Sota la premissa de la unió fa la força, algunes cooperatives decideixen agrupar-se per afrontar nous reptes o superar junts les adversitats. Hem reunit en una taula rodona representants de quatre grups cooperatius perquè reflexionin plegats sobre les possibilitats que s’obren quan les cooperatives comencen a treballar juntes: Miquel Àngel Carreto i Arnau Vilaseca, de la Xarxa Gedi; Blai Garcia, d’Uni.co; Jordi Via, del grup ECOS, i Iñaki González, del grup Clade.

Quan i per què vau decidir crear un grup cooperatiu? Quina figura jurídica adopta el vostre grup?

Miquel Àngel Carreto: La Xarxa Gedi és un grup cooperatiu compost per 11 nodes. És una cooperativa de segon grau que es va constituir fa dos anys. Hi treballen unes 450 persones. Alguns d’aquests nodes tenen NIF propi i d’altres no. La cooperativa mare, Gedi, neix el 1995, i a partir d’emprenedors de la mateixa cooperativa Gedi sorgeixen diferents iniciatives, entre elles Esport 6, Frescoop o Actua. Cada una d’aquestes sectoritzacions són nodes.

Sempre s’ha crescut a través d’emprenedors interns, però des de fa dos o tres anys s’han adherit a la xarxa dues cooperatives de treball que ja estaven creades: Project-Haus, una cooperativa de treball que es dedica a temes d’enginyeria, i AEMA, que es dedica als serveis a les persones.

Blai Garcia: Uni.co es constitueix el maig de 2011. Som una cooperativa de segon grau que té per objectius agrupar serveis i oferir serveis i productes agrupats als nostres clients. El grup el constitueixen 9 cooperatives de treball i sorgeix com una iniciativa de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya perquè les cooperatives es coneguin i facin intercooperació. Les cooperatives que ens reunim anem més enllà i decidim muntar una cooperativa de segon grau. Ens vam constituir amb 9 cooperatives i ara ja en som 11. Totes som cooperatives de treball.

Estem centrats en tres sectors bàsicament: eficiència energètica i energies renovables; sector dels industrials (llum, gas i aigua, tant domèstica com industrial), i el sector TIC en temes de hardware i software.

L’objectiu d’ajuntar-nos va ser poder fer projectes més grans conjuntament i poder presentar-nos a clients més grans. A l’horitzó, hi ha moltes coses: traspassar-nos treballadors, fusions, però encara queda molt lluny, tot això.

Jordi Via:El grup ECOS neix de la comissió d’intercooperació de la Xarxa d’Economia Solidària i es va constituir el setembre de 2011 amb dos grans objectius: fer visible una proposta de prestació de serveis a persones, empreses, entitats i institucions ja consolidada dins de l’economia solidària, i millorar la viabilitat socioeconòmica de les cooperatives i entitats que en formen part. Junts ens podem imaginar coses, propostes que difícilment les podem fer sols. De fet, fer un grup és un exercici de sentit comú. El grup el constituïm 10 cooperatives que estan gestionades per 102 llocs de treball, amb un volum de negoci de sis milions i mig d’euros i que incorpora també, i això és un element singular, 7.000 persones com a sòcies de consum. El ventall d’activitats de serveis va des de serveis de comunicació, serveis informàtics, consultoria social, consultoria organitzativa estratègica, assegurances, missatgeria, neteja, autogestió de la salut…

Iñaki González: El grup Clade neix l’any 2004 a partir de la inquietud de les 6 empreses fundadores del grup, les quals representaven diferents sectors d’activitat i que entenien que el treball conjunt (la intercooperació) les ajudava a donar resposta als reptes que cadascuna d’elles havia de fer front, alhora que també manifestaven la voluntat de difondre un model d’actuació empresarial eficient i basat en les persones: el cooperativisme.

El grup Clade és una cooperativa de segon grau formada actualment per 11 socis. Treballem en els següents sectors d’activitat: agroalimentari, cultura i comunicació, immobiliari, educació, atenció a les persones, medi ambient i R+D / biotecnologia. El grup va néixer amb la ferma voluntat de mantenir un diàleg permanent amb les administracions i el teixit econòmic, buscant incrementar la notorietat dels membres i, per extensió, del model empresarial cooperatiu.

Quins requisits es necessiten per formar part del grup?

M.À.C.: Els requisits per formar part de la Xarxa Gedi els estem construint. Xarxa Gedi no vol créixer orgànicament, sinó a través d’iniciatives o nodes, en xarxa. Encara ens trobem en el punt de decidir com volem que sigui la xarxa. Sabem que volem ser petits i grans alhora, sabem que volem ser multisectorials, sabem que volem compartir algunes coses: solvència tècnica, solvència econòmica, una caixa única, mobilitat dels treballadors…, però tot això encara s’està construint. Arnau Vilaseca: I el factor bàsic és la promoció del cooperativisme, tot i que ser cooperativa no és condició sine qua non per entrar a la Xarxa Gedi.

B.G.: Per entrar a Uni.co, només cal demanar-ho i que la resta dels socis ho acceptin. Amb aquestes dues cooperatives que ara han entrat hem treballat junts i hem vist les sinergies, les fòbies i les fílies. Com diu el David, el president, nosaltres tenim una màquina de calor, i si notem calor llavors funcionem. I amb aquests dos futurs socis hem notat calor.

J.V.: Per pertànyer al grup ECOS, cal ser soci de la XES i de Coop57, fer balanç social i, molt important, que abans de formar part del grup, la resta de socis coneguin quina és la realitat socioempresarial i economicofinancera de cada projecte.

I.G.: Els requisits per entrar a Clade són, primerament, que siguin cooperatives (de treball associat, consum, agràries, d’estalvis i altres), societats laborals, mútues i, d’una manera excepcional, altres formes jurídiques. En segon lloc, els membres han de compartir plenament els objectius i valors del grup. I un model d’actuació empresarial orientat al creixement, la solvència econòmica, la solidesa d’un pla estratègic i un clar model de participació i governança de la seva organització basada en els principis cooperatius.

Què compartiu les entitats del grup: feu compres conjuntes, gestió conjunta, teniu línies de negoci compartides…?

M.À.C.: No hi ha res definit i partim de la realitat que es va construint. La idea és oferir els nostres productes i serveis per al consum intern, és a dir, proveir-nos entre nosaltres, entre els nodes; evidentment, de cara enfora, el grup també ofereix serveis concrets o més integrals. Nosaltres tenim moltes necessitats, hem de generar un creixement en xarxa més que un creixement orgànic.

A.V.: Per exemple, un centre de menors. Què necessites? Una cuina, una bona gestió alimentària… Frescoop porta la cuina i fa la compra d’aliments; la part educativa la porta Gedi; del manteniment, se n’encarrega Project-Haus; de l’oci i el lleure, Esport6. Si Frescoop comença a gestionar diversos serveis de la mateixa xarxa, comença a generar solvència econòmica i solvència tècnica. I això fa que després pugui sortir a l’exterior. La idea és créixer primer endins i després anar cap enfora. I un altre intercanvi interessant és la caixa única.

M.À.C.: Sobre la qüestió de la caixa única, ens plantegem fer balanç consolidat: poso el meu balanç, el consolidem i, d’alguna manera, quan tu cobres, primer paguem les nòmines de tots; si un node va malament i l’altre va bé, compensem. Seria compartir el risc econòmic i no solament el tècnic.

B.G.: Uni.co comparteix un projecte. Aquest projecte és una imatge. Nosaltres, quan donem la cara, donem la cara per Uni.co. Compartim riscos i esperem compartir beneficis. I quan dic beneficis, em refereixo a treball, perquè bàsicament el que hem fet és una aposta per seguir treballant i aconseguir reptes més interessants al nostre dia a dia professional. I en el camí ja ens estem trobant amb temes de solidaritat. Quatre de les cooperatives que formen part d’Uni.co som sòcies de Coop57. Nosaltres no fem el balanç social, però ja hi ha molts dels nostres associats que en fan; crec que serà un pas natural cap a aquest camí. A nosaltres bàsicament ens uneix això: les ganes de fer coses diferents i d’anar més enllà del que estàvem fent en el dia a dia.

J. V.:En primer lloc, compartim la pertinença explícita a l’economia solidària, que no és poc, i estem començant a compartir imatge de marca. En segon lloc, estem començant a desplegar serveis compartits. El primer gran servei compartit és el local del carrer Casp, 43, de Barcelona. Al local, hi hem vingut 8 de les 10 cooperatives del grup ECOS (totes, excepte Trèvol i COS). Compartir local té efectes positius des de tots els punts de vista: s’ha incrementat la comunicació entre nosaltres, hem disminuït costos i compartim la il·lusió d’estar junts. Altres serveis que s’estan començant a apuntar són compartir serveis de comunicació, serveis informàtics i serveis administratius. Fa molt poquet que estem en marxa, però dins del pla de treball de 2012 aquests aspectes estan apuntats.

En tercer lloc, estem començant a desenvolupar conjuntament el que té a veure amb prestació de serveis a tercers. El projecte LabCoop és el que tenim més avançat; es tracta d’un projecte d’innovació i emprenedoria social cooperativa. Considerem que hem d’acollir projectes d’emprenedoria social i acompanyar-los. Volem crear dispositius facilitadors perquè s’emprengui des del punt de vista social i col·lectiu.

I.G.: Treballem conjuntament les àrees següents: la comunicació, el finançament, la innovació, la sostenibilitat i el desenvolupament de nous projectes de negoci. Per tant, sí que es donen actuacions de compres conjuntes, però sobretot compartim la definició de polítiques comunes molt alineades amb els objectius estratègics del grup i les seves empreses sòcies.

A dia d’avui, no tenim línies de negoci compartides, però treballem amb models compartits en algunes àrees, com els plans estratègics, els quadres de comandament, el model de gestió del talent, etc.

Com es coordina el grup? Hi ha alguna entitat cap?

M.À.C.: Amb la incorporació d’entitats externes a Gedi, s’ha constituït una taula permanent amb aquelles entitats que tenen NIF propi. En formen part els gerents de Gedi, Frescoop, Project-Haus, Gd’ai i AEMA, que és la permanent. Aquesta coordinadora recull el camí que anem traçant i dissenya tot el procés. Estem en un procés de construcció.

B.G.: Nosaltres ens hem dotat d’una estructura que coordina. Tenim un Consell Rector format per tres representants de tres empreses del grup i d’un gerent, que sóc jo, que no sóc de cap cooperativa del grup; sóc soci de la cooperativa de segon grau. Qui lidera el grup és el Consell Rector i la figura del president, que és triat pels representants de les cooperatives. Tenim dos tipus de reunions: fem plenaris “empresarials”, en què vénen els presidents i gerents de les cooperatives, i reunions tècniques, en què vénen els enginyers, els instal·ladors o els informàtics encarregats de determinats projectes. Coordinant-ho tot, hi ha el gerent, que a més fa tasques comercials.

La tasca comercial la fem en xarxa. Cada cooperativa sòcia fa promoció del grup, perquè això permet millorar la imatge i atraure i fidelitzar els seus clients. I quan parlo de lideratge, jo crec que hi ha un lideratge natural, que és el de les cooperatives que estan al Consell Rector.

J.V.: El grup ECOS ens hem dotat d’un òrgan de gestió entre assemblees que és el Comitè de Direcció, format per les tres cooperatives del Consell Rector i altres tres cooperatives, amb caràcter rotatori. Totes les cooperatives han de passar pel Comitè de Direcció en intervals de dos anys. Simultàniament a aquest Comitè de Direcció, tenim dos àmbits de treball estables: la coordinació tecnicoadministrativa i la coordinació general, però que fonamentalment fa funcions d’extensió del grup. Finalment, tenim grups de treball específics.

Pel que fa a determinats lideratges, en la fase prèvia a la constitució, de les 10 cooperatives que hem format el grup 3 o 4 van estar jugant un paper motor. En la fase actual, amb el grup constituït, hi ha molta més implicació de totes les cooperatives. Per tant, podem dir que el protagonisme de les cooperatives està considerablement compartit.

I.G.: L’òrgan sobirà del grup Clade és l’Assemblea General, que delega les atribucions de gestió a un Consell Rector format pels directors generals de les societats membres, que encomana la gestió operativa a un director del grup. La cooperativa o empresa que s’hi incorpora participa en el Consell Rector del grup; per tant, tots els membres socis del grup formen part del Consell Rector; totes les empreses del grup som sòcies amb la mateixa participació i nivell de compromís.

Existeixen dins del grup mecanismes per ajudar les entitats més febles?

M.À.C.: En tenim exemples. Jo sóc soci de Gedi i gerent d’Actua perquè en un moment donat Actua entra en crisi econòmica i organitzativa i es planteja el relleu de l’equip de gerència. Ens trobem amb una cooperativa en situació de pèrdues i gairebé de tancament, i Gedi el que fa és establir un acord de col·laboració: cedeix la seva solvència a canvi d’estar al Consell Rector d’Actua, hi posa un gerent i fa un pla de viabilitat de dos o tres anys. Es podia haver fet una absorció i liquidar Actua: agafar els treballadors i socis d’Actua, agafar el seu volum de negoci, liquidar els deutes i tancar la cooperativa, però d’aquesta manera es manté la identitat d’Actua i els seus principis organitzatius.

B.G.: Ara fa un any que estem junts. No hi ha mecanismes establerts per ajudar les cooperatives. El que fem és donar més flexibilitat a l’hora de complir amb les obligacions envers el grup i també oferim un suport més actiu des de l’estructura d’Uni.co, sempre respectant la independència de cada soci.

Jordi Via: ECOS estem començant. Sí que hi ha un compromís per atendre determinades situacions de les cooperatives, però més enllà del compromís genèric no hi ha cap proposta concreta.

I.G.: Un dels objectius del grup sempre ha estat donar suport als socis, i quan es detecten necessitats es posen en marxa els mecanismes de suport, acompanyament i solidaritat per ajudar l’empresa que ho demana.

Com es resol la qüestió de la competència, si n’hi ha, dins de les mateixes entitats del grup?

M.À.C.: Es resol arribant a pactes en funció del territori, del tipus de projecte, de la capacitat dels emprenedors…, entenent que si creix el volum de negoci d’un dels membres del grup, tota la xarxa se’n beneficia.

B.G.: Tenim un reglament definit que ho delimita. El primer punt del reglament diu: “Parlem entre nosaltres per polir les diferències”.

J.V.: Considerem que la competència que hi ha entre determinades cooperatives s’ha de resoldre a partir d’un treball propi entre elles. Jo sóc del parer que la competència entre cooperatives del grup ha d’anar evolucionant cap a la complementarietat en la prestació de serveis dins d’un mateix sector d’activitat.

I.G.: D’entrada, el full de ruta de les actuacions del grup ve definit en un pla estratègic que s’aprova per consens i que ja ens dóna un primer nivell de cohesió. En segon lloc, la nostra naturalesa multisectorial fa que no deleguem en el grup sobirania en l’àmbit dels negocis, cosa que elimina les qüestions de competència. Però, evidentment, com passa a totes les cases, no sempre hi ha uniformitat en tots els temes. És en aquestes situacions quan posem en pràctica algunes de les premisses bàsiques del grup cooperatiu: la confiança, la transparència i uns valors.

En grans línies, quins són els principals avantatges de formar part d’un grup cooperatiu?

M.À.C.: Primer: som grans i petits alhora, mantenim la identitat individual sent conscients que compartim un “cognom” que ens reforça. Guanyem en capacitat d’adaptar-nos a les necessitats del mercat. Segon: compartim les solvències (segons el grau d’acord, pot ser una transferència radical o senzillament la creació de grups de treball). Tercer: presentem projectes integrals: de disseny, de construcció, de gestió… Quart: esdevenim un pol d’atracció. El creixement en xarxa sense perdre identitat és atractiu per a moltes organitzacions petites.

B.G.: Guanyem sobretot capacitat per oferir serveis i productes nous als nostres clients, i també oferim un servei integral i claus en mà. Se’ns obren noves línies de negoci i la possibilitat de crear algun projecte diferent.

J.V.: Hi ha una visió compartida per tot el grup, que és que junts podem fer coses que cada cooperativa pel seu compte no podria fer. En el cas del grup ECOS, hi ha clars avantatges des de dos punts de vista: d’una banda, fem visibles una oferta de serveis des de l’economia solidària, els quals permeten millorar la nostra viabilitat socioempresarial; de l’altra, compartim local.

I.G.: Ens permet donar visibilitat als nostres projectes empresarials i crear una marca reconeguda que, alhora, ens posiciona davant dels mitjans de comunicació com a empreses de referència. A més, es genera un entorn favorable per al creixement amb trobades mensuals dels directors generals i acompanyant les empreses del grup en projectes interns o amb tercers. Hi ha molts altres avantatges. Per exemple, a través de Clade Desenvolupament s’ha impulsat el projecte SICOOP (fons d’inversió cooperatiu amb un capital de 14,5 milions d’euros) i el projecte FACTOR HABAST (habitatge social de lloguer).

Com es manté l’equilibri entre l’autonomia de cada cooperativa i el grup?

M.À.C.: Sempre hi ha tensió; són dues forces que s’han d’anar equilibrant, però la màxima seria: “pensaglobalment i actua localment”. També és important deslocalitzar el poder, o millor, empoderar les persones perquè esdevinguin protagonistes del seu futur. Si concentrem el poder, s’han de construir estructures que el justifiquin; per tant, aplanem organigrames i simplifiquem processos.

B.G.: El grup decideix allò que els socis volen decidir; per tant, ells mateixos decideixen fins a on es volen comprometre.

J.V.: Formar part d’un grup cooperatiu sempre vol dir, d’alguna manera, estar disposat a cedir una determinada sobirania. El grup es va consolidant a mesura que es desenvolupa; per tant, a mesura que desplega serveis compartits i desplega –i aquesta és la nostra voluntat– serveis a tercers que prestem conjuntament.

I.G.: En el nostre model de grup, les empreses mantenen la seva autonomia i independència estratègica, però compartim allò que abans lliurement hem decidit entre tots els socis i que ve marcat en el nostre pla estratègic.

Us plantegeu la cooperació amb altres grups cooperatius?

M.À.C.: I tant. S’han d’obrir portes, tot i que en realitat són processos més complicats per l’evident xoc de cultures organitzacionals. S’ha de començar amb coses petites i tangibles que generin processos de construcció conjunta. No és fàcil.

B.G.: Ja ho estem fent: per a nosaltres és una manera de fer natural.

J. V.:Les consideracions que ens han portat a constituir ECOS ja ens han dut també a acords amb altres grups cooperatius. Tenim un primer exemple, que és un acord de col·laboració amb Uni.co. Els acords sempre es fan amb dos objectius: reforçar l’economia social i solidària fent-la visible, i incrementar el volum de vendes i, per tant, millorar la viabilitat socioempresarial de les cooperatives del grup.

I.G.: Mantenim contactes amb altres grups cooperatius de l’Estat espanyol i amb altres plataformes d’intercooperació cooperativa. Sempre estem oberts a treballar conjuntament en objectius compartits. La intercooperació ens dóna més força.

Veieu el grup cooperatiu com un pas previ a una integració més forta (fusió) entre les cooperatives que en formen part?

M.À.C.: No. La fusió és una opció empresarial, però n’hi ha d’altres. Nosaltres optem pel creixement en xarxa: volem ser petits i grans alhora, polivalents i amb una mínima estructura de suport o sense.

B.G.: Podria ser, però no ha de ser necessàriament així; el temps dirà. Entre les cooperatives que són del mateix sector podria ser, però entre les cooperatives que són de sectors diferents és més difícil.

J.V.: No necessàriament, però si dues cooperatives es volen fusionar hi han de tendir sense que comporti passar per un grup cooperatiu.

I.G.: Mai no hem definit aquest objectiu dins del grup, però no vol dir que no impulsem processos de concentració empresarial. Tothom sap que un projecte com SUARA neix de la fusió entre dues empreses del grup Clade amb una tercera cooperativa. Aquesta és la nostra línia: apostem fort pel creixement i impulsem projectes líders en cada sector d’activitat amb el model d’empresa cooperativa.