Des del seu despatx de FGC Advocats, Cristina Grau (1966) assessora projectes que estan naixent o que necessiten orientació en un context jurídic que a vegades és hostil. Gràcies a la seva activitat quotidiana, és una bona coneixedora de la diversitat i el dinamisme de l’economia social i solidària actual, però també dels reptes als quals s’enfronta. Un d’ells és l’existència de falses cooperatives, que als Països Catalans afecta especialment les càrnies i el transport. En aquesta entrevista critica la reforma de la Llei de cooperatives aprovada el març de 2017 perquè no va a l’arrel del problema i vulnera els principis d’autonomia i capacitat d’autoregulació del cooperativisme.

 

La modificació de la Llei de cooperatives de Catalunya (Llei 12/2015) es va fer amb l’objectiu de lluitar contra les falses cooperatives. És a dir, l’ús fraudulent que fan algunes empreses mercantils d’aquesta forma jurídica per rebaixar les condicions laborals de les persones treballadores. El sector que va originar el canvi legislatiu va ser el de les càrnies. La seva situació ha millorat?
No podem dir que no ha servit de res, ja que els mitjans de comunicació en parlen més, s’han fet inspeccions de treball a alguns escorxadors i s’han obert expedients. D’altra banda, a Osona, al juliol, CCOO i UGT van negociar acords amb la patronal de les càrnies perquè el personal que formava part d’aquestes falses cooperatives fos contractat directament per les empreses. No conec aquests acords amb detall, però sé que les sòcies fictícies no hi van participar i es van negociar sense consultar el personal afectat, que és qui pateix directament la problemàtica. Al sector de les càrnies, el problema continua existint i hi ha personal en situació d’emergència social, tal com denuncia la plataforma Càrnies en Lluita.

A grans trets, la llei afecta les cooperatives de treball associat amb més de 25 sòcies o que facturin més del 75% a un mateix client. El nou text obliga que les falses cooperatives es regeixin pel dret laboral i que a les persones treballadores se’ls apliqui el conveni col·lectiu del sector. Quin balanç fas de l’aplicació del nou text legal?
No resol la situació perquè només fixa com s’ha d’actuar amb les persones que suposadament són sòcies d’una cooperativa. I el que ara estan fent aquestes empreses és acomiadar aquest personal i agafar altres persones que no puguin reivindicar els seus drets. D’altra banda, el frau de llei es pot continuar produint si l’empresa disposa de 24 treballadores. Lamentablement, això està passant, ja que algunes cooperatives càrnies que s’acaben de crear són petites. Fixar-se únicament en el cas de les càrnies i convertir-ho en la norma de protecció és molt perillós, ja que posa sota sospita moltes cooperatives grans d’altres sectors sense cap necessitat. Per això, la proposta del nostre grup de treball era que aquest tipus d’empreses no es poguessin inscriure al registre. Soc més partidària d’una solució cooperativa i no laboralitzar la relació de la sòcia de treball, perquè això és desorganitzar la cooperativa i no donar protecció a les sòcies.

Totes les cooperatives càrnies que s’estan creant són falses?
No, és important destacar que també s’estan creant cooperatives autèntiques. El cas paradigmàtic seria el del sector de la carn halal. És un cas típicament cooperatiu que, en realitat, no difereix gaire dels pioners de Rochdale: és a dir, com que tinc una necessitat però el mercat no la cobreix prou bé o no m’hi deixa accedir, llavors m’organitzo per obtenir-la creant una cooperativa.

En quins altres àmbits es produeixen pràctiques fraudulentes?
La proliferació de falses autònomes també afecta les cambreres de pis, la missatgeria i el transport. Al País Valencià, per exemple, hi ha casos recents de cooperatives pantalla del sector del transport que obliguen el personal a fer-se sòcies col·laboradores, tot i que l’empresa no els aporta res. S’està fent servir la fórmula jurídica cooperativa per fer veure que aquestes persones mantenen una relació mercantil lliure, quan en realitat hi ha empreses que desregularitzen la seva relació laboral i estan deixant la persona treballadora desprotegida per una qüestió de costos, ja que és més barat pagar els autònoms que el règim general de la Seguretat Social, i els drets són menors. Tot això no té res a veure amb la decisió de desenvolupar lliurement una professió.

Has comentat que l’aprovació de la nova llei podria tenir conseqüències “devastadores” per al cooperativisme. Quines serien les més importants?
En primer lloc, es trenca el concepte que la cooperativa està formada per persones que emprenen col·lectivament amb capacitat d’autoregular-se. La nova llei diu que si la cooperativa afectada compleix uns requisits determinats ja no té aquesta llibertat i s’ha de regir per la normativa del dret laboral. Per tant, s’ataca l’essència de la cooperativa, un dels principis de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), l’autoregulació, la manera d’organitzar la feina, el consum o l’aportació de productes. Es vulnera l’autonomia que tenen aquestes entitats per dur a terme l’activitat cooperativitzada, i això és molt greu. Si converteixes la patologia concreta en norma general, estàs debilitant la institució. De retruc, la modificació de la llei pot afectar les cooperatives d’ensenyament, ja que tenen més de 25 mestres treballadores i cobren d’un únic client, que és la Generalitat. I també algunes cooperatives del sector d’atenció a les persones que han guanyat un concurs per gestionar una llar de gent gran, per exemple.

El grup de treball que vau formar amb la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i altres organitzacions advocava perquè la nova llei desqualifiqués les falses cooperatives. Per què no es va acabar introduint aquesta mesura?
Amb la desqualificació, probablement el procés per lluitar contra les falses cooperatives càrnies hauria estat més llarg, però més definitiu. Volíem que es recuperés la causa de desqualificació que suposa encobrir sota la forma cooperativa finalitats i actuacions pròpies de les societats mercantils. Això era present a la llei de 1983, al text refós de 1992 i a la llei de 2002, però va desaparèixer a la de 2015. Per tant, podem dir que actualment no disposem de cap eina jurídica per desqualificar les falses cooperatives. Pel que fa a la modificació puntual de 2017, les càrnies van venir a buscar el suport de les cooperatives de treball i aquí la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya no va estar a l’alçada de les circumstàncies. I quan el nostre grup de treball per reformar la llei va començar a córrer, el projecte ja estava molt avançat i tampoc vam trobar l’acollida desitjada per part de l’administració. La proposta de desqualificació que fèiem podia semblar molt complicada, però no ho era tant. Això sí, per aplicar-la calia destinar més recursos a fer inspeccions i formar el funcionariat, per exemple. Per a l’administració, el conflicte de les càrnies era una patata calenta que s’havia de resoldre com més aviat millor.

Penses que, en general, aquesta reforma va agafar les institucions representatives del cooperativisme a contrapeu?
En teoria, la llei de 2015 va néixer amb la vocació d’aprofitar els elements positius del sistema mercantil per a les cooperatives, per tant, es pot dir que va contribuir a la mercantilització del cooperativisme. Aquesta llei es va gestionar uns anys abans, en plena crisi econòmica, quan tothom lluitava per sostenir els seus propis projectes i les federacions de cooperatives estaven afeblides. Cal tenir en compte que és la primera llei del cooperativisme en què el sector no va participar del procés d’elaboració de manera directa. En aquest cas, la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa va fer consultes prèvies amb persones expertes i llavors va redactar un text. El resultat va ser una llei molt reglamentista que es nota que està mancada de l’experiència pràctica de la realitat que està regulant, que són les cooperatives. Es van fer aportacions posteriors que van permetre erosionar una mica aquesta voluntat mercantilista però hi van quedar coses. I un d’aquests aspectes perillosos és que es va eliminar el frau mercantil i ens vam quedar sense un instrument directe per desqualificar les falses cooperatives.

Dius que el cooperativisme és menystingut en alguns àmbits. Pots posar exemples?
Per a molts operadors socials i econòmics, el cooperativisme és poc conegut. La llei de societats professionals, per exemple, diu que totes les formes jurídiques admeses pel dret de l’Estat espanyol podran servir per muntar una societat professional. En aquest sentit, tant la cooperativa de treball i com la de serveis són fórmules idònies; però, en canvi, el legislador estableix que totes les societats s’han d’inscriure al registre mercantil sense tenir compte que hi ha formes jurídiques que tenen registres diferents. A la pràctica, tot això suposa que aquests projectes han d’assumir costos jurídics complementaris, presentació d’esmenes, requisits de la llei de capitals… Un cas semblant va passar amb la nova llei del sector elèctric. D’entrada, fixava que les societats comercialitzadores i distribuïdores només podien ser societats mercantils, però després de fer molta pressió finalment es va aconseguir que reconegués les cooperatives de consum elèctric. S’ha de tenir en compte que algunes d’aquestes cooperatives tenen més d’un segle de vida: precisament, es van crear en alguns pobles perquè cap empresa no volia donar-los servei, ja que no els sortia prou rendible.

Has col·laborat en la redacció de diferents lleis relatives al cooperativisme. Tens algun referent especial de legislació que promogui una concepció transformadora del cooperativisme?
Per impulsar una norma t’has de basar en la tradició local i una de les riqueses del cooperativisme és que a cada territori té les seves particularitats. M’agrada molt la llei valenciana de 2006, redactada per Gemma Fajardo, perquè es va negociar políticament, el sector hi va participar proposant esmenes i es va tenir en compte que no hi hagués cap incoherència tècnica. L’any 2015 es va reformar, però és l’única llei que defineix clarament que les cooperatives no poden tenir cap lucre mercantil.

Com que el cooperativisme altera la relació capital-treball, històricament ha tingut tensions amb el sindicalisme. Creus que el sindicalisme actual té prou sensibilitat envers el cooperativisme?
Tradicionalment, alguns sindicats han treballat amb el cooperativisme de consum i d’habitatge perquè es van adonar que era una bona manera de conèixer les necessitats de les persones consumidores. En canvi, pel que fa a les cooperatives de treball, sempre ha costat més que entenguin la qüestió de l’autoregulació, que forma part del seu Adn. A les cooperatives petites, tothom sol estar molt a prop del centre de decisió. I és veritat que, a les grans, gestionar la participació és més complex, però això no implica necessàriament que les sòcies s’hagin allunyat del Consell Rector ni desvirtua el fet que els seus membres continuïn sent sòcies i no treballadores per compte aliè. Molts cops, els sindicats es malfien d’aquesta estructura: veuen una organització gran, amb moltes treballadores, poca gent al Consell Rector i que, a més, no es regeix per la legislació laboral. Tot això posa les cooperatives grans sota sospita, com si pel fet d’haver-hi sòcies de treball servís per vulnerar drets laborals. Per la seva banda, el cooperativisme s’hauria d’esforçar per explicar millor com funciona. El millor seria crear plataformes de treball conjuntes perquè els sindicats entenguin que, molts cops, aquesta llibertat d’autoregular-se ha servit per avançar en drets. Per exemple, hi ha moltes cooperatives que van començar a aplicar mesures de conciliació familiar fa molts anys, quan encara no estava de moda.

D’altra banda, recentment has estat estudiant com es pot generar un marc legal que impulsi les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús (MCU). Podries apuntar quines són les mesures principals?
Hem fet una anàlisi prèvia de la legislació en matèria d’habitatge per veure com hi encaixa un model que té elements propis. Ens agradaria fer alguna proposta i presentar-la al govern o a algun grup parlamentari perquè esdevingui una proposició de llei. S’ha de tenir en compte que tant la legislació cooperativa com la d’habitatge pensen massa en els models tradicionals: la cooperativa, en l’adjudicació en propietat –que seria l’equivalent a la venda– i la legislació sobre protecció oficial, en la venda o el lloguer. En canvi, no s’ha reflexionat prou sobre el manteniment de la propietat col·lectiva mitjançant cooperatives d’habitatge. Tot i que hi ha una línia de la llei que ho preveu, després no ho regula. Pots posar als estatuts de la cooperativa de cessió d’ús que mai no es ficarà en el món de la propietat, però, al final, amb una majoria de dos terços de vots favorables pots modificar-ho. La llei podria introduir supòsits per evitar transformacions d’aquest tipus. D’altra banda, s’ha de fer una tasca de difusió als agents que tenen més reticències, com ara les entitats financeres. Crec que ara hi ha unes quantes experiències d’MCU i estem en condicions de plantejar quines són les necessitats del model per protegir-lo legalment.

Els darrers anys, algunes polítiques públiques han impulsat programes de suport a la creació de noves cooperatives. Creus que hi pot haver una mena de bombolla de l’economia solidària?
És molt aviat per treure’n conclusions. M’agrada pensar que la gent no impulsa projectes per les subvencions, sinó perquè creu que són necessaris per transformar l’economia col·lectivament. És bo que l’administració destini recursos a aquest sector. Per exemple, els ateneus cooperatius estan ajudant a apropar la fórmula cooperativa al territori. Al llarg de la meva trajectòria m’he topat amb molts projectes interessants que es quedaven al calaix per manca de recursos i ara tenen vies per néixer i esdevenir una realitat. Penso que només per això, ja és un èxit.