Davant un sistema financer convencional que no ha estat capaç de funcionar amb transparència ni solvència, existeix una realitat de finances cooperatives que fa molts anys que treballa amb valors ètics i que té arrels sòlides arreu del món i també a Catalunya. L’actual context, en què les caixes d’estalvi han perdut l’essència original i la gran banca no pot amagar més les seves males pràctiques, és una bona oportunitat per al sector per convertir-se en una alternativa cada cop més majoritària. Aquesta va ser una de les reflexions que es van poder debatre en la jornada Financoop 2012, que el passat 8 de juny va aplegar persones i entitats representants de l’economia social entorn del lema “Finances cooperatives per a un món millor”.

Durant els últims cinc anys el llenguatge financer s’ha popularitzat molt a casa nostra, sobretot gràcies a les notícies a l’entorn de bancs i caixes, que no han parat d’ocupar minuts dels telenotícies i primeres pàgines dels diaris. Gran part d’aquesta informació, però, ha tingut a veure amb les males pràctiques del sistema bancari convencional: Lehman Brothers, hipoteques subprime, productes tòxics, l’escàndol de les participacions preferents… Tot això forma part del que podríem incloure en una mena de diccionari de la crisi del sistema financer dels últims temps.

A l’Estat espanyol, aquest terratrèmol ha modificat completament el mapa d’entitats financeres tal com l’enteníem fins avui. D’una banda, s’ha dut a terme un procés de bancarització de les caixes d’estalvi que ha acabat de liquidar el poc sentit social que encara mantenien i, de l’altra, el nombre total d’entitats s’ha reduït notablement arran dels processos de fusió i absorció. L’exemple paradigmàtic d’aquest fenomen ha estat el rescat amb recursos públics de Bankia, conglomerat bancari format a partir de la fusió de Caja de Madrid, Bancaixa –dues de les entitats més exposades a l’esclat de la bombolla immobiliària– i cinc altres caixes d’estalvi més petites (Caixa Laietana i també les caixes de Canàries, La Rioja, Àvila i Segòvia).

Finalment, el passat mes de juny es va acabar de concretar el que ja feia temps que s’intuïa: el rescat del sistema bancari espanyol per part de l’Eurogrup, que ha calculat que es necessiten uns 62.000 milions d’euros per sanejar les entitats més afectades per la mala gestió.

Davant de tot això, hi ha les finances cooperatives, que ja existien molt abans de la crisi i que, mentre algunes caixes d’estalvi són rescatades o desapareixen, continuen exercint la seva activitat amb transparència, democràcia i arrelament al territori. D’altra banda, en aquells països on el sector de les finances cooperatives és més sòlid, s’ha demostrat que el sistema ha estat més estable i ha resistit millor les turbulències dels mercats financers desregularitzats.

“L’economia cooperativa manté un equilibri entre la propietat de l’economia i el seu control, cosa que no passa amb l’economia globalitzada, ja que pot dominar part de l’economia sense posseir-la, utilitzant instruments com ara el deute”, explica Bruno Roelants, secretari general de l’Organització Internacional de Cooperatives de Producció Industrial, Artesanal i de Serveis (CICOPA).

En el llibre El capital i la trampa del deute, Roelants detalla com els sectors econòmics d’alguns estats han fet fallida per la seva relació amb l’economia especulativa, mentre que gran part de la responsabilitat que explica la resistència de l’economia cooperativa es deu a la seva vinculació amb l’economia real. I és que arreu del món funcionen cooperatives i altres entitats que, malgrat la recessió econòmica, han continuat donant crèdit i serveis financers a les empreses i persones associades.

Finances cooperatives: qui és qui

A Catalunya operen tota una sèrie d’entitats de finançament que estan constituïdes com a cooperatives formalment, o bé no ho són, però que tenen com a missió social ajudar les cooperatives o entitats de l’economia social. Totes aquestes organitzacions integren allò que seria el circuit de finançament cooperatiu, mitjançant el qual es poden satisfer les necessitats de finançament més habituals de les persones (obrir un compte corrent, domiciliar una nòmina…), les demandes de les empreses cooperatives (obtenir un crèdit, per exemple) i donar suport a organitzacions de l’economia social i associacions diverses (avançament de subvencions, avals…).

D’una banda, tenim les entitats amb autorització del Banc d’Espanya, que ofereixen els mateixos serveis a l’usuari final que qualsevol altra entitat financera, però amb el valor afegit que són cooperatives de crèdit: es tracta de Caixa d’Enginyers i Caja Laboral, aquesta última pertanyent al Grup Mondragón, i la societat de garantia recíproca Oinarri, la qual ofereix avals financers a les cooperatives federades a la FCTC.

D’altra banda, també hi ha entitats que, malgrat no ser pròpiament bancs, orienten els seus serveis a l’economia social sense estar tutelats per l’organisme regulador del Banc d’Espanya: la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop 57 –que ofereix productes com ara els préstecs participatius– i Fiare, que està en un procés de captació de capital social per convertir-se en una cooperativa de crèdit d’abast europeu el 2013 i que actualment opera com a agent de la Banca Popolare Etica italiana. Finalment, hi ha Crédit Cooperatif, que actua sobretot com a finançador de segon rang.

Per acabar, existeix un grup d’entitats que no són cooperatives, però que es dediquen a donar suport a les entitats de l’economia social: Sicoop, Fundació Acció Solidària Contra l’Atur, Eurecos i la societat Grup d’Inversors Cooperatius.

“Com més instruments financers comuns de l’economia social hi hagi, més bé resistiran les empreses cooperatives. Pensem en instruments controlats pel sector, amb un bon seguiment, i molt millor si funcionen de manera horitzontal”, resumeix Roelants.

Bones pràctiques arreu del món

Totes aquestes entitats van coincidir a Barcelona el passat 8 de juny en la jornada Financoop, organitzada per la Fundació Seira, la Fundació Caixa d’Enginyers, Oinarri i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu era visibilitzar que existeix un altre sistema financer basat en els valors del cooperativisme. A banda, però, la trobada també va servir per conèixer experiències d’arreu del món amb un gran bagatge acumulat, les quals demostren la resiliència del sistema de finançament cooperatiu. A continuació, en repassem algunes breument.

Per les seves característiques culturals i polítiques, potser un dels llocs on Catalunya es pot emmirallar és amb el Quebec i el seu Chantier de l’Economie Sociale, que treballa per a la promoció de les cooperatives, mutualitats i associacions del país. “Es tractava de demostrar que aquesta economia, que ja té més d’un segle d’història, funciona”, resumeix el director d’eines financeres del Chantier, Charles Guindon. Per això, des del Chantier s’han desenvolupat instruments adaptats a les necessitats de l’economia social, com el Réseau d’Investissement Social du Québec (RISQ), la Xarxa d’Inversió Social del Quebec, un fons de capital risc que opera de manera exclusiva amb el sector de l’economia social creat l’any 1997 en un moment que les cooperatives tenien dificultats per accedir al crèdit. “Volem desenvolupar un mercat secundari, no especulatiu, en què els diners es quedin a les empreses cooperatives. Per exemple, volem invertir en habitatge col·lectiu, per això buscarem inversors privats”, explica Guindon amb vista al futur.

A França, Crédit Cooperatif és el banc de referència de l’economia social, responsable d’impulsar la Federació Europea de Finances i Banques Ètiques (FEBEA), que té 24 membres de 13 països diferents adherits. Més a prop, tenim el cas de Caja Laboral, que ha estat un element clau per articular la intercooperació financera del Grup Mondragón al País Basc i donar solidesa a l’acumulació de recursos propis. Creada fa 55 anys, actualment compta amb 21.000 milions d’euros en actius i 1,2 milions de clients.

Si ens fixem en Europa com a conjunt, la banca cooperativa dóna servei a uns 180 milions de clients, una xifra que representa un 40% de la població europea. La banca cooperativa representa més de 50 milions de socis cooperativistes –el 12% de la població del continent– i dóna feina directa a més de 700.000 persones.

A Catalunya, fa 45 anys va néixer Caixa d’Enginyers, que actualment compta amb un volum de negoci de gairebé 3.000 milions d’euros i més de 100.000 socis. En l’actual context econòmic, l’entitat manté una línia de solvència que li ha permès créixer sostingudament i evitar la marea de fusions i intervencions. “A l’Estat, la penetració de la banca cooperativa encara és força baixa en comparació d’Holanda, França, Àustria o Finlàndia. Per això encara queda molt camí per recórrer. Teníem unes caixes d’estalvi molt potents, però en quatre anys tot ha canviat molt”, reflexiona Mario Guardia, director de Gestora d’Inversió de Caixa d’Enginyers.

Oportunitats

“Hi ha una tendència que diu que el client vol participar, no vol ser considerat un número. I això, les cooperatives sempre ho han tingut: transparència, productes senzills i capacitat d’arribar a tothom, fins i tot als clients que estaven a caixes d’estalvi, i que ara es troben que han deixat de tenir la funció social”, afegeix Guardia.

Deixant de banda la desconfiança que genera el sistema financer arran de la crisi iniciada el 2008, en el capítol d’oportunitats per al sector cooperatiu s’ha de tenir en compte el reconeixement per part de la Unió Europea com a actor diferenciat, amb uns valors i una manera de funcionar que poden donar resposta a la crisi. En aquest sentit, la UE promou, des del 2011, la creació dels Fons Europeus per a l’emprenedoria social. Si bé aquest tipus d’empreses solen rebre suport públic, les inversions privades mitjançant fons d’inversió són essencials per al seu creixement; per això és important l’establiment de fons especialitzats. A tot això, cal afegir el paper cada cop més destacat de les regions per promoure el desenvolupament de les petites i mitjanes empreses.

Tot i la solvència, transparència, proximitat i valors ètics del sistema financer cooperatiu, a Catalunya només un 10% de les empreses d’economia social són usuàries d’aquest sistema. Aquesta és una de les dades que serveixen de punt de partida a la Xarxa Financoop, una plataforma d’entitats financeres cooperatives, mutualistes i altres formes societàries que treballen per impulsar les finances cooperatives a Catalunya. La Xarxa la formen quatre cooperatives de crèdit (Caixa d’Enginyers, Caja Laboral, Crédit Cooperatif i Fiare), una cooperativa de serveis financers (Coop 57), una societat de garantia recíproca (Oinarri SGR), dues societats d’inversió en cooperatives i societats laborals (Sicoop i Grup d’Inversors Cooperatius), una societat especialitzada en la inversió immobiliària per a l’economia social (Eurecos), una fundació especialitzada en microcrèdits (Fundació Acció Solidària Contra l’Atur) i dues entitats que promouen les finances cooperatives (Innovació i Economia Social en la Mediterrània – Iesmed i la Fundació Seira).

L’objectiu de la xarxa és defensar un sistema financer al servei de l’economia productiva i augmentar la seva incidència social, treballant sota els principis d’equitat, transparència i sostenibilitat. Durant aquest 2012 està duent a terme un pla d’acció per “millorar la cultura financera de les empreses de l’economia social, i augmentar les seves possibilitats d’accedir al capital”, tal com resumeix Miquel Miró, de la Fundació Seira. El primer pas ha estat publicar un catàleg per posar en contacte les empreses de l’economia social i les entitats afins al sector que proporcionen els diferents productes financers. El catàleg està organitzat en dues grans àrees: productes de capital (com ara els préstecs participatius) i financers (avals tècnics i financers, préstecs, línies de descompte, crèdits…).

En resum, el sector cooperatiu posa a l’abast de les empreses i organitzacions que pertanyen a aquest entorn un conjunt d’instruments financers adaptats a les seves necessitats. Plataformes com la Xarxa Financoop serveixen per augmentar el coneixement mutu i solidificar l’entramat de l’economia social en un moment que té un gran potencial per presentar-se com a alternativa a un sistema financer que s’ha demostrat que ha fallat a l’hora de fer funcionar l’economia real.