Molts projectes cooperatius de l’àmbit de l’alimentació i la restauració estan creant xarxes per obrir-se camí i consolidar la seva activitat. Es tracta d’una aposta per potenciar l’agricultura ecològica, el producte local, la sobirania alimentària i recuperar el nexe amb el món rural.

El setè principi cooperatiu es refereix a l’interès per la comunitat, entenent que les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social, cultural i ecològic. Si hi ha un punt on convergeixen aquests elements és a taula, és a dir, en l’alimentació i tots els processos que hi estan relacionats: des que es cull el producte fins que arriba al consumidor final.

Durant els últims anys han arrelat un munt de projectes cooperatius del món de l’alimentació i la restauració que estan aplicant, en més o menys mesura, criteris de proximitat, agricultura ecològica i l’interès pels col·lectius en risc d’exclusió social.

SABA NOVA

Una d’aquestes noves cooperatives és Més fresques que un enciam, dedicada a reconnectar el pulmó verd del Llobregat –que durant tants anys havia alimentat la ciutat de Barcelona– amb el consumidor urbà. Un dels socis de la cooperativa, Ramon Samblas, resumeix la seva filosofia: “tenim tres línies de treball: producció pròpia procedent dels horts que tenim a Viladecans i Gavà, dins dels terrenys del Parc Agrari del Baix Llobregat. En segon lloc, aliments ecològics d’altres productors. I, finalment, també venem productes adquirits a pagesos del Baix Llobregat i el Maresme que no són ecològics però tenen la garantia que són de quilòmetre 0”. La cooperativa distribueix el gènere a la botiga que comparteix al barri de Gràcia (Barcelona) amb l’editorial Aldarull i altres col·lectius.

A Osona, s’ha consolidat Sambucus, cooperativa d’inserció social que treballa en dos àmbits: gastronomia de producte ecològic i de proximitat –mitjançant un restaurant, càterings i cuines col·lectives– i la producció agrària ecològica d’horta i de plantes aromàtiques i medicinals.

Per la seva banda, MengemBages és un projecte de Frescoop, cooperativa mixta de treball i consum integrada a la Xarxa Gedi. Es tracta d’una altra empresa d’iniciativa social sense afany de lucre que treballa amb la idea de fer de nexe d’unió entre els col·lectius de persones consumidores i productores. Així, el pagès decideix els productes que vol oferir i els preus, i les consumidores componen la seva cistella de productes de temporada i elaborats.

Mengem Bages disposa de botiga a Internet i d’un establiment compartit. Aquest 2015, la cooperativa obrirà dos locals més a Manresa i iniciarà un projecte d’horta –Mengem de l’hort– per cultivar i distribuir els seus propis productes.

Aquests projectes se sumen al ric mosaic de cooperatives i grups de consum agroecològic repartits arreu de la geografia catalana. Es calcula que n’hi ha uns 130 de diferents tipologies, la majoria concentrats a Barcelona i l’àrea metropolitana: des de grups informals i associacions, fins a cooperatives adherides a la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC). És el cas del Brot (Reus), El Rebost (Girona), Germinal (Barcelona), La Manduca (Sant Feliu de Guíxols) i Gafarrons (Premià de Mar).

ELS REPTES: DISTRIBUCIÓ I COMERCIALITZACIÓ

Una de les dificultats amb què es troben moltes cooperatives del sector alimentari és el de la distribució, sobretot quan es tracta de projectes acabats de néixer. En aquest sentit, la unió d’esforços és clau per poder arribar al gran públic i anar més enllà del cercle de consumidors conscienciats. Aquest és el plantejament de la cooperativa de serveis 2147 Mans, sorgida de la Xarxa Agrosocial, formada per 13 empreses de l’àmbit de la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual (1). El nom de la cooperativa ve de les 1.074 persones que treballen per oferir productes frescos ecològics, d’origen local i a preus assequibles.

Els productes de 2147 Mans es poden trobar a les cistelles d’empreses com Can Perol i la Tavella –que disposen d’horts gestionats per persones amb diversitat funcional– però també són als lineals de més d’un centenar de supermercats gràcies a un acord de comercialització amb el Grup Bonpreu (Bonpreu i Esclat).

REVITALITZAR EL MÓN RURAL

El debat de fons és quin model de desenvolupament es proposa per a les zones rurals, una relació que la cooperativa de serveis ètics i solidaris Coop57 està començant a explorar. Coop57 ha detectat aquesta necessitat perquè cada cop més entitats s’hi estan adreçant a la recerca de suport financer per tirar endavant projectes, molts dels quals aposten per la producció ecològica. La solució va ser crear una mena de sectorial que tractés aquestes qüestions i començar a definir criteris.

Un dels eixos centrals és la sobirania alimentària (2) com a clau per potenciar models que tendeixin a la transformació social. I com es determina si un projecte contribueix a potenciar la sobirania alimentària? Alguns dels criteris són que treballi amb productes ecològics i de proximitat, faci venda directa, incentivi el contacte entre productor i consumidor, contribueixi a canviar els patrons de consum, etc.

El grup de treball sobre el món rural va reflexionar sobre quatre eixos en la primera trobada: sobirania alimentària, pagesia, aprofitament de recursos naturals i vitalitat d’entorns fràgils en àrees rurals (3). És important destacar que es marcarien uns criteris limitadors, però que es tindrien en compte projectes considerats “en transició” que, tot i no complir tots els criteris d’entrada, poden complir-los en el futur. Tot això té implicacions en la producció alimentària, però també en la gestió sostenible dels boscos i el turisme, per exemple.

Coop57 va constatar que “falta una font d’assessorament/suport per a projectes que es vulguin implantar al món rural amb una perspectiva transformadora, especialment en la gestió i la comercialització”. Finalment, aquesta entitat entén que “s’ha de primar el fet cooperatiu, i potenciar-lo sempre que sigui possible, però entenent la realitat de molts projectes de l’àmbit rural que, per dimensió, no poden assumir sustentar una estructura complexa fiscalment i econòmica”.

A partir de tot aquest recull d’idees, la propera passa és “fer un debat, acabar d’afinar els criteris i veure quina continuïtat té la sectorial de món rural”, explica el coordinador adjunt de l’entitat, Raimon Gassiot. Per completar aquest procés, es basaran en alguns referents com el del sindicat francès Conféderation Paysanne, que té en compte factors com el foment de l’agricultura ecològica, l’ús racional dels recursos naturals i la distribució equitativa de la riquesa.

Al País Basc, hi ha experiències inspiradores com el sindicat EHNE Bizkaia, impulsora de la cooperativa mixta de producció i consum de productes lactis Esnetik, nascuda gràcies a la col·laboració d’administracions, el cooperativisme, sindicats i moviments socials (4). El significat d’Esnetik ja ens diu molt sobre la seva filosofia: prové de les paraules basques esneki (lactis) i etika (ètica). Nekasarea, una xarxa de grups de consum, és un altre projecte sorgit a l’escalf d’aquest sindicat, semblant a les Amap franceses, les quals aposten per estrènyer els vincles entre els consumidors i els productors.

UNA XARXA D’ATENEUS I CASALS POPULARS

La intercooperació és el motor d’una altra iniciativa entre ateneus i restaurants que s’agrupen al voltant d’una recepta que consisteix a potenciar el model cooperatiu, fomentar la creació d’una xarxa local de suport i promoure l’ús del producte de proximitat. Fruit d’aquesta inquietud va néixer una xarxa que podríem batejar com a “restauració cooperativa”, amb cooperatives com Can Capablanca, El Cafè del Centre, El Cafè de MarKop de mà.

Un dels antecedents el podríem situar en el marc de la III Fira d’Economia Solidària de Catalunya, quan alguns projectes cooperatius es van unir per gestionar el servei de restauració durant el cap de setmana que va durar l’esdeveniment (5). Aquest primer tastet va servir perquè, més tard, la iniciativa agafés embranzida amb l’aixopluc d’entitats com la Xarxa d’Economia Solidària, el mateix Coop57 i el projecte de mapa col·laboratiu Pam a Pam (6). “Cada vegada hi ha més projectes de restauració en casals i ateneus populars que opten per la cooperativa com a model empresarial”, certifica Arnau Galí, integrant del Cafè del Centre de Caldes de Montbui, vinculat a l’ateneu d’aquesta població.

Ja s’han organitzat en quatre comissions que treballen a diferents ritmes per tal d’adaptar-se a un sector en què les jornades de treball poden arribar a ser força dures: formació, comunicació/visibilització, activitats i productes/distribució. I de moment, les trobades ja van donant alguns fruits: “hem fet un primer taller de postres amb Lluís Cacau d’Olot. I vuit projectes de restauració cooperativa ja compten amb receptes amb la marca Cacau-Coop”, explica Galí.

La idea és seguir fent trobades amb les sòcies de tots aquests projectes i fer compres conjuntes, compartir models de gestió, receptes… “La realitat és que el moment és apassionant, com la feina. I, sovint, també actuem com un espai de somnis”, resumeix Galí projectant-se al futur.

Tots aquests projectes són alguns exponents de l’aire fresc que bufa en el camp de l’alimentació i la restauració cooperativa. Mitjançant diferents estratègies, molt d’esforç i una dosi d’imaginació, estan fomentant canvis en la producció, les formes organitzatives, la relació amb la comunitat propera i el consum.

NOTES:

1. Els socis productors de la cooperativa 2147 mans són Aprodisca, Associació Sant Tomàs P.A.R.M.O, Can Perol, CET El Pla,  Ecobrot (Fundació Oscobe), Ecogrup Ecològica (La Tavella), Fundació Onyar-La Selva, Fundació Molí d'en Puigvert, La Kloska-CET,  Portal Berguedà, El Sambucus, Teb Verd i Viver de Bell-lloc.
2. La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret  i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir  i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir  un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.
3. El 10 d’abril va tenir lloc un debat sobre el món rural organitzat per Coop57 a l’Escola Agrària de Manresa. Hi van assistir membres  d’entitats sòcies de Coop57, com l’Associació Rurbans i l’Obrador Xisqueta (entitats impulsores del projecte Grípia que, per exemple,  està al darrere de l’Escola de Pastors), l’Arada, SCCL, Cal Roio i Els Caus de Mura. També hi van assistir sòcies col·laboradores, membres  de la Comissió Social de Coop57 i persones d’entitats que no són sòcies, però que estan  interessades en el procés de debat i estan  vinculades a l’economia solidària o el sector agroecològic: l’Era, la revista Sobirania Alimentària, La Gaiata i Sinergia per al  Desenvolupament Social.
4. Vegeu l’entrevista a Esnetik “les aliances són fonamentals” .
5. Hi van participar l’ateneu La Base del Poble Sec, el Cafè del Centre de Caldes de Montbui, Kop de mà de Sants, Altermercat  (Mollet del Vallès) i els Caus de Mura.
6. Al gener es van reunir projectes de restauració com Can Capablanca (Sabadell), El Cafè del Centre (Caldes de Montbui), El Cafè  de Mar (Mataró), Kop de mà (Sants), La Sargantana (Badalona), Cal Temerari (Sant Cugat del Vallès), Casal Despertaferro (Reus),  La Clau (Sant Celoni), Altermercat (Mollet del Vallès), Terra d'Escudella (Sants), L'Espai Gastronòmic (Vilafranca) i La Fonda  del Saumell (Vallbona d'Anoia).