Ara que molts ulls miren cap al cooperativisme i l’economia social i solidària com a alternativa al capitalisme en crisi, és més necessari que mai enfortir l’economia social i solidària com un àmbit divers de pràctiques d’economia cooperativa, independentment que la fórmula jurídica que s’adopti per realitzar-les sigui la cooperativa o una altra forma. Construir l’economia social i solidària com a àmbit inclusiu és per a Jordi Via, autor d’aquest article, imprescindible per assolir una massa crítica que permeti desplegar aliances amb els territoris i altres moviments socials transformadors.

Observem com el cooperativisme i l’economia social i solidària són considerats, progressivament, com a formulació conceptual i pràctica socioempresarial de referència quan es parla de solucions a la crisi.

Els plantejaments que han aprofundit en les potencialitats estructuralment transformadores d’aquest àmbit inclusiu que denominem economia social i solidària, desenvolupats d’anys ençà al nostre país d’una forma significativa per Jordi Garcia i amb aportacions igualment estimables de Daniel Jover o Ivan Miró, prenen cos dins i fora del sector.

La interrelació intel·lectual i la pràctica vivencial entre ells i les persones de les cooperatives de què formen part les persones i les empreses i entitats membres de la Xarxa d’Economia Solidària, les federacions de cooperatives i els moviments socials que contribueixen a impulsar, i amb les aportacions determinants dels treballs d’Enrique del Rio, Marcos Arruda, José Luis Coraggio, Patrick Viveret, Manfred Maxneef i Luis Razeto, entre d’altres, basteixen un significatiu corpus conceptual i estratègic.

L’existència d’aquest corpus contribueix, simultàniament, a reforçar el sentit de fons, les estratègies i l’establiment de prioritats de les experiències socioempresarials de l’economia social i solidària i que aquestes apareguin com a realitats estimables, en si mateixes i com a àmbit alter econòmic, als ulls de deteminats sociòlegs, economistes, activistes socials i realitats polítiques autònomes i/o partidistes.

Les al·lusions a l’economia social i solidària es corresponen a un ventall transformador ampli: des de la refundació del capitalisme per convertir-lo en “capitalisme decent” fins a propostes de transformació socio­econòmica sistèmica de caràcter postcapitalista, passant per la constatació i l’elogi d’experiències individuals i col·lectives que fan possible el “futur ara”. Vegem-ne alguns exemples:

La referència explícita, com a punt de canvi, per provocar la “gran mudança” de la pell actual del capitalisme formulada per Salvador Giner al seu darrer llibre El futur del capitalisme (Edicions 62, 2011). Per fer un gir ètic, social i liberal proposa “la instauració d’una economia solidària en què els empleats s’impliquin en els designis de l’empresa i en què s’apliqui una ‘infraestructura pública solidària’”

En un article recent, “Nova dècada, millor futur?”, publicat al diari Ara (6/02/2011), Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, ens diu: “… no es la fi del món, però sí que és la fi d’un mon que hem anat construint… desenvolupament, medi ambient, sostenibilitat, dret a decidir, educació en valors, siguin espirituals o cívics són els grans reptes del nostre món.

Quines són les alternatives, qui les té?

Més enllà de la crisi econòmica, social i d’idees, hi ha vida, una altra vida que milers de ciutadans i ciutadanes joves i no tan joves viuen cada dia i que comporta una altra manera de produir, conscient i respectuosa amb el medi ambient, i amb la dignitat de les persones; una altra manera de consumir basada en les necessitats i no en l’acumulació organitzada entorn de cooperatives o d’intercanvi de béns i coneixement; un altre sistema monetari i unes altres finances ètiques i solidàries preocupades per la rendibilitat social sense oblidar la rendibilitat econòmica; una nova concepció de l’habitatge que inclou models cooperatius d’ús i, per exemple, una nova manera d’entendre la masoveria, sigui rural o urbana; un altre aprenentatge que comprèn des de projectes de criança compartida o grups d’autoaprenentage i universitats populars; una altra manera d’entendre la comunicació utilitzant les TIC, programari lliure i continguts oberts; una altra manera d’alimentar-se, d’entretenir-se, de participar i en definitiva d’entendre i d’interpretar el món”.

L’aparició del documental Més enllà de la crisi: homenatge a Catalunya, dirigit per Joana Conill i Manuel Castells i elaborat en el marc de l’IN3 (institut de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya) (www.homenatgeacatalunyaii.org).

A l’article “Elogio de la metamorfosis”, del sociòleg francès Edgar Morin publicat al diari El País (17/01/2010) desplega la noció de metamorfosi com a concepte continent de radicalitat transformadora i afirma que s’ha de repensar tot. De fet, afirma que ja s’està recomençant sense adonar-nos-en, perquè ja existeix una efervescència creativa, una multitud d’iniciatives locals en el sentit de regeneració econòmica, política, cognitiva, educativa, ètica o de reforma de vida.

Ens diu que ens hem de desfer de les alternatives reductores a què ens obliga el món del coneixement i el pensament hegemònic, i parla de potenciar l’economia plural i per tant l’economia social i solidària.

Les al·lusions recurrents en xerrades, articles i publicacions d’Arcadi Oliveres: Cooperativisme i banca ètica. Passos cap a una economia alternativa (www.elfuturescooperatiu.coop), Aturem la crisi (Angle editorial, 2010), Singulars (TV3, 3-04-2011), La globalització econòmica i el paper de les cooperatives (#acampadabcn 21-05-2011); Joan Subirats: “Contra el pesimismo social” (El País 08-02-2007), “…y la economia social” (El País 12-03-2010), “El debat de model econòmic i ciutat” (Público, 12-05-2011); o de Manuel Castells: Entrevista a Vilaweb 10-06-2009 (www.youtube.com), “Otra vida es posible” (La Vanguardia, 02-04-2011).

La reivindicació d’una economia al servei de les persones i de l’economia solidària a les places ocupades pel Moviment 15 M de persones indignades i als programes d’algunes candidatures a les recents eleccions municipals.

Tot plegat, la realitat de les experiències existents, el corpus conceptual i estratègic sedimentat i la consideració de les expectatives generades, plantegen un conjunt de reptes a l’economia social i solidària, i de forma prioritària al cooperativisme, pel que fa a la construcció d’un àmbit econòmic transformador en un sentit ampli, socialment reconegut i visible en un context d’economia plural.

Cal un àmbit econòmic transformador

Considerant l’origen i les causes de constitució d’empreses i entitats d’economia social i solidària i les característiques de la crisi, es fa evident que cal plantejar-se l’activitat econòmica des de perspectives diferents de les hegemòniques (neoliberal, social-liberal…) i, en conseqüència, considerar la necessitat d’un àmbit econòmic transformador.

A Catalunya, i al conjunt de l’Estat espanyol, l’economia social i solidària apareix com a fruit del desenvolupament i l’acumulació de projectes sorgits en onades diferents (Jordi Garcia). La primera d’aquestes onades arrenca amb la crisi econòmica dels anys 70 del segle passat, que provoca el naixement d’un cooperativisme bàsicament industrial, sovint derivat de processos de reconversió d’empreses convencionals en crisi per fer-les viables.

La segona es desplega entre mitjan anys 80 i començament dels 90 en forma de noves famílies dins del sector (societats laborals, associacions i fundacions dedicades a gestionar serveis socials, empreses d’inserció…) i de cooperatives, dites d’iniciativa social, vinculades, igualment, a la gestió de serveis socials.

La darrera, de mitjan anys 90 fins ara, es caracteritza per la proliferació de societats laborals i associacions, així com pel sorgiment d’iniciatives econòmiques vinculades als moviments socials transformadors (altermundialista, ecologista, okupa…) que impulsen grups de compra i cooperatives de consum agroecològic, botigues de comerç just, instruments de banca ètica o mitjans de comunicació alternatius.

Les empreses i entitats de l’economia social i solidària s’han constituït, i es constitueixen, per resoldre en positiu (o intentar-ho) dificultats associades a l’ocupació, a col·lectius amb risc d’exclusió i/o per adequar a l’activitat econòmica percepcions i opcions de vida diferents de les convencionals. Neixen a l’ombra de les necessitats no resoltes per les concepcions i la dinàmica econòmica convencional.

Convindrem, doncs, que no té sentit reproduir la mateixa escala de valors, el mateix paradigma econòmic que és a l’origen de les dificultats que s’intenten resoldre, sinó que cal recuperar una percepció cooperativa de l’economia on es prioritzi la visió a llarg termini (accions no especulatives), on es considerin els costos i els beneficis de tota la comunitat (responsabilitat social i ecològica), que se centri en el valor d’ús concret abans que en un valor de canvi abstracte (utilitat real dels productes i serveis), que fixi la persona com a referent i que instauri la democràcia al seu si.

Hem de seguir treballant per construir un nou paradigma transformador: la sostenibilitat individual, social i ecològica, malgrat unes eines econòmiques definides a l’època de la revolució científica newtoniana que s’usen en l’època de la revolució científica quàntica.

La crisi descobreix i amplifica els desequilibris econòmics i els seus efectes socials i ecològics. No es tracta d’una crisi cíclica del mercat. La crisi es manifesta de forma simultània en els àmbits financer, energètic, ecològic, social, dels valors…

Per seguir com fins ara, la crisi financera necessitaria un creixement il·limitat de la producció i del consum per seguir creant diner com a crèdit, però això no és possible perquè abocaria al col·lapse energètic (peak oil) i a la insostenibilitat ecològica (canvi climàtic…).

Per tant, estem davant una inevitable crisi sistèmica, d’una crisi de civilització que solament es començarà a resoldre quan s’avanci simultàniament en la construcció de (Luis Razeto):

  1. Una gran reforma intel·lectual i moral que fonamenti un nou estil de vida, una nova economia i una nova cultura orientats cap a la construcció d’una civilització més justa i solidària.
  2. D’un nou sistema monetari i financer que no requereixi d’un elevat creixement de la producció i el consum per sostenir-se i que el diner deixi de crear-se com a crèdit i que recuperi la credibilitat i les seves funcions (unitat de mesura, instrument de canvi, reserva de valor, coordinar en el temps les decisions dels diferents agents econòmics, articulació d’estalvi i crèdit).
  3. D’una nova matriu energètica, ambientalment sostenible.
  4. La construcció d’un nou ordre institucional, jurídic i polític que doni estabilitat i garanteixi la permanència de les tres condicions anteriors.

La crisi fa imprescindible seguir experimentant noves formes d’entendre l’empresa i l’economia.

L’economia social i solidària hi pot aportar una visió dinàmica i transformadora, a més d’un vessant educatiu i sociopolític tal com ho van ser en els seus inicis el moviment associatiu, mutualista i cooperatiu.

Un àmbit inclusiu i divers

L’economia social i solidària és un àmbit divers, està configurada per un conjunt d’activitats socioeconòmiques que, per les seves lògiques d’acció, les racionalitats que posa en joc i els agents socials que mobilitza, posa de manifest amb tota rotunditat la influència del moviment cooperatiu (els seus valors, les seves pràctiques, les seves organitzacions) i alhora fa evident l’existència d’economia cooperativa més enllà del cooperativisme estricte.

Independentment de les fórmules jurídiques (cooperatives, societats laborals, associacions, fundacions, mutualitats, xarxes d’intercanvi…), l’economia social i solidària comparteix elements comuns, que remarquen el seu caràcter transformador (Julio Alguacil):

1. Gestió democràtica i participativa

Més enllà del model organitzatiu jeràrquic on unes quantes persones o classes dirigents controlen, gestionen i decideixen sobre els recursos, el patrimoni, la informació i el futur de la majoria, l’economia social i solidària suposa una concepció democràtica de les relacions productives.

En molts casos, el subjecte –autogestionari– participa i s’integra en els processos de treball alliberant-se d’aquesta manera de la seva dependència respecte al capital, tot creant i potenciant el factor cooperació (Luis Razeto) com a element bàsic per a la viabilitat del projecte socioeconòmic.

2. Orientació a les necessitats humanes

Està al servei de les persones. Mira de recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones per gestionar els recursos equitativament i explotar-los de manera sostenible. Busca un model de producció que converteixi el treball en un espai de satisfacció de les necessitats humanes.

Aposta per un model de desenvolupament endogen, descentralitzat, on poden cabre les activitats econòmiques no monetaritzades. És una alternativa de treball per a qui la practica, implica una forma de vida que persegueix el desenvolupament de l’ésser humà. Tendeix a suprimir el caràcter alienant del treball en no reduir treball a salari i salari a consum. Pot establir, a més, forts vincles amb altres actors socials.

3. Compromís amb la comunitat

Les organitzacions de l’economia social i solidària contribueixen a la millora de la societat, creant ocupació, prestant serveis, vinculant-se al territori, donant suport a causes socials, finançant iniciatives de solidaritat amb els països empobrits, i/o col·laborant amb moviments socials transformadors.

Se sustenta sobre uns principis i indicadors diferents dels que predominen en el model capitalista, un codi ètic que es pot resumir en el decàleg següent: 1. Autoajuda i ajuda mútua, 2. Autoresponsabilitat i responsabilitat social, 3. Democràcia, 4. Igualtat, 5. Honestedat, 6. Solidaritat, 7. Transparència, 8. Equitat econòmica, 9. Justícia social, 10. Respecte al medi ambient.

Arribats a aquest punt cal proposar la necessitat d’identificar el conjunt de l’economia social i solidària com a àmbit inclusiu de la diversitat de realitats que practiquen economia cooperativa per tal de configurar un àmbit alter econòmic en un context d’economia plural que les reforci i les fecundi mútuament.

Proposar i reivindicar aquest àmbit inclusiu és imprescindible per assolir una massa crítica suficient que permeti desplegar aliances amb els territoris i altres moviments socials; esdevenir interlocutor potent per promoure i executar polítiques socioeconòmiques transformadores i, també, obrir la possibilitat d’establir col·laboracions amb empreses convencionals que despleguin de forma coherent els seus compromisos socials i ambientals. Igualment, assolir aquesta massa crítica ha de contribuir a millorar la viabilitat socioempresarial dels projectes i a ampliar les possibilitats de desenvolupar la intercooperació i de manera prioritària la construcció de mercat social.

Construir aquest àmbit inclusiu passa, ens diu Patrick Viveret, per l’alquímia positiva de les famílies de l’economia social i solidària: el cooperativisme, altres fórmules d’economia social, l’economia solidària, les empreses d’inserció, el tercer sector i el moviment d’emprenedoria social.

La història comuna del moviment obrer i l’economia social i solidària, ens diu Viveret, recolza en un trípode (REV) amb potes inseparables que necessitem reconstruir: la resistència creativa (R), l’experimentació anticipativa (E) i la visió transformadora (T) .

La resistència sense perspectiva i sense experimentació pot esdevenir una simple revolta desesperada i desesperant.

Una visió transformadora sense resistència i experimentació esdevé un simple horitzó irreal sense concreció.

Una experimentació sense resistència creativa i visió transformadora esdevé solament una vàlvula d’escapament o un aval al sistema dominant sense capacitat de transformar-lo.

S’ha d’acumular l’exigència democràtica del cooperativisme i el conjunt de l’economia social, la radicalitat imaginativa de l’economia solidària i la creativitat de l’emprenedoria social. S’han de superar els riscos del reduccionisme economicista dels primers, de la tendència a la marginalitat dels segons, el caure solament en el social business dels tercers i les lògiques d’aparell i les percepcions no inclusives de tots.

… quines federacions, quines confederacions?
… quines xarxes?
… què es específic i què es transversal?
… volem i ens podem imaginar una Confederació de l’economia social i solidària?

L’exigència, estructural i permanent, pel que fa a l’optimització dels recursos disponibles i a les noves interlocucions amb els poders públics oficials que apunta la nova Llei de l’economia social són aspectes significatius que s’afegeixen a la necessitat argumentada de construcció d’un àmbit inclusiu que faci influent i visible el conjunt de l’economia social i solidària.

El reptes ens emplacen a tots i totes a la construcció d’un àmbit inclusiu d’economia cooperativa. S’ha d’obrir el debat.

Bibliografia

Alguacil, Julio. Taller de economia popular.
Alphandery, Claude. Ghezaly, Terik. Fraise, Laurent. “Faire mouvement”. Alternatives economiques Poche n. 46, novembre 2010.
Coraggio, José Luis. “Los caminos de la economía social y solidaria”. Revista de ciencias sociales n. 33, Quito, gener 2009.
Diversos autors. “Economia solidària, economia sostenible”. Papers de sostenibilitat n. 19. Ecoconcern, 2006.
Garcia, Jordi. Laville, Jean Louis. Crisis capitalista y economia solidaria. Col·lecció Antrazit. Icària editorial 2010.
Garcia, Jordi. Via Llop, Jordi. Xirinacs, Lluís M. La dimensió cooperativa. Col·lecció Antrazit. Icària editorial 2001.
Guerra, Pablo A. Socioeconomia de la solidaridad. Col·lecció ecoteca. Nordan Comunidad del Sur, 2002.
Morin, Edgar. “Un changement de cap civilisationnel”. Alternatives economiques Poche N. 46, novembre 2010.
Pérez Quintana, Vicente. “La economia social: un desafio para los movimientos sociales”. Papeles de relaciones sociales y cambio social n. 110. Fuhem-Icària, 2010.
Razeto, Luis. “Un análisis alternativo de la actual crisis económica global y sus vías de superación”.
Via Llop, Jordi. “Valors cooperatius i gestió empresarial”. Nexe, quaderns d’autogestió i economia cooperativa n. 2.
Viveret, Patrik. “La crise, l’ESS et les etats generaux de l’ESS”. Alternatives economiques Poche n. 46, novembre 2010.{jcomments on}