Compartir experiències i espais, sortir de la precarietat laboral, embarcar-se en projectes de més envergadura…, aquests són alguns dels motius que han convençut professionals que abans treballaven ja col·laborativament aprofitant les noves tecnologies de la comunicació a fer una passa endavant i apostar per consolidar els propis projectes per mitjà d’una cooperativa. Estem parlant d’empreses com Bonobo, Ecoom Consulting, Uikú Coworking El Prat i Arkenova.

Les noves tecnologies han canviat les formes de produir i organitzar-se. D’una banda, han creat dinàmiques que afavoreixen la col·laboració i el compartir, però de l’altra també han comportat aspectes negatius, com ara l’atomització dels treballadors. A partir de la dècada de 1990, l’eclosió d’Internet i, sobretot, a partir del 2006, del web 2.0 interactiu, l’anomenat treball col·laboratiu ha anat guanyant molta força en tots els àmbits, un fenomen que el cooperativisme està aprenent a aprofitar.

En els últims anys, a mesura que més nadius digitals s’han incorporat al món laboral, han aparegut cooperatives que, partint de la xarxa, han trencat les dinàmiques d’atomització i han consolidat projectes col·lectius. En el fons, es tracta de suplir les limitacions amb què topen els projectes individuals acudint a l’esperit cooperatiu però adaptat als nous temps. Els avantatges més clars d’aquest fenomen són compartir recursos, coneixements i experiències, uns factors que permeten que les persones creixin professionalment sota el paraigua del cooperativisme, el qual adopta fórmules diferents segons el context en què ha anat madurant i les necessitats detectades pels socis.

Trencar l’atomització

La societat moderna ha vist créixer una nova generació de persones amb un alt grau de formació i avesades a treballar emprant eines interactives. Paradoxalment, aquests professionals sovint es troben en contextos que afavoreixen el treball individual. El fet d’aplegar forces al voltant d’una cooperativa (de serveis o de treball) pot solucionar problemes d’aquest tipus de feina com ara l’aïllament, la precarietat laboral o la manca d’espais adients per treballar, i permet apostar per iniciatives de més envergadura.

Una empresa que respon a aquesta tipologia és Bonobo, una cooperativa de treball del sector de les TIC que va arrencar el 2012 amb tres socis i uns quants col·laboradors. Abans es dedicaven a treballar autònomament o per compte d’altri, unes feines que alternaven com podien amb projectes propis com ara la creació de webs, la programació, el disseny gràfic i els sistemes informàtics.

La fórmula cooperativa i intercooperar amb altres organitzacions de l’economia solidària els ha permès millorar l’horitzó professional i regularitzar la seva situació en un sector molt atomitzat. “En el món de les TIC hi ha massa intermediaris, el treballador té unes condicions bastant precàries i no hi ha gaires col·legis professionals que els donin suport”, resumeix un dels socis de Bonobo, Roger Osan.

Bonobo va néixer amb el suport de Labcoop, una cooperativa en procés de constitució dedicada a promoure l’emprenedoria social cooperativa i vinculada al grup Ecos. Tot i les dificultats inicials, Bonobo ja ofereix un servei integral que comprèn la consultoria, la formació, la promoció i la implementació de projectes relacionats amb les TIC.

Una altra experiència innovadora vinculada al cotreball és Uikú Coworking El Prat, un col•lectiu de joves professionals que volen construir respostes a la manca de perspectives que ofereix el mercat laboral. Aquesta cooperativa de serveis està a punt d’obrir les portes de les seves noves instal·lacions, un espai de gairebé 200 metres quadrats adaptat a les necessitats del col•lectiu. Val la pena ressaltar com, des de 2010, les cooperatives de serveis en general estan creixent de manera significativa; si abans se’n creaven una mitjana de quatre a l’any, ara se’n fan més de deu anuals.

El projecte d’Uikú ja ha obtingut els primers fruits en forma de reconeixement: ha guanyat el premi El Prat Emprèn d’economia social i cooperativa 2012 i va quedar finalista al concurs d’idees de la Universitat Oberta de Catalunya, Uoc&Plugged. Per als seus impulsors, el fet de constituir-se com a cooperativa va ser un procés natural: “ja estàvem funcionant de manera molt assembleària i la forma cooperativa ens semblava la més lògica i la que s’ajustava millor a la nostra manera de fer”, explica Laura Quinto, sòcia de la cooperativa.

Uikú neix amb la voluntat d’incidir sobre el teixit social del Prat i el Baix Llobregat en general i compta amb un equip de deu professionals de diferents àmbits: arquitectura, disseny, fotografia, comunicació, realització audiovisual i gestió financera. “Abans d’agrupar-nos, cadascú desenvolupava la seva feina en solitari i en precari. Treballàvem des de casa i fèiem reunions amb clients a cafeteries. Necessitàvem un espai comú adequat per treballar”, afegeix Quinto.

Gràcies a la nova estructura, confien que aviat seran capaços d’oferir paquets de serveis molt complets, tot combinant les diferents disciplines que dominen: arquitectura i disseny d’interiors, campanyes de comunicació multiformat –que van des de l’audiovisual fins al màrqueting en línia–, disseny de pàgines web i plans estratègics de comunicació a les xarxes. En aquest sentit, Quinto conclou que “la capacitat creadora d’un conjunt ampli i heterogeni com el que formem és superior a les nostres habilitats per separat”.

De la botiga al núvol

Les potencialitats d’Internet també poden servir per regenerar àmbits econòmics amb molta més tradició i arrelament territorial, com per exemple el petit comerç, que es veu afectat per la baixada del consum de masses i la competència de les grans superfícies.

Amb aquest objectiu va néixer el gener de 2012 la cooperativa de serveis Ecoom Consulting, dedicada a fomentar el comerç electrònic i crear continguts que hi estiguessin vinculats. Amb seu al Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès, la cooperativa planteja dues línies de treball: la creació de portals i continguts específics adaptats a cada establiment, i el desenvolupament d’una aplicació per a telèfons intel·ligents que permetrà actualitzar productes i estocs en línia.

La història d’Ecom és força peculiar: un dels seus socis, Jordi Llobet, va fer estades als Estats Units i Alemanya abans d’incorporar-se al negoci familiar de joieria, des d’on va participar en la gestació del projecte Comerç Urbà de Mataró (Cumol). Es tracta d’una cooperativa de serveis formada per quatre establiments de la ciutat i d’altres encara no sòcies però vinculades al portal, que té com a objectiu desenvolupar el comerç per Internet. El projecte va comptar amb el suport de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (Impem) i en aquests moments, a causa dels costos d’estructura elevats i la falta de vendes, tenen el projecte en stand by.

Per a Llobet, Cumol va significar la primera presa de contacte amb el cooperativisme: “va ser una experiència trencadora. Em vaig formar a Esade, on el tema de les cooperatives gairebé no es toca, i vaig descobrir que són una manera d’organitzar-se menys jeràrquica i més democràtica”. A Cumol va començar a col·laborar amb un dels altres socis d’Ecoom, que abans es dedicava pel seu compte a tasques relacionades amb el disseny i el màrqueting. De fet, el projecte d’Ecom es podria considerar una spin-off de Cumol.

La unió de capacitats també ofereix solucions per a empreses d’alta tecnologia vinculades a la millora de l’eficiència energètica i el respecte pel medi ambient. És el cas d’Arkenova, una cooperativa de treball que desenvolupa projectes relacionats amb les energies renovables fundada al final de 2010 i associada a Uni.CO, un clúster empresarial format per deu cooperatives tecnològiques. Els seus quatre socis, tots enginyers, ja treballaven junts en una multinacional del sector i, arran de la fallida d’aquesta empresa, van continuar el camí, però aquest cop com a cooperativa. No disposen d’oficina física perquè no la necessiten, la qual cosa també és una manera d’abaratir costos. Pel que fa al problema de la centralització de la informació, el van resoldre amb eines virtuals per compartir dades, projectes i documents.

Per a Arkenova, la xarxa juga un paper cabdal, ja que l’empresa es mou en un entorn tecnològic i sense fronteres que requereix que els socis estiguin contínuament informats sobre el que passa arreu del món, tant pel que fa a productes com també per trobar nous clients, mercats i oportunitats de negoci. De fet, aquesta cooperativa també ha apostat per la internacionalització i ja està treballant per desenvolupar una cooperativa semblant a Hondures. “Internet ha propiciat un gran canvi en la forma de fer negoci i és una eina fonamental que, ben utilitzada, pot multiplicar les oportunitats de qualsevol empresa”, resumeix Angelo Zinni, soci d’Arkenova.

Tal com mostren els exemples, el treball col·laboratiu, en les seves múltiples formes, és una via de gran plasticitat per actualitzar el treball cooperatiu de tota la vida. El cooperativisme hi té el terreny adobat per desenvolupar-se.{jcomments on}