L’any 2007, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) va oferir per primera vegada una eina d’auditoria social, el balanç social, a les cooperatives i altres empreses i entitats de l’economia social i solidària catalana. Ara, vuit anys després, és un bon moment per analitzar la feina feta i conèixer els reptes més importants que afronta una eina que permet que, any rere any, una colla d’empreses, moltes cooperatives, ensenyin el cor. Fem balanç del balanç.

Moltes empreses de l’economia social i solidària porten a terme bones pràctiques de responsabilitat social, però els costa mesurar-les i explicar-les. En canvi, empreses mercantils molt menys sensibles no tenen manies a afirmar que actuen amb responsabilitat social. Aquest va ser un dels principals motius que van empènyer la XES a impulsar el balanç social.

El balanç social és una eina d’auditoria, complementària al balanç comptable, amb què empreses i entitats elaboren un diagnòstic del seu funcionament i emprenen processos per millorar-lo. El balanç social avalua de forma sistemàtica, objectiva i periòdica sis grans característiques de tota empresa o entitat que vulgui ser socialment responsable: la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental, el compromís social, la qualitat laboral i la qualitat professional. Per això podem definit el balanç social com aquell document en què descrivim i mesurem les aportacions socials, laborals, professionals i ecològiques fetes per una organització al llarg d’un exercici.

Es tracta d’una de les eines amb més recorregut dins de la XES, ja que es va iniciar el 2007, partint de la base d’una proposta que havia estat publicada en aquesta mateixa revista sis anys abans, l’any 2001. D’ençà d’aleshores, l’eina s’ha anat polint, fruit d’un procés col·laboratiu en què han participat desenes de persones expertes i un centenar d’organitzacions.

ELS INICIS

A partir de la dècada de 1980, les empreses de l’economia social d’alguns països europeus, com França, i altres de sud-americans, com el Brasil, comencen a experimentar amb models de balanç social, de vegades, amb el suport del govern mateix, com en el cas francès.

A principis del nou segle, s’ha estès la percepció que cal disposar d’un model d’auditoria social que es pugui aplicar a les cooperatives i altres empreses d’economia social i solidària. Les principals motivacions que s’addueixen per fer el balanç social són l’exigència externa de l’administració, dels clients o dels benefactors; l’interès de la mateixa organització per iniciar processos de millora, i la presentació d’una imatge positiva de l’empresa o entitat a la societat.

A l’any 1999, l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) ja havia iniciat un projecte anomenat balanç d’identitat cooperativa, un instrument per mesurar el grau d’acostament o allunyament de les empreses amb els principis cooperatius. Al País Basc, una investigadora social, Aitziber Mugarra, intentava formular un balanç cooperatiu que poguessin aplicar les cooperatives de Mondragon (1). Simultàniament, la Unió Europea començava a recomanar l’adopció de les directrius definides per la Global Reporting Initiative (GRI), mètode basat en un triple balanç que mesurava aspectes econòmics, ecològics i socials de les empreses.

A casa nostra, el 2001, Jordi Garcia va llançar una primera proposta de balanç social en l’article al Nexe “Una proposta de balanç social” (2). L’autor declarava haver renunciat a basar la proposta en els set principis cooperatius, perquè quatre no tenien relació directa amb la generació d’excedent social (l’adhesió voluntària i oberta, la participació econòmica dels socis, la cooperació entre cooperatives i la independència i autonomia) i perquè si es feia un balanç d’identitat cooperativa costaria molt que les organitzacions de l’economia social i solidària que no fossin cooperatives l’assumissin com a propi.

Aquest primer model de balanç constava de tretze indicadors agrupats en sis capítols: democràcia, cooperació, igualtat, sostenibilitat, participació comunitària i altres. Així mateix, aquell balanç intentava complir sis requisits; havia de ser operatiu (facilitar el valor social generat per una organització amb activitat), senzill (poder-lo confeccionar els mateixos membres de l’organització), obert (poder-se incorporar nous àmbits i indicadors), participatiu (tots els membres de l’organització havien de poder participar en la realització), periòdic (estava concebut per fer-lo cada any) i universal (l’havien de poder fer totes les organitzacions amb activitat econòmica, fossin de l’economia social i solidària o no). El model actual de balanç social segueix adaptant-se a aquests requisits.

En el text que acompanyava aquesta primera proposta, l’autor feia una consideració important per entendre l’esperit i l’evolució posterior de l’eina: “La confecció de balanços socials ha de formar part d’un procés d’aprofundiment, tant en el compromís social com en la comunicació d’aquest compromís, que tingui entre les properes fites la creació d’un segell de garantia social, així com la publicació i difusió de balanços socials agregats, bé sigui del cooperativisme de treball, com de tot el cooperativisme o, encara, del conjunt de l’economia social”. Aquella proposta de balanç social l’acabaria assumint la XES, que constituiria una comissió de treball per implantar-la i desenvolupar-la.

Si comparem aquella proposta del 2001 amb l’actual model de balanç social que utilitza la XES, de seguida ens adonarem que s’han modificat moltes coses, que l’han millorat considerablement. Els nous models de balanç han tingut en compte les aportacions d’altres sistemes d’avaluació sorgits als darrers anys, com són les auditories socials promogudes per REAS, els procediments d’admissió a Coop57 i Fiare, l’European Foundation for Quality Management (EFQM), l’Eco-Management and Audit Scheme (EMAS), el Balanç del Bé Comú de l’Economia del Bé Comú, el Social Return of Investment (SROI), l’RSE.Coop (una adaptació dels principis del cooperativisme als indicadors GRI) i l’RSEPime. Avui, el balanç social és un qüestionari en línia que conta d’unes 60 preguntes i 52 indicadors, i que genera automàticament un informe final.

El nombre d’organitzacions que han fet el balanç social ha augmentat des de la primera campanya el 2007, amb 17 organitzacions, a la vuitantena actual (3). A més, fa anys que es confecciona el balanç social agregat, un informe que mostra els resultats de totes les organitzacions que participen en cada campanya anual, amb dades dividides segons la seva tipologia, gràfiques i anàlisis complementàries.

Gràcies al balanç social agregat, podem radiografiar una part de l’economia solidària catalana. Per fer-nos-en una idea, agafem l’exercici 2013, en què 70 organitzacions de l’economia solidària van fer el balanç social. Sumades les seves dades, ens adonem que aquestes entitats donaven feina a 2.030 persones, tenien gairebé 57.000 persones implicades i van facturar uns 60 milions d’euros. De totes les organitzacions que aquell any van fer el balanç, 47 pertanyien a la XES, i la gran majoria eren associacions i cooperatives de diferents tipus, sobretot de treball.

EL BALANÇ EN PRIMERA PERSONA

Moltes entitats de l’economia social i solidària ja han incorporat l’eina en la seva planificació anual, tant en l’àmbit intern, sobretot per engegar processos de millora, com extern, per comunicar les accions a l’entorn (clients, proveïdors, etc.). És el cas de la cooperativa Arç Serveis Integrals d’Assegurances, que abans publicava la memòria de sostenibilitat en format Global Reporting Initiative (GRI) i que ara edita una memòria basant-se en els resultats del balanç social. Helga Rovira, encarregada per la cooperativa de fer-lo, explica que “fent el balanç social vas descobrint coses que no et pensaves, fins i tot, de dins de la teva organització, i també pots veure què fan les altres entitats i comparar-les amb la teva; això et dóna idees per continuar treballant. A més, quan comuniques que fas el balanç estens el projecte al teu entorn i, alhora, obtens un feed-back. Dius al proveïdor: ‘Jo faig això. I tu, què fas?’”.

La coherència amb els valors que predica –i practica– l’economia social i solidària és un dels punts forts que més valoren les cooperatives que confeccionen el balanç social. Ecoinstitut, una cooperativa del sector ambiental que ha participat en totes les campanyes del balanç, explica que “ens permet corroborar que estem fent les coses bé i complim amb les principis rectors de la nostra organització com a cooperativa i com a part de l’economia solidària”. En la mateixa línia, Aiguasol, que ofereix serveis d’enginyeria i consultoria en el sector de l’eficiència energètica, explica que “permet adonar-nos de si estem en línia amb alguns aspectes plantejats en el nostre pla estratègic i contribuïm a donar a conèixer el funcionament de l’economia social a través de l’informe agregat”, en paraules d’Eva Majoral, coordinadora de gestió de la cooperativa.

Un altre avantatge de confeccionar el balanç és la transparència de portes enfora. “El balanç social ens serveix per visibilitzar que som conseqüents. No ens volem limitar a fer un discurs crític, sinó que volem fer pràctiques diferents, reals i transformadores”, assegura Anna Muñoz, sòcia de Iacta, cooperativa d’assessorament jurídic. “Globalment, crec que elaborar el balanç social és una experiència molt constructiva per millorar la nostra organització i fer-nos visibles externament”, conclou Muñoz.

LES NOVETATS DE L’EXERCICI 1014

A la campanya de l’exercici 2014, que es va tancar el 4 de juliol d’enguany amb la participació d’unes vuitanta organitzacions, es van aplicar tres novetats. En primer lloc, les organitzacions que van demanar el segell del balanç social tenien dret a un seguiment personalitzat d’aquests compromisos. El segell és un distintiu acreditatiu que l’organització que el té ha fet el balanç social i ha complert determinats requisits: acceptar voluntàriament les condicions de coherència i transparència fixades per la comissió de balanç social, penjar els resultats al web; proposar tres objectius de millora relacionats amb els indicadors i especificats quantitativament, i comprometre’s a seguir-ne l’execució i a avaluar-los. Aquest compromís s’explicita mitjançant la signatura d’una declaració.

Enguany, la comissió de balanç social ajudarà les organitzacions a assolir les millores que proposen, posant-les en contacte amb entitats que les puguin assessorar en l’àrea concreta de millora, recomanant-los activitats de formació específica i organitzant tallers.

Per un altre cantó, la XES també ha tancat acords de col·laboració amb els tres principals projectes de mapatge d’alternatives econòmiques existents a Catalunya: Barcelona+Sostenible (compartit entre l’Ajuntament de Barcelona, empreses i entitats del tercer sector), la Consumpèdia del CRIC (revista Opcions) i Pam a Pam, un projecte impulsat per Setem i la mateixa XES. Arran d’aquests acords, totes les organitzacions que facin el balanç apareixeran als tres mapes com a alternatives de consum responsable.

En tercer lloc, quan les organitzacions hagin acabat de completar el balanç obtindran l’informe final en format editable i una plantilla. Així serà més fàcil introduir la informació en una memòria de sostenibilitat o de responsabilitat social i farà el balanç més accessible a tots els grups d’interès.

REPTES DE FUTUR

Lluny queden els dies en què tant els qüestionaris del balanç com el recompte de les dades es feia manualment. Actualment s’ha assolit una mena d’equilibri entre la capacitat d’obtenir dades útils i verificables, i la viabilitat tècnica i operativa per part de les empreses i entitats en l’aplicació de la metodologia del balanç. Dit d’una altra manera, les empreses i entitats l’han incorporat com una eina útil per a les activitats que desenvolupen, internament i externament.

Però, amb vista al futur, el balanç social s’enfronta a uns quants reptes si vol desplegar tot el seu potencial com a eina de millora interna i de promoció externa, tant de la mateixa organització com de tot el sector. És evident que hi ha camp per córrer si es vol posicionar millor el balanç com a marca de referència per tal que les organitzacions que el fan es puguin diferenciar en el mercat. Hi ha marge perquè augmenti el nombre d’organitzacions participants; en els darrers anys la XES ha col·laborat amb moltes entitats de segon grau, la qual cosa ha servit perquè les entitats que hi estan associades coneguin l’eina, i a més la societat reclama cada cop més que les empreses actuïn amb transparència i siguin capaces d’acreditar-ho.

Una fita important per estendre el balanç social seria que les administracions el valoressin en els concursos públics. La seva utilitat, o la del segell acreditatiu, en les licitacions podria guanyar terreny en els propers anys, tenint present que hi ha nous governs municipals que semblen decidits a promoure activament l’economia social i solidària als seus territoris.

Pel que fa al potencial de les dades agregades, l’horitzó simbòlic de cent organitzacions fent el balanç social sembla cada vegada més a prop. La metodologia i l’estructura dels indicadors pràcticament no han variat des del 2011, per la qual cosa ja es poden començar a fer les primeres anàlisis comparatives del que representa l’economia social i solidària com a sector. Amb tot, aquestes dades encara no són prou representatives.

Tot això està relacionat amb la qüestió dels llindars. És a dir, quins són els nivells mínims de compliment dels indicadors del balanç social per considerar que una organització que el fa es d’economia social i solidària? Es tracta d’un dels debats de fons que es van encetar a l’any passat i que s’està mantenint de moment dintre la comissió del balanç social de la Xarxa. El mètode és col·laborar amb les entitats que sentin que formen part de l’economia social i solidària per anar definint millor allò que les identifica. L’objectiu és establir llindars per a diferents tipus d’organitzacions i implantar uns indicadors mínims comuns.

Aure Adell i Josep Esquerrà, membres d’Ecoinstitut, aporten algunes reflexions sobre aquesta qüestió. “El tema de fons és la definició de què és economia solidària. No és un sector d’activitat, és més una forma de gestió. Per fer-ne una auditoria, primer hem de saber qui en forma part: els membres de la XES, els de Coop57, els del Pam a Pam…? Aquesta és la qüestió més difícil de totes”.

Per tal d’avançar en la projecció externa del balanç i que es consolidi com a eina d’auditoria, Ecoinstitut proposa establir uns llindars que permetin saber si els resultats d’una organització que l’ha fet són satisfactoris, incorporar accions correctores o de millora i aprofundir en alguns aspectes metodològics que l‘enrobusteixin perquè en un futur pugui suportar un procés d’auditoria externa.

El debat sobre els llindars ja ha donat alguns fruits: de moment, s’ha acordat una bateria d’indicadors comuns a les diverses eines d’auditoria o balanç social que hi ha a les diferents xarxes d’economia solidària de l’Estat espanyol.

Al llarg d’aquests anys, el balanç social ha generat un sentiment de pertinença a l’economia social i solidària. A més, ha ajudat a fer que les empreses i entitats del sector s’adonin de les pròpies mancances i procurin esmenar-les. Potser allà on més feina hi ha per fer sigui en la projecció exterior del balanç. Per aconseguir l’impacte social desitjat cal que encara moltes més cooperatives i altres organitzacions de l’economia social i solidària ensenyin el cor amb el balanç social.

NOTES:

1: “Projecte Balanç d’Identitat Cooperativa”. Aitziber Mugarra, Nexe 6, juny de 2000.
2: “Una proposta de balanç social”. Jordi Garcia, Nexe 8, juny de 2001.
3: Entitats que han fet el balanç social (2007-2014): 17 (2007), 46 (2008), 50 (2009), 38 (2010),  43 (2011), 62 (2012), 70 (2013), 2014: 75-80 (dada provisional).