El sector de les cures i d’atenció a les persones és un dels que més cruament exemplifica les contradiccions d’un sistema econòmic capaç de generar molta riquesa material sense tenir en compte la sostenibilitat de la vida. Hi ha cooperatives que estan impugnant aquesta realitat resolent necessitats vitals, apoderant els col·lectius que presten serveis a les persones i incorporant els desitjos i les opinions d’aquestes. Són, entre altres, Aprop, Trèvol, Mujeres Pa’lante o Més que cures. A més, comptem amb un centenar de cooperatives d’iniciativa social, ja consolidades, de les quals també parla aquest article.

El sector de les cures i d’atenció a les persones és un dels que més cruament exemplifica les contradiccions d’un sistema econòmic capaç de generar molta riquesa material sense tenir en compte la sostenibilitat de la vida. Hi ha cooperatives que estan impugnant aquesta realitat resolent necessitats vitals, apoderant els col·lectius que presten serveis a les persones i incorporant els desitjos i les opinions d’aquestes.

Són les 7 del matí d’un dia feiner a l’estació de ferrocarril de la plaça de Catalunya de Barcelona. A l’andana, moltes dones equatorianes, filipines, peruanes, etc., s’afanyen a pujar als vagons de les línies que les duran a la part alta de la ciutat per fer tasques de neteja, atendre gent gran i cuidar criatures. Són algunes de les 34.000 persones que es dediquen al sector de les cures remunerades, la immensa majoria dones, segons les últimes dades de l’Ajuntament d’aquesta ciutat.
Tal com sovint ens recorden alguns estudis, l’atenció a les persones és un dels sectors econòmics emergents en societats com la nostra, amb patrons demogràfics que tendeixen a l’envelliment de la població. Fent una radiografia ràpida, ens adonarem que es tracta d’un àmbit clarament feminitzat i on el drets laborals es respecten poc. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) i la Unió Europea (UE), a l’Estat espanyol el 90% de les persones que fan tasques domèstiques són dones, el 50-60% de les quals són migrades. Globalment, el col·lectiu que s’hi dedica no es pot equiparar amb la resta de treballadores per compte aliè: prop d’un terç treballa sense contracte, la seva cotització màxima amb prou feines supera el salari mínim professional i no tenen dret a cobrar atur.
“És conegut que la primera feina que et permet tenir el permís de treball pertany a l’àmbit de les cures. Tota dona migrant sap que haurà de passar per aquesta mena de feina precària, és com una iniciació legitimada pel que fa a les desigualtats. Lamentablement, és una situació normalitzada a la societat d’acollida”, comentava recentment la coordinadora de l’Associació de Dones Migrants a Catalunya, Arelis Guaramato, en una entrevista a BTV.

PRECARIETAT I EMPRESES MULTISERVEIS
Tot això es produeix en un moment en què l’Estat del benestar s’ha anat aprimant en educació, salut i serveis socials. Alhora, s’han consolidat les empreses multiserveis, que s’aprofiten de les economies d’escala per gestionar grans plantilles, accedir a molts clients i guanyar les licitacions dels serveis d’atenció domiciliària externalitzats pels ajuntaments, que en la majoria de casos suposen partides pressupostàries molt importants. Dues d’aquestes corporacions són Clece, filial del grup ACS (Actividades de Construcción y Servicios) i Valoriza Servicios a la Dependencia, pertanyent a la constructora Sacyr. Segons Guaramato, aquestes companyies “diuen que tenen una visió social però, en realitat, el que fan és especular amb la força de treball i generar precarietat laboral”.
Deixant de banda la provisió de serveis públics per aquestes grans empreses, hi ha moltes tasques remunerades que es mouen en l’àmbit de l’economia submergida i moltes més que són assumides pràcticament sempre per dones en l’àmbit domèstic, encara que gairebé mai no es quantifiquen en termes econòmics.

EXPERIÈNCIES A QUATRE NIVELLS
Des de l’economia social i solidària s’estan generant experiències en l’àmbit de les cures a diferents nivells. El primer seria la creació de cooperatives de treball, que permeten millorar les condicions laborals d’aquestes persones, visibilitzar la feina que fan i revaloritzar el treball de cures. El segon seria la creació d’entitats que compleixen les característiques que acabem d’esmentar i, a més, incorporen formalment en la governança les usuàries dels serveis gràcies a la creació de cooperatives de consum o associacions que tenen el barri com a àmbit d’actuació. El tercer nivell és la gestió indirecta de serveis municipals per part d’una entitat d’economia social i solidària, la qual cosa ja implica un canvi d’escala important. Finalment, hi ha experiències més recents de remunicipalització mitjançant estructures mixtes, amb cooperatives participades per ens locals. Aquest model ja s’està començant a aplicar a Arbúcies (La Selva).
Pel que fa al primer nivell, disposem de cooperatives de treball com Aprop, que presta serveis comunitaris d’atenció a la persona i a la llar, o Trèvol, amb més de trenta anys de trajectòria. Un dels projectes més recents en aquesta línia és Mujeres Pa’lante, cooperativa de treball constituïda el gener de 2018 a la ciutat de Barcelona i que està formada per deu sòcies. Bàsicament, ofereix tres serveis: càtering per a actes i empreses, servei d’atenció domiciliària a persones dependents i costura per arreglar tot tipus de peces de roba. Les arrels de la cooperativa no es poden desvincular de l’associació que du el mateix nom, un projecte d’acompanyament per a dones nouvingudes que ja té una dècada d’existència. De fet, totes les persones que en formem part procedeixen dels cursos que aquesta impartia. Leire Buitrago, una de les sòcies, explica que els serveis “estan enfocats a donar ajut a dones migrades que es troben en situació de vulnerabilitat o sense xarxa familiar. A llarg termini, també volem que puguin regularitzar la seva situació.”

BARRIS QUE CUIDEN
En un segon nivell, hi ha altres experiències en barris que, a banda de cooperativitzar el factor treball, hi estan afegint un component comunitari. Més que cures neix d’una diagnosi realitzada per la xarxa Cooperasec que va detectar la necessitat de treballar a l’entorn de les cures al barri barceloní del Poble-Sec i oferir serveis com neteja de la llar, acompanyament a persones grans i cangurs per a la mainada. En aquest cas, la forma jurídica adoptada ha estat la d’una associació que incorpora tots els grups d’interès: les persones que presten els serveis (deu dones entre 38 i 70 anys), les usuàries i els seus familiars i, finalment, la comunitat local. “Gràcies a aquesta iniciativa, tant les condicions laborals de les prestadores de serveis com les condicions psicosocials de les beneficiàries milloraran ostensiblement, trencant l’aïllament social per mitjà de la participació de la comunitat”, explica Anna Muñoz, que forma part de l’equip de Coòpolis que va acompanyar el projecte.
Un cop engegada l’associació, ara ha començat la segona fase, que consisteix a cercar persones usuàries dels serveis i gestionar l’espai de suport psicosocial col·lectiu. L’objectiu és anar detectant altres necessitats que es puguin col·lectivitzar a través de l’entitat. Altres projectes que treballen en clau semblant són Propis i propers, que presta serveis de proximitat per al veïnat de Sant Antoni, i Anem per feina, una ong que desenvolupa una tasca d’intermediació sociolaboral justa al sector de les cures.

UN MAR DE CURES A VALLECAS
A Madrid també s’estan impulsant iniciatives innovadores en el marc del projecte d’emprenedoria col·lectiva Mares, que es desplegarà a la ciutat fins al 2019. Un dels seus fruits és A3calles cuidados, cooperativa de consum que oferirà serveis de cures al districte de Vallecas a un preu/hora que permeti un intercanvi just i condicions laborals dignes. El grup motor està format per persones amb necessitats de cures i neteja al seu domicili, famílies amb criatures que necessiten un acompanyament puntual i famílies que cerquen unes cures més intenses perquè tenen diverses persones dependents a casa. “La proximitat és un dels eixos vertebradors del projecte, per això de moment només oferirem serveis a Vallecas. Això, a les persones que formen part de la cooperativa, els aporta tranquil·litat i capacitat de generar xarxes de confiança al barri”, destaca Paula Moreno, membre de l’equip dinamitzador de la cooperativa.
Els serveis esmentats només s’oferiran per paquets d’hores que les persones usuàries podran distribuir com vulguin, mentre que la feina d’atenció domiciliària i de neteja tindran el mateix valor (s’ha de tenir en compte que, actualment, el mercat fixa un preu més alt per a les tasques de neteja). A3calles també contractarà serveis a cooperatives de treball del sector que ja estan funcionant però que encara tenen poc volum de negoci, i que formen part d’un grup impulsor ampliat juntament amb altres entitats del barri, com la cooperativa Abierto hasta al amanecer.

ESS, MUNICIPALITZACIÓ I COOPERATIVITZACIÓ
Per que fa al tercer nivell, a Catalunya tenim més d’un centenar de cooperatives adherides a la Sectorial d’Iniciativa Social de la FCTC (Delta, Doble Via, Eduvic, Encís, Moltacte, TEB, Xarxa Gedi, Suara…), que gestionen per concurs públic equipaments com llars d’infants, casals de joves i centres per a la gent gran. Un dels problemes amb què topen aquestes entitats del tercer sector és que, com hem vist abans, a les licitacions han de competir en preus amb multinacionals, amb el perill de perdre el concurs o haver de presentar una oferta tan barata que empitjori la qualitat del servei i/o les condicions laborals de les plantilles. Per revertir-ho, des de fa uns anys s’està promovent la incorporació de clàusules socials a les licitacions, però no n’hi ha prou. De fet, el tercer sector social demana a la Generalitat que els serveis d’atenció a les persones no es cobreixin amb licitacions públiques sinó a través d’un marc de relació estable a través de l’acció concertada, per garantir la qualitat del servei i la protecció dels drets socials.
En quart lloc, a escala municipal, trobem la cooperativa pública de gestió de serveis a les persones d’Arbúcies enfocada a ampliar el servei d’ajut a domicili (SAD) i crear un centre de dia públic. El SAD actual es va municipalitzar l’any 2015 i la gestió es va cedir a una cooperativa, mentre que el nou equipament atendrà la població d’Arbúcies i la dels nuclis del voltant. El projecte, que és un dels 56 projectes singulars del programa Aracoop, parteix d’un estudi previ que va detectar que una de les principals necessitats d’aquesta població de 6.400 habitants era combatre la depressió i la solitud entre la gent gran.
Per acabar, durant els últims anys alguns municipis han començat a recuperar serveis públics que havien estat privatitzats, com per exemple d’aigua, serveis de neteja i, en l’àmbit de les cures, escoles bressol. Això ha fet aflorar un debat a l’entorn de la remunicipalització de serveis públics i sobre quina és la millor fórmula per combinar qualitat, eficiència, drets laborals, participació de les usuàries i rendició de comptes, entre altres criteris.
En tot aquest context, on se situen les experiències d’ESS exposades? Com a mínim, des de la perspectiva de les persones que presten els serveis, han demostrat potencial per visibilitzar col·lectius exclosos i avançar en drets laborals. D’altra banda, estan posant sobre la taula models de gestió de les cures arrelats a la comunitat i amb la participació d’usuàries, cuidadores i familiars. I, des d’un punt de vista més ideològic, partint de les economies feministes estan fomentant una visió de l’economia que integra les tasques reproductives al mateix nivell que les productives.

1: Podeu veure els articles publicats a Nexe, “Cooperació publicoprivada i economia social; més enllà de la contractació de serveis de Joan Segarra al número 35, de gener de 2015, iServeis al poble”, de Jordi Garcia Jané, al número 41, de desembre de 2017.