Game Over, Reciclan, Lola Crafts, Economy Kings, Coophorse… Poden sonar com a marques registrades que cotitzen a l’IBEX-35, però res més lluny de la realitat. Es tracta dels noms d’algunes cooperatives i projectes escolars que s’han creat els darrers anys a Catalunya, una forma d’aprendre els valors de la cooperació i, el que és més important, de posar-los en pràctica en comptes de sentir-ne a parlar en abstracte.

“Ell prou sabia que sense una educació cooperativista arrelada des de la joventut escolar és difícil de fer penetrar els principis de Rochdale en la majoria d’adults, marcats per la tara de l’individualisme i també de l’egoisme”.
(Jacint Dunyó referint-se a l’estudiós del cooperativisme escolar Joan Ventosa i Roig)

Les cooperatives escolars són societats d’alumnes administrades per ells mateixos, amb l’ajuda del professorat, que tenen com a finalitat desenvolupar activitats comunes, com per exemple tallers per finançar activitats, col·laborar amb el centre per millorar les seves instal·lacions o fer projectes solidaris. D’aquesta manera, es potencia que els infants i adolescents prenguin consciència de principis com la solidaritat i el suport mutu i, en el futur, puguin esdevenir persones més crítiques i participatives.

A Catalunya, Aracoop impulsa diverses accions per donar a conèixer el model cooperatiu entre l’alumnat, com ara el programa Fescoop, que consisteix en un taller explicatiu i en una segona fase en què es fan projectes d’empresa cooperativa. En aquesta segona part de l’activitat s’utilitza un simulador en línia perquè l’alumnat treballi la ideació del projecte, analitzi els punts forts i els punts febles, les accions de comunicació que impulsarà, com el donarà a conèixer als grups d’interès… En definitiva, és un mena de guió de tot el que té a veure amb el procés de creació de la cooperativa. El programa finalitza amb una cloenda que reconeix les millors iniciatives partint de criteris com la creativitat i la viabilitat del projecte. L’any passat es van premiar projectes com un gimnàs adreçat a persones de la tercera edat, un projecte d’esports d’aventura i una cooperativa de suport domiciliari a persones en situació de dependència, mentre que enguany s’ha destacat un restaurant de menjar ràpid amb aliments sans i ecològics.


COOPERATIVES REALS A L’ESCOLA

Però on pren més força l’aprenentatge és amb la creació de cooperatives escolars reals, mitjançant les quals l’alumnat viu en primera persona l’experiència cooperativista al llarg de tot l’any acadèmic. Els nois i noies han de fer una assemblea constituent de la cooperativa, escollir els càrrecs socials, redactar i aprovar els estatuts, planificar les activitats, portar-les a terme i fer el tancament econòmic. En aquest últim aspecte és important destacar que caldrà decidir a quin projecte solidari es destinaran part dels excedents, un mínim del 10% per norma general. A la segona edició del programa de cooperatives d’alumnes d’Aracoop, se’n van constituir 28. A l’escola Tecnos de Terrassa, per exemple, l’alumnat va escollir activitats com col·laborar amb el manteniment de les zones enjardinades, ensenyar jocs tradicionals de taula i de pati als infants de Preescolar i Primària o fer projectes d’artesania.

Una altre centre amb experiència en aquest camp és l’Escola Sant Gervasi de Mollet –integrada a la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya–, amb Els pinetons. La cooperativa escolar es va constituir durant el curs 2012-2013 amb els alumnes de 5è de primària i poc després es va ampliar als alumnes de 6è, i té 214 persones sòcies. L’activitat principal de la cooperativa és la realització d’un mercat a final de curs per vendre productes elaborats pel mateix alumnat, participa en la donació de sang que es fa al centre, a les activitats de Sant Jordi i col·labora amb la campanya de recollida de menjar del Banc d’Aliments. Pel que fa a l’alumnat de secundària, s’agrupa en una altra cooperativa, Les oliveres, més centrada en campanyes de solidaritat i cooperació. El centre adopta el cooperativisme com a tema transversal “perquè l’alumnat el visqui de manera natural i s’hi impliqui. Sobretot, volem que tingui un enfocament pràctic i vivencial”, explica el director de Batxillerat, Josep Ramon Bertolín.

L’escola Sant Gervasi i altres també entren en contacte amb les entitats que dinamitzen l’ocupació, com per exemple el programa cultura emprenedora a l’escola, impulsat per la Diputació de Barcelona i els municipis. En aquestes visites l’alumnat cooperativista presenta el seu pla de treball i sol·licita el NIF (en aquest cas, fictici) com qualsevol altra persona emprenedora. “És una mena de ritualització del procés de creació d’una cooperativa que també té la seva importància, ja que serveix perquè els nois i noies s’apoderin”, resumeix Bertolín.

Moltes d’aquestes escoles van coincidir el passat 13 de novembre en la I Trobada de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya. En els dos últims anys s’han muntat al voltant de 60 cooperatives d’alumnes, amb la implicació de més de 1.500 nois i noies de centres de primària i secundària del país. Ara el proper pas serà crear una federació de cooperatives d’alumnes durant el primer trimestre de 2016 per donar més representació a l’alumnat que ja participa i potenciar la connexió entre els diferents projectes. “Un aspecte molt rellevant és que durant tot el procés s’ha posat l’accent a implicar tant escoles cooperatives com escoles no cooperatives amb una voluntat ferma de donar a conèixer el model cooperatiu més enllà dels cercles habituals”, va explicar el director de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, Joan Segarra.

A Catalunya i a l’Estat espanyol funcionen centenars de cooperatives escolars que segueixen els criteris descrits anteriorment, moltes agrupades al portal asturià Valnalón-Educa, que impulsa el projecte educatiu Empresa Joven Europea (EJE). Aquest projecte –enfocat a alumnat de 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior– té la peculiaritat que se sol difondre mitjançant mercats que apleguen milers d’alumnes a les places de les localitats. Per tot plegat, va rebre la consideració d’exemple de bona pràctica per part de la Unió Europea (procediment BEST, miniempreses en Educació Secundària).

ELS PIONERS

La idea de formar cooperatives escolars no és nova i, de fet, a Catalunya disposem d’un referent internacional en aquest àmbit, Joan Ventosa i Roig. Aquest vilanoví, que fou redactor de la primera llei de cooperatives de l’Estat (1931) i de la Llei de bases de la cooperació (1934), així com president de la Federació de Cooperatives de Catalunya (1922-1934) i membre del comitè central de l’Aliança Cooperativa Internacional (1924-1944), s’hagué d’exiliar a Mèxic després de la Guerra Civil. Des del país d’acollida va tenir un paper molt actiu per desenvolupar un projecte de promoció de les cooperatives escolars i va redactar un esborrany de la llei de cooperatives per al govern mexicà, com també el treball per a la UNESCO Les cooperatives escolars.

Segons explica l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), les primeres experiències de cooperatives escolars van néixer a França després de la primera Guerra Mundial impulsades pel professor Barthelemy Profit. Poc després, més docents es van adonar dels avantatges de promoure associacions cooperatives en el camp educatiu, i més endavant es va anar estenent a altres estats europeus i a Amèrica, que és on va trobar el terreny més fèrtil per desenvolupar-se, sobretot a l’Argentina, Puerto Rico, Equador, Mèxic, Colòmbia i Costa Rica.

GENERACIONS COOPERATIVISTES

Una de les iniciatives amb més recorregut a casa nostra és la Cooperativa d’alumnes Lluís Companys, fundada el 1984 pels alumnes dels tres últims cursos d’EGB de l’escola Petit Plançó (Olot), una cooperativa de mestres i personal no docent. D’ençà d’aleshores, els joves gestionen alguns dels serveis de l’escola, com la botiga, un bar, la biblioteca, el manteniment d’algunes instal•lacions, les festes populars i les celebracions especials de l’escola. Segons els impulsors del projecte, és un mecanisme per potenciar la capacitat crítica i la solidaritat de l’alumnat mitjançant la implicació en un projecte comú de responsabilitat compartida, davant d’un entorn social cada cop més individual, competitiu i despersonalitzat.

Bàsicament, els nois i noies s’impliquen amb la cooperativa a dos nivells: d’una banda, tothom s’ha de responsabilitzar d’alguna de les tasques quotidianes necessàries per al funcionament del centre i, de l’altra, també intervenen en aspectes pedagògics i assisteixen a reunions periòdiques amb el professorat. Aquests, al seu torn, recullen els suggeriments de l’alumnat i, si s’arriba a un acord, els incorporen a l’escola. Així, des de fa poc, en alguns cursos es pot utilitzar el mòbil a l’aula per motius pedagògics i fer fotos o activar el GPS a les classes de Geografia, per exemple.

“Intentem combinar el vessant pràctic amb el filosòfic. Potser al principi costa una mica, però un cop han adquirit valors com la importància de treballar per al grup tot funciona millor. Esdevenen alumnes més autònoms i crítics, descobreixen les coses que no els agraden i després busquen com solucionar-les, la qual cosa facilita molt la tasca del professorat”, reflexiona un membre de l’equip docent.

La idea que hi ha darrere de totes aquestes experiències és que la millor manera que els alumnes entenguin el concepte de la cooperació és començant-lo a practicar com més a fons millor.