Carles Masià ens acosta al cooperativisme d’ensenyament. En un context en què el debat escola pública/escola privada centra l’atenció del món educatiu, les cooperatives d’ensenyament lluiten perquè es reconegui el seu model, una mena de tercera via amb característiques pròpies. Al reportatge coneixerem de més a prop algunes d’aquestes cooperatives, com Institució Montserrat, Escola Petit Món-Felisa Bastida, Escola Elisabeth, Escola Solc i El Submarí Lila.

Les cooperatives d’ensenyament intenten posar en pràctica els principis de la cooperació en totes les seves facetes: conjuguen un ensenyament de qualitat, la creació de llocs de treball dignes i la gestió democràtica. Actualment, a Catalunya existeixen una seixantena de cooperatives d’ensenyament, més de la meitat de les quals estan adherides a la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FeCEC). Aquesta entitat agrupa una trentena llarga de cooperatives d’ensenyament, les quals estan formades per 5.000 persones sòcies cooperativistes i 1.700 treballadores, que eduquen 15.000 alumnes.

D’escoles n’hi ha de diferents tipologies segons qui té la propietat de la cooperativa: mares i pares (consum), personal docent (treball associat) i compartida (integrals). Algunes, fins i tot, incorporen el personal de serveis del centre com a soci. Per completar la radiografia que veurem tot seguit, la gran majoria formen part de la xarxa d’escoles concertades, excepte algunes experiències recents vinculades a la criança compartida i al lleure, que són privades per les dificultats d’accedir a la fórmula pública o concertada.

TERCERA VIA

Les cooperatives de personal docent són actualment les més esteses, però fa quaranta anys no era així. “A partir de la dècada de 1980, la majoria de cooperatives que havien estat fundades per pares i mares, és a dir, de consum van decidir fer el pas a la pública, ja que consideraven que, en el nou context polític, els seus principis i objectius coincidien”, explica el director tècnic de la FeCEC, Joan Segarra. Aquesta és sobretot la raó perquè l’escola cooperativa s’identifiqui amb els valors d’igualtat, no segregació per sexes, laïcisme i democràcia propis de la xarxa pública, encara que té les seves pròpies especificitats. “No estem còmodes amb el discurs dual escola pública/escola concertada. Encara que ens sentim més propers a l’escola pública, tenim el nostre propi model. Per això ens agrada parlar d’una tercera via, l’escola público-cooperativa”, reflexiona Segarra.

Les escoles cooperatives volen posar en solfa els seus principis. Per al president de la FeCEC, Josep Maria López Fumat, “la transmissió dels valors cooperatius és el nostre objectiu. Per tant, la participació, la cooperació i la solidaritat formen part del nostre currículum”. López Fumat també és soci de la Institució Montserrat, fundada l’any 1928 al Barri de Sants (Barcelona). El 1986 es va constituir com a cooperativa mixta i el 1991 va fer el pas a cooperativa de treball, després d’un acord entre el professorat i el col·lectiu de pares i mares, pel qual aquests cedien la seva part de la propietat a canvi de poder intervenir en la vida escolar, tant des del punt de vista pedagògic com econòmic.

ARTICULAR LA PARTICIPACIÓ

La participació dels diferents grups d’interès s’articula de manera diferent segons el tipus de cooperativa. Un dels elements clau són les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA), que solen assumir funcions com ara coordinar les activitats extraescolars i fer d’enllaç amb el professorat.

En una cooperativa de personal docent és aquest col·lectiu qui pren les decisions més importants i es relaciona amb els pares i mares mitjançant l’AMPA i el Consell Escolar. Per tant, la funció de l’AMPA no varia gaire respecte de qualsevol altre centre, malgrat que els pares i mares “solen tenir un nivell d’implicació i participació més elevat”, comenta Segarra.

“L’important és que els pares i les mares puguin apropiar-se de l’espai, i que els que tinguin ganes de viure l’escola intensament tinguin la possibilitat de fer-ho”, afirma Marta Rebollar, directora de l’Escola Petit Món-Felisa Bastida de Castelldefels (Baix Llobregat). Les arrels d’aquest centre sorgeixen dels pedagogs Felisa Bastida i Frederic Godàs, dos exmestres de la República que a la dècada de 1970, després de tornar de l’exili mexicà, van veure que amb una cooperativa podrien implicar tothom i aconseguir la viabilitat econòmica.

L’AMPA de Petit Món organitza xerrades sobre temes pedagògics i de salut, i coordina un projecte de solidaritat amb una escola del Congo a través d’una Ong de Castelldefels. “Entenem que l’escola és un espai obert i que, com a professorat, hem d’oferir a les famílies propostes en l’àmbit pedagògic i enriquir-les”, conclou Rebollar.

QUAN L’AMPA ÉS LA MATEIXA COOPERATIVA

En les cooperatives de consum, els pares i mares són les propietàries de l’escola i s’encarreguen de contractar un equip docent. És el cas de l’Escola Elisabeth, nascuda gràcies a la iniciativa d’un grup de mares i pares de Salou (Tarragonès) que enguany celebra el seu 50è aniversari. Aquestes persones són sòcies de la cooperativa fins que els seus fills i filles abandonen l’escola. Els aspectes pedagògics els confien als mestres, que s’encarreguen de presentar una proposta al Consell Rector.

En aquest context, “L’AMPA és la mateixa cooperativa”, resumeix el director, Enric Masià. Pel que fa a la gestió quotidiana, al Consell Rector hi ha dues vocalies que assumeixen els assumptes socials que correspondrien a l’AMPA; fan d’enllaç entre la direcció del centre i el conjunt de socis i sòcies de la cooperativa i, molts cops, deleguen a l’equip directiu. “La gestió del centre és cosa dels pares i mares, mentre que el Consell Rector fa el seguiment econòmic. Jo, com a director, participo de les reunions mensuals amb veu però sense vot”, detalla Masià.

GOVERNANÇA COMPARTIDA

En les cooperatives integrals, la propietat recau tant sobre el professorat com sobre les famílies i, com en qualsevol altra cooperativa d’aquest tipus, prenen les decisions conjuntament. La ponderació del vot queda reflectida als estatuts i, bàsicament, depèn de l’origen de l’escola i de com ha evolucionat. Encara que és el model menys implantat, aporta matisos importants d’innovació relacionats amb la governança.

L’Escola Solc (Barcelona, 1979) va ser membre del CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana), organització d’unes vuitanta escoles creades durant el franquisme com a cooperatives vinculades a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. En aquest cas, la línia educativa la decideix el professorat a través dels òrgans de direcció i del claustre, mentre que les mares i els pares avalen la gestió econòmica de la cooperativa al Consell Rector i l’Assemblea, i la gestió pedagògica mitjançant el Consell Escolar i l’AMPA.

“A la nostra escola, l’AMPA gestiona aspectes com el reciclatge de llibres, les activitats extraescolars, l’organització d’esdeveniments per a les famílies, etc. Per tant, té sentit com a òrgan per articular la participació en projectes específics”, explica la directora de l’escola, Núria Palà.

El Submarí Lila, del Milà, un poble de l’Alt Camp de 174 habitants, és una altra escola cooperativa integral. Antigament era una associació de lleure que, el 2013, es va transformar per aglutinar pares i mares (socis de consum), docents i personal no docent (socis de treball) i algunes famílies que ja no porten els fills al centre (socis col·laboradors).

La sòcia de treball que s’encarrega de la gestió del centre, Rosa Maria Pla, explica que “la idea que tenim és organitzar-nos de tal manera que, amb les comissions de treball que estem creant, les funcions d’una AMPA ja estiguin cobertes, tot i que, legalment, continuï existint”. Sobre la governança, del total de 144 socis, la branca de treball (15 persones) té una mica més de pes sobre la resta, ja que els antecedents de la cooperativa cal buscar-los en un projecte pedagògic que va començar a caminar l’any 2008.

La trajectòria del Submarí Lila és força peculiar i il·lustra bé la capacitat que tenen les escoles cooperatives –d’ahir i d’avui– per superar obstacles i complir els objectius marcats. El 2010, l’escola Bisbe Martí va haver de tancar. A partir d’aquí va començar el periple per reobrir l’escola i legalitzar-la. L’equip d’educadors volia que fos pública, però el context del moment –reducció de línies educatives, baixada de la natalitat i retallades en ensenyament–, no ho va fer possible. Tampoc complia els requisits per ser una escola rural ni els van concedir cap concert educatiu, de manera que l’única opció va ser convertir-se en un centre privat.

Avui, el poble ha recuperat l’escola de primària sota la fórmula cooperativa gràcies a un acord amb l’Ajuntament, que cedeix les instal·lacions de l’antiga escola rural, i un préstec de Coop 57 per finançar la remodelació i l’adequació a la normativa del Departament d’Ensenyament. A més, la cooperativa disposa de dos espais infantils de lleure.

RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

Actualment, el concepte d’innovació torna a estar molt en voga en l’àmbit educatiu, un debat que l’escola cooperativa –vinculada als moviments de renovació pedagògica des dels orígens– no defuig. López Fumat està convençut que “l’escola del futur ha de tenir els valors cooperatius com a filosofia i com a eina si volem fer societats justes, crítiques i solidàries. I pensem que podem aportar-hi moltes coses”.

No és cap sorpresa, doncs, que el moviment cooperatiu participi en el programa Escola Nova 21, una aliança entre 26 centres educatius que es vol estendre a un total de 200 escoles durant els propers tres anys.(1) L’objectiu del projecte és passar del concepte d’escola com a transmissora de coneixement a un centre avançat, que tingui en compte aspectes cognitius, socials i ètics. Molts centres escolars de Catalunya volen conèixer quines eines poden emprar per ser més innovadores, mentre que d’altres no volen perdre pistonada, ja que tenen la sensació que qui no disposi del segell d’Escola Nova 21 es pot quedar enrere en els concerts.

En qualsevol cas, com en tots els moments de canvi, hi ha llums i ombres. “Com a FeCEC ens ho mirem amb interès, perquè un dels nostres pilars és la innovació, però també genera alguns dubtes. Hi ha escoles amb alumnat en risc d’exclusió social –amb prioritats com garantir els àpats diaris, per exemple–. Aquí, segurament, la innovació podria començar per resoldre les necessitats més bàsiques”, reflexiona Segarra.

L’escola Elisabeth hi participa, si bé no forma part del grup d’escoles motor. Per a Masià, “és una oportunitat per posar fi al model d’aprenentatge en què tot serveix per a tothom i fomentar un model on cadascú és diferent, un model més adaptat a cada persona”. En canvi, l’escola Solc va decidir no entrar-hi després d’un procés de reflexió. Segons Marta Rebollar, “la innovació és una actitud i la metodologia que ens proposen no és nova. A més, hi havia com una mena de càsting per entrar-hi, i això ens semblava terrible. Aquest plantejament inicial, però, ha anat canviant. El fet de sacsejar les coses pot anar bé, pot fer que el professorat i les persones implicades en el món educatiu reaccionin”.

EDUCACIÓ FINANCERA I COOPERATIVISME

Un altre aspecte lligat a la trajectòria de les escoles cooperatives és que incorporen la gestió econòmica de manera teòrica i pràctica. A Catalunya, els centres educatius es poden acollir al conveni Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC)(2) per rebre educació financera mitjançant una borsa de voluntaris i extreballadors de bancs i caixes, que ofereixen cursos sobre la gestió dels pressupostos personals i la planificació financera, per exemple. Enguany, una quarta part dels centres escolars de tot Catalunya han rebut aquests cursos.

Algunes veus, però, han alertat que convenis com aquest deixen fora l’economia social i solidària i les finances ètiques, i que no té sentit que entitats rescatades amb fons públics ensenyin com s’han d’administrar els recursos financers. A més, alguns bancs que impulsen el projecte estan implicats en pràctiques com desnonaments, especulació alimentària o inversió en armament. Un dels actors que denuncia aquestes contradiccions és la Plataforma per una educació en economia crítica (PLEEC) –integrada per sindicats, Ong i moltes entitats del món cooperatiu–, que reclama que “les perspectives de l’economia crítica, la solidària, la feminista i l’ecològica haurien de ser integrades en el currículum oficial i ser impartides pel professorat del Departament d’Ensenyament”.

Encara que algunes cooperatives s’han apuntat al programa, tenen la seva pròpia manera d’impartir educació financera. Segarra apunta que “les finances ètiques haurien de formar part del programa. De fet, la FeCEC ha incorporat les finances ètiques i l’economia social al projecte de cooperatives escolars,(3) és la forma pràctica que tenim per apropar a l’alumnat aquests models i organitzacions financeres”. D’altra banda, a l’ESO, les escoles cooperatives imparteixen qüestions de cooperativisme i economia social a les assignatures d’Emprenedoria i Economia i Empresa.

Valors com la participació, la igualtat en la presa de decisions, l’ètica a l’hora de repartir els beneficis i la coresponsabilitat estan integrats en la manera de fer de l’escola cooperativa. “Introduir tots aquests elements en educació financera asseguraria que els futurs gerents no fossin llops de les finances, sinó persones que tenen en compte a la resta de persones més enllà dels beneficis que pugui donar l’empresa”, afirma López Fumat. Masià detalla que no s’han acollit al conveni, perquè l’educació financera la vehiculen a les aules en el marc dels temes d’economia, emprenedoria i els valors cooperatius, sobretot a partir de 4t d’ESO, a banda de fomentar que l’alumnat conegui l’entorn del cooperativisme amb estades a empreses.

Per la seva banda, a l’escola Petit Món sí que han utilitzat aquest servei: “ha estat una bona experiència. El filtre l’ha de posar la mateixa escola, escollir un recurs no vol dir agafar-se’l com si fos pensament únic, són temes que després et permeten reflexionar de moltes maneres i, fins i tot, criticar-los”, explica Rebollar. En una línia similar, Palà destaca que “l’escola ha de donar als alumnes informació i formació sobre totes les realitats que els envolten, per tant creiem que és interessant que persones que han estat en contacte amb el món financer imparteixin educació en aquest àmbit”.

DIFUSIÓ I INCIDÈNCIA SOCIAL

L’afirmació que el model cooperatiu s’ha de difondre més a la societat és la que genera més consens entre la comunitat educativa del sector. De cara enfora, el fet de no ser pública pot ser un desavantatge per posar damunt la taula els elements que defineixen l’escola cooperativa i donar a conèixer millor aquesta tercera via. En el debat pública/privada/concertada, sovint les cooperatives d’ensenyament tenen poc marge per explicar el seu model. “D’entrada, quan la gent pensa en una escola concertada no s’imagina que pugui ser cooperativa. El nostre model funciona, perquè els pares i mares s’impliquen per fer una cooperativa que té l’objectiu d’educar els seus fills”, explica Masià.

El sector té la vocació de servei públic, no perseguir en absolut l’afany de lucre i practicar la participació. “No cal que diguem que les escoles cooperatives són democràtiques, ja se sobreentén. Cal que ens donem a conèixer”, explica Segarra. Per a Palà, la solució passa per “explicar més el que som i com entenem l’educació. Hem de salvar aquest obstacle, obrir-nos més a la societat i ocupar espais mediàtics per explicar-nos millor”. Amb tot el bagatge acumulat, hi ha una cosa que el model cooperatiu té clar: la seva exigència i capacitat d’autocrítica per seguir avançant. Potser per això assumeix el repte de reinventar-se contínuament.

Notes:

1: Els impulsors del programa són el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’Obra Social La Caixa, amb el suport de la FaPaC, els Moviments de Renovació Pedagògica i el Departament d’Ensenyament. També hi col·laboraran la Fundació Jesuïtes Educació, la Xarxa d’Instituts Innovadors de la UAB i la coordinadora d’escoles 0-12.

2: L’any 2013, el Departament d’Ensenyament va signar un conveni de col·laboració per posar en marxa aquest partenariat públic-privat (Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Financers i BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell, Santander i Caixa Enginyers, amb el suport del Col·legi d’Economistes de Catalunya i la European Financial Planning Association).

3: Per conèixer com funcionen les cooperatives escolars, vegeu l’article de Nexe: “Cooperatives d’alumnes, una qüestió de pràctica”. Nexe 38.