cosa és elaborar una nova llei i una altra reciclar la llei vigent, del 2002, tal com entenem que s’ha fet amb el que ara és ja el projecte de llei de cooperatives presentat al Parlament per al seu debat i eventual aprovació.

Una llei nova hauria exigit debatre entre tots i des del principi solucions també noves i creatives als reptes que té plantejats el cooperativisme d’avui, i això demanava un procés participatiu ampli i assossegat, portat a terme en el moment oportú. No ha estat així. La Direcció General d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom sempre ha marcat el ritme a les federacions. Es va limitar a fer-nos arribar el seu avantprojecte de llei a l’abril del 2013, perquè en tan sols quinze dies les federacions hi féssim les esmenes que consideréssim oportunes. Naturalment, complir amb aquest termini, que a més coincidia amb Setmana Santa, era del tot impossible i, finalment, es va prorrogar primer a un mes i, finalment, a dos mesos. En qualsevol cas, un temps insuficient per fer en bones condicions un procés de reflexió i debat entre les nostres cooperatives.

Per acabar-ho d’adobar, el moment triat per a la reforma legal s’esqueia de ple enmig del procés de fusió de les federacions de cooperatives, un procés propugnat per la mateixa Direcció General. Aquest procés podia desembocar en una reconfiguració del moviment cooperatiu català que, inevitablement, la normativa que en aquells moments se’ns presentava havia de reflectir. Per tant, hauria calgut esperar que aquest procés s’acabés en comptes de fer-lo coincidir amb l’elaboració o la modificació de la llei.

Per tot plegat, la Federació, després d’un accelerat procés intern de debat entre les cooperatives, va decidir presentar un seguit d’al·legacions a l’avantprojecte. La primera era una esmena a la totalitat per les tres raons esmentades, és a dir, perquè volíem una nova llei, no pas una reforma; perquè consideràvem que el procés no s’havia gestionat de manera participativa, i perquè, abans de parlar de la llei, calia acabar el procés de fusió de les federacions.

Preveient que la nostra esmena a la totalitat no prosperaria, tal com va ser, la vam acompanyar d’una vintena d’esmenes parcials. Entre aquestes esmenes n’hi havia de tècniques i d’altres de naturalesa més política. S’ha de dir que la Direcció General va acceptar la gran majoria de les esmenes tècniques i també algunes de caràcter polític, com ara restituir de la llei vigent el poder de vot dels socis col·laboradors del 49% al 40%, així com l’obligatorietat d’auditar el balanç de transformació en el supòsit de transformació de la cooperativa en una altra persona jurídica per tal d’oferir totes les garanties tant als socis com a tercers.

Lamentablement, però, fins ara d’altres esmenes substancials no s’han tingut en compte. La Direcció General les ha ignorades, com ha fet també amb moltes de les esmenes contingudes en el dictamen emès pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), la majoria en la mateixa línia que les nostres.

En aquests moments, les nostres discrepàncies sobre el projecte de llei es concentren en quatre àmbits: la constitució de cooperatives, la gestió, el finançament i les persones sòcies.

Regular millor la constitució de la cooperativa

Comencem pel primer àmbit. Què ens preocupa sobre la constitució de cooperatives? Doncs, en primer lloc, entenem que el mínim de persones físiques necessari per constituir una cooperativa de primer grau ha de seguir sent de tres persones, el mateix mínim de socis que la llei demana per constituir una associació. Altra cosa és que puguem establir un termini provisional que podria ser de cinc anys per arribar a tres socis i que, per tant, la llei admetés la constitució d’una cooperativa per dues persones i que aquestes tinguessin cinc anys per poder incorporar, almenys, una tercera persona a la cooperativa. Així ho vam demanar a les al·legacions i això mateix proposa el CTESC en el seu dictamen, però la Direcció General no ens ha fet cas.

En segon lloc, ens preocupa que no s’hagi alleugerit prou la complexitat del procés de confecció dels estatuts. El model d’estatuts segueix sent massa complex per als socis fundadors; caldria simplificar més el contingut mínim que la llei exigeix per constituir la cooperativa. Ens preocupa també que el Registre de Cooperatives segueixi sent poc àgil en el seu dia a dia; per això proposàvem i proposem que la nova llei permeti als socis fundadors de prosseguir amb el procés de constitució mentre el Registre encara no s’hagi pronunciat. En el mateix sentit, celebrem que es reguli l’anomenat “model exprés” per constituir certes cooperatives, però advertim que aquest avenç servirà de poc si no augmenta l’agilitat del Registre en el moment d’avaluar la proposta de denominació de la cooperativa.

Regular millor la gestió de la cooperativa

El segon àmbit on continuem mantenint diferències significatives respecte a l’actual projecte de llei és el de la gestió.

Primer de tot, ens oposem a la introducció de l’administrador únic perquè entenem que és una figura aliena a la cultura cooperativa. Aquesta cultura es basa en la implicació dels socis i en òrgans de caràcter col·legiat; l’administrador únic representa tot el contrari. D’altra banda, no aporta cap millora respecte al Consell Rector, el qual, a més pot ser de dues persones si al final s’aprovés rebaixar a dues el mínim de persones sòcies d’una cooperativa.

Segon, ens alarma l’ambigüitat del projecte referida al procés d’elecció de membres del Consell Rector que no siguin socis de la cooperativa, tal com preveu aquest projecte. Qui els nomenarà? Els membres socis del Consell Rector o l’Assemblea General? Al nostre entendre, qualsevol membre del Consell Rector ha de ser elegit per l’Assemblea; altrament estaríem vulnerant el principi de gestió democràtica de la cooperativa per part de les persones sòcies.

Tercer, mantenim discrepàncies sobre quin ha de ser l’òrgan sancionador de les possibles faltes comeses eventualment per una persona sòcia. Acceptem que si la falta té un caràcter lleu no calgui una reunió del Consell Rector per examinar els fets i, si escau, imposar la sanció, sinó que aquest pugui delegar la seva facultat sancionadora, però aquesta delegació no pot produir-se en les faltes greus i molt greus, que han de seguir sent estudiades i, si escau, imposades pel Consell Rector. De la mateixa manera, no compartim que la durada dels càrrecs dels socis elegits per formar el Comitè de Recursos sigui indefinida, ni tampoc que es prohibeixi que els seus membres puguin mantenir una relació laboral amb la cooperativa.

Per últim, creiem que cal reforçar les garanties al dret d’informació del soci quan la cooperativa utilitzi el seu web per informar. Cal instituir un mecanisme que asseguri la confirmació de la recepció de les convocatòries i les informacions que concerneixen al soci. També ens preocupa que determinats actes de la cooperativa que li comporten obligacions, com ara l’admissió de capital voluntari, hagin estat retirats de la llista d’assumptes que inexcusablement ha d’aprovar l’Assemblea General. En canvi, considerem viable i necessari simplificar altres actes avui obligatoris per part de l’Assemblea a fi de facilitar el funcionament de la cooperativa.

Regular millor el finançament

El tercer àmbit on mantenim serioses discrepàncies és el del finançament. En aquest tema, ens oposem a la reducció de la dotació dels fons de reserva, del Fons de Reserva Obligatòria, que es vol que passi del 30% vigent al 15%, i sobretot del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives, que es vol reduir també a la meitat, de manera que representaria tan sols un 5%, una xifra irrisòria per poder dur a terme les accions que es deriven d’aplicar els principis cooperatius: la formació, educació i promoció del cooperativisme (quart principi), la cooperació entre cooperatives (sisè principi) i l’interès per la comunitat (setè principi).

Així mateix, rebutgem que, en cas de liquidació de la societat, les persones sòcies puguin repartir-se fins al 50% d’aquells fons. Recordem que és precisament una dotació significativa d’ambdós dos fons (FRO i FEPC), tal com estipula la llei vigent, juntament amb la seva irrepartibilitat i traspàs al moviment cooperatiu en el moment de dissolució, allò que justifica també els beneficis fiscals a les cooperatives.

Ens oposem també que es vulgui modificar l’actual destinació d’aquells havers socials, en cas de dissolució. Si fins ara la cooperativa que es liquidava els havien de transferir a la federació de la seva branca, el projecte presentat obre la possibilitat de traspassar-los a una cooperativa en particular. No hi estem d’acord. Entenem que aquests fons han d’anar inexcusablement a les entitats representatives del cooperativisme i que aquestes els han d’orientar a la promoció del moviment cooperatiu.

Regular millor les persones sòcies

Finalment, pensem que cal millorar la regulació dels socis col·laboradors. Amb el projecte actual, hi pot haver quatre tipus de socis col·laboradors: el que té vot a la cooperativa i el que no en té, el que va a resultats i el que percep un interès fix per la seva aportació econòmica, si és el cas. Defensem que tot soci col·laborador s’ha d’implicar en la cooperativa i, per tant, tenir dret a vot; si no, estaríem davant un tipus de relació externa a l’empresa, la d’algú que es limita a concedir un crèdit a la cooperativa.

Per acabar, el darrer àmbit en què mantenim diferències respecte al projecte és el de les persones sòcies. Incorporades ja la majoria de les millores que vam aportar sobre aquest particular mitjançant les al·legacions, resta encara definir millor la nova figura del soci temporal. Entenem que aquesta nova figura ha de tenir com a funció facilitar que la cooperativa pugui desenvolupar activitats de caràcter estacional. Apostem, a més, perquè es reguli una nova figura cooperativa, d’èxit a França des de fa vint anys i ja incorporada a la llei andalusa de cooperatives, que és la Cooperativa d’Activitats Emprenedores (CAE), que ajudaria a incubar i accelerar projectes empresarials.

Per tots totes aquestes raons, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya estem negociant una millora substancial del projecte amb els diferents grups del Parlament de Catalunya. Necessitem que aquest projecte no traspassi, com fa encara aquest projecte, cap de les línies vermelles que conformen el perímetre del que ens fa ser cooperatives i no pas una altra cosa. Confiem que serà així i que, al final, aquesta també podrà ser la nostra llei. Necessitem una bona llei de cooperatives, que només pot ser aquella que combini donar més capacitat d’adaptació i més possibilitats de desenvolupament a les cooperatives catalanes amb la preservació, i fins i tot, l’aprofundiment dels valors i principis cooperatius, que és el que ens està fent ser ja empreses més perdurables en el temps, tan o més eficients que les empreses mercantils i clarament més útils als socis i a la societat en el seu conjunt.