Què tenen en comú una antiga rectoria, una rostisseria, una masia del Ripollès, un cafè de pescadors i una escola? Són espais amb la seva història particular –alguns, fins i tot, han protagonitzat èpoques daurades– i que ara estan gestionats per cooperatives. El pas dels anys ha fet que els seus usos originals hagin canviat una mica, però mantenen l’essència i, sobretot, han generat dinamisme al seu entorn gràcies a la fórmula cooperativa.

A tocar del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, Els caus de Mura (Bages) és un alberg que agafa el relleu al casal del poble. “És un espai històric. A l’antiga rectoria s’hi feia cinema i teatre, després havia estat una casa de colònies i, quan hi van vam arribar, feia deu anys que estava abandonat”, explica un dels socis de la cooperativa, Ferran Martínez

Ells es van encarregar de rehabilitar-lo i reconvertir-lo en un punt de trobada, un espai rústic i agradable amb l’església romànica de Mura a la façana oest que s’escalfa gràcies a una caldera de biomassa. Disposen d’una gran sala per a activitats, ideal per fer celebracions, ioga, formacions, assajos, espectacles, projeccions… Martínez, que va estudiar turisme, havia fet de masover i té experiència en gestió d’espais turístics, explica que han conservat l’essència de la construcció, un d’aquests casals polivalents on es feia pràcticament de tot. “Continuem participant en moltes activitats culturals del poble i festivals de música al carrer organitzats amb altres entitats locals. Sempre intentem posar l’espai a disposició del poble quan ens ho demana”, explica Martínez.

Pel que fa a l’alimentació, fomenten el producte local i es proveeixen dels pagesos de la rodalia, sobretot a l’estiu. Compren carn al carnisser local, xai ecològic i vi a la cooperativa d’Artés. Si no pot ser de proximitat, intenten que sigui produït per cooperatives. Els Caus de Mura forma part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Som Energia, Eticom, la Xarxa d’albergs de turisme responsable i la Xarec, una xarxa de restauració cooperativa. “Hem picat molta pedra, que és la clau per tirar endavant i poder fer xarxa amb altres iniciatives”, conclou Martínez

Can Ramon és una cooperativa de treball lleidatana formada el març de 2016, per bé que ja funcionava feia uns quants anys com a SCP (Societat Civil Privada). “No ens vam constituir abans com a cooperativa per desconeixement, perquè totes les gestories privades que vam consultar ens ho van desaconsellar, ens deien que era molt complicat”, recorda en Gerard. Per a nosaltres, “fer-nos cooperativa és un pas més cap a la coherència interna. No volíem dedicar moltes hores a aprofundir un model amb què no estem d’acord. Volem fer coses que vagin més enllà”.

L’avi d’una de les sòcies va inaugurar Can Ramon l’any 1961 al centre històric de la ciutat. La nova cooperativa va recuperar la tradició i continua venent pollastres i oferint un menú de tapes. Més enllà d’haver creat el seu propi lloc de treball, no desvinculen l’activitat econòmica que fan d’un esperit d’autoexigència. En aquest sentit, en Gerard explica que “ens agradaria que els pollastres fossin ecològics, però de moment és impossible perquè no hi ha ningú que els faci d’una mida que entrin a la màquina. Tampoc estem d’acord amb l’actual model agroalimentari. Intentem anar resolent les contradiccions i buscant proveïdors de l’economia solidària i cooperativa”.

Els cinc socis de Can Ramon són persones vinculades als moviments socials de Lleida, cosa que aflora en la mena d’actes i activitats que organitzen al local. L’última campanya ha consistit a recaptar un euro de cada pollastre venut i destinar-lo a les refugiades retingudes a Grècia.

La Barricona és un projecte nascut a Ripoll l’any 2009, situat en una antiga masia del segle XV a tocar de la ruta del Ferro, que segueix el traçat de l’antiga línia de tren Ripoll – Sant Joan de les Abadesses. La idea era apostar per l’autogestió del treball i la sobirania alimentària: Menús amb productes ecològics i de temporada, sobretot a l’estiu, quan el clima és més benèvol al Ripollès. Això i un préstec concedit per Coop57 –liquidat fa poc– els van acabar de donar l’empenta definitiva per tirar endavant el projecte i reformar un espai dotat de totes les comoditats. “Amb vista al futur, tenim la idea d’habilitar el paller per fer una sala més gran on fer celebracions i actes. També ens plantegem habilitar la part d’habitatge per fer-hi un allotjament rural”, explica la Rous, una de les sòcies del projecte.

L’altra ànima de la Barricona té gust de llúpol: la cerveseria artesana La Calavera. Aquest projecte germà, nascut en un garatge l’any 2011, actualment dóna feina a tres persones i completa l’oferta gastronòmica del restaurant. Al principi treballaven a la masia però més endavant els socis del projecte es van traslladar a dos quilòmetres, ja que era complicat adaptar-lo a les necessitats de la producció. Aquests traficants de cervesa ofereixen els seus productes a tots els visitants de la Barricona i exporten bona part de la producció fora de la comarca. Elaboren unes etiquetes d’autor amb un toc “punk” i de tant en tant treuen edicions especials. “Ara estem enfocant millor el producte i la qualitat va augmentant. Això ho sap apreciar el públic format en cervesa”, explica Marc Baulida, que analitza l’estat de salut del projecte.

Sens dubte, un dels edificis amb una aurèola especial és el Cafè del Mar de Mataró. Es tracta d’una construcció amb noranta anys d’història i una càrrega simbòlica especial per al cooperativisme de la ciutat, ja que va ser l’antiga seu de la cooperativa de pescadors de Mataró (La Marítima), la qual, amb altres cooperatives, van constituir la Unió de Cooperadors de Mataró.

El 2011 es va signar un acord entre l’Ajuntament, l’empresa municipal PUMSA i la Unió de Cooperadors, que va permetre recuperar l’edifici, que estava classificat com a Bé Cultural d’Interès Local. D’aquesta manera, va passar a titularitat pública i va ser cedit a la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró per cinquanta anys. L’edifici, testimoni privilegiat de l’edat d’or del cooperativisme a la ciutat, és l’únic que ha tornat a mans de l’entitat dels set que van ser expropiats pel franquisme sota la llei de “incautación de los bienes marxistas”.

El juny de 2014 es va iniciar una campanya amb activitats relacionades amb el cooperativisme i l’economia social i solidària que va coincidir amb la reobertura de l’edifici. D’aquesta manera, la planta baixa va recuperar el seu ús original. Avui, l’Ariet és la cooperativa que gestiona l’Espai Culinari del Cafè de Mar on, a banda de poder menjar i beure a preus populars, també es programen actes culturals.

Ara que compleix dos anys de vida, és hora de fer balanç del projecte. “L’espai ja era un referent i això ens feia respecte, volíem donar una bona resposta. Emocionalment, el projecte el valorem en clau d’èxit”, explica una de les sòcies fundadores, Andrea Lissidini. Avui, el cafè té una clientela variada, on es barregen gent que l’havia freqüentat en l’etapa anterior i un públic nou que l’ha anat descobrint, per això és clau tota la tasca de dinamització que es fa.

Pel que fa als números, Lissidini apunta que “al principi és molt important fer una aproximació econòmica realista per evitar generar frustracions”. Actualment, la cooperativa manté una plantilla de cinc sòcies i una treballadora i s’estan complint els objectius que s’havien marcat.

A banda, l’edifici també és un centre de difusió del cooperativisme a la ciutat, una ciutat que està adherida al programa Municipi Cooperatiu, impulsat per la FCTC. A més, la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró hi té la biblioteca, des d’on un grup de treball es dedica a recuperar la memòria històrica de la ciutat. L’entitat també gestiona la sala polivalent, mentre s’està condicionant una altra sala perquè pugui acollir activitats de formació, i encara restarà una tercera dependència, que es convertirà en un viver i una llançadora de cooperatives.

Hi ha més exemples d’espais referencials gestionats per cooperatives amb la participació d’entitats públiques. És el cas de la Casa Orlandai, una entitat constituïda el 2007 a Barcelona per associacions del barri i particulars a Sarrià (Barcelona). En aquest cas, la gestió de la cafeteria correspon a una cooperativa de treball que participa activament en la comissió de programació de l’equipament i programa exposicions i activitats de petit format. Aquest edifici històric –un antic mas de planta quadrada– havia esta una escola, però quan aquesta es va haver de traslladar es va acabar convertint en centre cívic de titularitat municipal.

Com observem, tots són espais que acumulen un important bagatge –en alguns casos, de moltes dècades– i que han passat per diferents alts i baixos. Ara, sota el paraigua cooperatiu tenen una nova vida i conserven alhora una part de l’essència que els va fer grans en temps passats.